Psicosi pel terror de baix cost

Niça, Berlín, Manc­hes­ter, Brus­sel·les o Lon­dres. Són ciu­tats que, els dar­rers mesos, han estat cas­ti­ga­des per uns atemp­tats que coin­ci­dei­xen en el modus ope­randi: atemp­tats suïcides, cami­ons, enves­ti­des i mat­xets. Una infra­es­truc­tura de baix preu que només neces­sita els ano­me­nats llops soli­ta­ris, rei­vin­di­cats per Estat Islàmic, per dur-les a terme. Aquesta faci­li­tat per come­tre aquests atemp­tats ha fet aflo­rar una psi­cosi entre la ciu­ta­da­nia, ate­mo­rida pels dar­rers esde­ve­ni­ments. Pre­ci­sa­ment, a Torí, dis­sabte a la nit men­tre es jugava la final de la Cham­pi­ons, un petard (que alguns tes­ti­mo­nis van asse­gu­rar que no havia estat gaire fort) va des­en­ca­de­nar una estam­pida. A la plaça San Carlo de Torí, s’hi havien reu­nit almenys 30.000 per­so­nes per seguir el par­tit entre la Juven­tus i el Real Madrid i aquest soroll va fer pen­sar a alguns que es trac­tava d’un atemp­tat. Moments després, la con­fusió. La cai­guda d’una barana d’un pàrquing pro­per també va gene­rar un fort impacte i la gent que hi havia als vol­tants va arren­car a córrer. Alguns tes­ti­mo­nis són dramàtics: “Vaig caure i em van pas­sar per sobre almenys cin­quanta per­so­nes; no sé com vaig poder resis­tir”, va mani­fes­tar un jove. “La gent cri­dava que havia explo­tat una bomba i que evacuéssim la plaça; tot­hom fugia entre gent que queia a terra, sang i ampo­lles de vidre tren­ca­des”, afir­mava un altre tes­ti­moni. La plaça es va eva­cuar en pocs minuts, però algu­nes allaus en diver­ses parts de la plaça van crear el ter­ror. La major part dels ferits estan fora de perill després de pas­sar per l’hos­pi­tal, però tres d’ells encara con­ti­nuen en con­di­ci­ons molt crítiques: un nen de 7 anys i dues dones, de 26 i 38 anys.

Els casos de psi­cosi per atemp­tats també han pas­sat dar­re­ra­ment en altres punts: a Sevi­lla es van dete­nir vuit per­so­nes el pas­sat mes d’abril durant la Feria, per haver espan­tat i creat alarma entre els assis­tents a les pro­ces­sons.

L’estiu pas­sat, a Platja d’Aro, uns brètols també van cau­sar el ter­ror, pro­vo­cant cor­re­dis­ses. Els fets van pas­sar pocs dies després de l’atemp­tat amb un camió al pas­seig marítim de Niça, en què van morir 84 per­so­nes. Ana­lit­zant els fets de Torí, ahir, diver­sos experts ita­li­ans van res­sal­tar la fra­gi­li­tat, des del punt de vista de la segu­re­tat, que es dona en mol­tes mani­fes­ta­ci­ons públi­ques. Un dramàtic exem­ple ha estat el de la plaça de San Carlo, esce­nari de grans con­cen­tra­ci­ons per seguir par­tits de fut­bol i cele­brar les victòries de la Juven­tus, però el que havia de ser una gran festa es va con­ver­tir en un infern. I és que un atac com el de dis­sabte a la nit a Lon­dres, amb una fur­go­neta i gani­vets, és gai­rebé impos­si­ble d’evi­tar si els autors demos­tren un grau de pre­caució en els pre­pa­ra­tius, asse­gu­ren els experts. Fins i tot, vigi­lar les per­so­nes sos­pi­to­ses o iden­ti­fi­ca­des no poden ser una garan­tia abso­luta. “Els atacs sim­ples que invo­lu­cren vehi­cles i gani­vets han aug­men­tat recent­ment perquè són fàcils de per­pe­trar i són els més difícils de pre­veure per als ser­veis de segu­re­tat”, va asse­gu­rar, ahir, Alan Men­doza, direc­tor del grup d’experts britànics Soci­e­tat Henry Jack­son. El cas del giha­dista francès Adel Ker­miche il·lus­tra aquesta difi­cul­tat per evi­tar aquests atemp­tats. Detin­gut a Tur­quia per haver inten­tat entrar a Síria i empre­so­nat, va ser posat en lli­ber­tat con­di­ci­o­nal i obli­gat a por­tar braçalet electrònic. Amb el dis­po­si­tiu con­nec­tat al tur­mell, va par­ti­ci­par en un atac en un petit poble de Nor­man­dia, on va matar un capellà. Super­vi­sar física­ment 24 hores al dia un sos­pitós mobi­litza vint poli­cies, un esforç titànic per a gai­rebé totes les poli­cies euro­pees.