Rellotge a zero

A la política no hi veig cares de satisfacció. Preocupació a banda i banda després de la declaració d’independència i després de l’aprovació de l’article 155 de la Constitució. Ningú està content. Ni els partits unionistes ni els partits sobiranistes. Només està satisfet Mariano Rajoy, que ha aconseguit posar data a allò que nomena “desori”. Des del govern espanyol volen anar per feina i desitgen que arribi el 21 de desembre per constituir un nou Parlament. Des del sobiranisme desitgen que arribi el 7 de novembre, el dia que s’acabarà el termini de presentació de candidatures electorals. Veurem com es van configurant les noves formacions polítiques. La intenció és que el PDeCAT i ERC vagin per separat. Les dues formacions han acabat malament i comença el llarg camí de les eleccions municipals –últim diumenge del mes de maig del 19 és la data que començarà a canviar el cicle polític–. Avui el PDeCAT, l’antiga Convergència, té més de quatre-cents ajuntaments i ERC fa temps que, amb ordre i pausadament, hi va al darrere.

Una part del govern destituït i el seu president són a Brussel·les per explicar “el problema català”. Que facin. Però la política catalana hauria de posar el rellotge a zero. M’agraden les cares positives i elegants de la política com la de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que parlava del Girona-Madrid tot dient: “És un honor per a la ciutat que vingui un dels millors equips del món.”

Comença un període decisiu amb dates concretes. Ciutadans, socialistes i el PP tenen la campanya del 21 a punt. Fa dos anys que l’estan preparant. La política del sobiranisme ha de tornar-se a reorganitzar. El poble els ha fet molta feina. Que pensin i creguin que “de derrota en derrota es va a la victòria final”.