Política

CRÒNICA

Avui no toca metge

Molts usuaris del CAP de Can Bou es van transformar ahir en votants que van introduir amb emoció la papereta a l’urna

Isabel Aguado té 90 anys i visita de forma habitual la consulta del doctor Silvestre a l’ambulatori de Can Bou, a Castelldefels. Ahir estava asseguda a la sala d’espera, però el paper que sostenia a la mà no tenia res a veure amb cap visita mèdica. Can Bou va ser un dels centres d’atenció primària (CAP) que ahir es van convertir en col·legis electorals, i molts dels usuaris habituals es van transformar en votants que van introduir amb emoció la papereta a l’urna. “Sort que la votació s’ha fet aquí, al costat de la casa de la meva mare, que només es pot moure amb cadira de rodes i per això ha pogut venir”, explicava la filla de Sylvia Lienas, que esperava en una cadira de rodes el moment de poder votar. Malgrat el dolor que sent per les tretze fractures a les costelles que la té patint des que va caure per les escales, aquesta dona de 74 anys no es volia perdre la històrica jornada i estava de les primeres a l’ambulatori “perquè hem de defensar aquest lloc i poder votar”.

La jornada electoral a Can Bou va tenir com a prèvia l’ocupació del centre la nit abans. El vespre de dissabte el CAP era un formiguer de voluntaris que portaven menjar i preparaven activitats per ocupar la llarga nit. Un advocat va visitar el centre de forma voluntària per informar dels drets dels detinguts, i un mosso de paisà els va recomanar evitar l’enfrontament amb la policia. També ho van fer als tres instituts que van albergar la votació. La nit va passar sense més entrebancs que el llançament d’ous per part d’uns ultres, i quan passaven pocs minuts de dos quarts de nou del matí van aparèixer les urnes i es van muntar les meses a correcuita.

Les dificultats amb el sistema informàtic van obligar a l’ús del cens per meses electorals en comptes del cens universal. A l’exterior dels col·legis electorals es van viure llargues cues durant tota la jornada. Els voluntaris prioritzaven l’entrada de la gent gran, que era rebuda amb aplaudiments. Com Carme Javierre, de 92 anys, que hi va arribar amb l’ajuda d’un caminador i explicava: “Això és nou per a mi. Votaré per veure si Catalunya va més bé.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.