Convoqueu-nos a tots, sota la senyera de tots

Pre­si­dent, sabeu que un estat encara té molt de poder, més si es tracta d’un estat de dret, cosa que li con­fe­reix l’aval de la Unió Euro­pea i de la resta d’estats de dret del món. És un fet, d’altra banda, que l’Estat espa­nyol, sota l’influx del par­tit que avui el governa, ha dis­pa­rat con­tra Cata­lu­nya: ha liqui­dat el pacte esta­tu­tari apro­vat a les Corts i refe­ren­dat pels cata­lans i, amb això, ha des­ar­bo­rat la “cons­ti­tució ter­ri­to­rial espa­nyola”, ele­ment essen­cial del pacte cons­ti­tu­ci­o­nal.

Des de la pers­pec­tiva que em dona l’edat i haver estat en el com­bat per Cata­lu­nya con­tra el fran­quisme, penso sin­ce­ra­ment que, davant d’aquesta enor­mi­tat, la nos­tra única força és la uni­tat del cata­la­nisme. Una uni­tat que, com en altres moments cab­dals –Soli­da­ri­tat Cata­lana, Assem­blea de Cata­lu­nya...– no és via­ble sobre la base del “pro­grama màxim” de ningú, sinó sobre la base d’un deno­mi­na­dor comú que pro­pugni el canvi impres­cin­di­ble que ens cal i que doni lloc a una resistència naci­o­nal d’ampli abast i de llarg alè, tot garan­tint el con­sens social i la uni­tat civil que fan la nació.

Ens volen der­ro­tar. No podem seguir amb una estratègia que ens divi­deix. Ni fiar-ho tot a l’adve­ni­ment de cap “dia gloriós”. No us con­for­meu a ser el pre­si­dent de mig país. Con­vo­queu-nos a tots, sota la senyera de tots.