Política

Carlos González

Suplent en la llista de la CUP a Lleida i Dirigent del partit Pirates de Catalunya

“Internet, igual que els carrers, serà sempre nostra”

Va néixer a Salamanca i viu a Lleida. És coordinador territorial de Pirata.cat i regidor del Comú a la Paeria. Vol que s’obri el procés constituent i es faci efectiu el resultat de l’1-O

Què hi fa un pirata a la llista de la CUP?
Pira­tes de Cata­lu­nya tenim un acord amb la CUP a través del pacte cons­ti­tu­ent, del qual for­mem part. Hi ha can­di­dats dels Pira­tes a les qua­tre demar­ca­ci­ons. Jo soc el coor­di­na­dor ter­ri­to­rial del par­tit, i aquí a Lleida ocupo un lloc molt baix, simbòlic, com a pri­mer suplent. Vaig dema­nar-ho així. El que volem no són càrrecs sinó sumar i apor­tar, dins del pro­grama de la can­di­da­tura, les nos­tres rei­vin­di­ca­ci­ons històriques.
Qui­nes són?
El par­tit va néixer el 2010 i ara compta amb un miler d’afi­li­ats a Cata­lu­nya. Com el crit dels car­rers, el que rei­vin­di­quem és que “inter­net serà sem­pre nos­tra”. Volem que la xarxa sigui un espai de lli­ber­tat de la gent i de les idees, sense cen­su­res, un lloc on exer­cir la democràcia directa i les lli­ber­tats indi­vi­du­als i col·lec­ti­ves. La cul­tura ha de ser lliure. A Cata­lu­nya, també par­ti­ci­pem de la neces­si­tat de crear un procés cons­ti­tu­ent. I, com que estem a favor de la democràcia directa, volem que es faci efec­tiu el resul­tat del referèndum de l’1 d’octu­bre.
Inter­net ha estat un espai de bata­lla durant els dar­rers dos mesos: webs tan­ca­des, intents de boi­cot de la logística tec­nològica del referèndum, i ara per­se­cució d’opi­ni­ons per pre­sump­tes delic­tes d’odi.
Sí, l’Estat ha actuat repri­mint la lli­ber­tat a la xarxa. Tenim com­panys que han estat inves­ti­gats sense ordre judi­cial per dupli­car i man­te­nir acti­ves les pàgines web amb la infor­mació sobre el referèndum que la poli­cia inten­tava tan­car. Han inten­tat obrir una trin­xera digi­tal, però també hi ha hagut una res­posta des de l’acti­visme digi­tal per pre­ser­var els drets de la gent. I no estic d’acord que hi hagi insults i ame­na­ces a les xar­xes, però en cap cas que s’apli­qui cen­sura i con­trol gene­ra­lit­zat de les opi­ni­ons i es per­se­guei­xin ciu­ta­dans per la seva ide­o­lo­gia. És molt greu.
Què ha de pas­sar a par­tir del 21 de desem­bre?
El que defen­sem és que es posi en marxa un procés cons­ti­tu­ent a Cata­lu­nya, amb la par­ti­ci­pació directa de tota la ciu­ta­da­nia. Que no es faci sota una única mirada, sinó que hi sigui la soci­e­tat cata­lana en el seu con­junt. I volem que s’apli­qui el man­dat popu­lar que va sor­gir del referèndum de l’1 d’octu­bre. Els Pira­tes de Cata­lu­nya assu­mim aquest man­dat popu­lar, perquè la gent s’ho ha gua­nyat en un con­text molt difícil, i el defen­sem sense ambigüitats.
Alguns par­tits que també l’assu­mei­xen ara deba­ten sobre la seva apli­cació uni­la­te­ral o bé bila­te­ral. Com ho veu?
Ja no estem en aquest punt. Un cop es va votar l’1 d’octu­bre ja no hi ha uni­la­te­ra­li­tat: la gent va votar el que volia. I aquell dia la gent es va gua­nyar el dret a cons­truir una República Cata­lana, amb el seu vot, amb la seva defensa dels col·legis. El Par­la­ment que surti de les elec­ci­ons ha de ser­vir per bas­tir aquesta República.
L’Estat podria actuar nova­ment, com ho ha fet, per impe­dir-ho.
L’Estat té una maquinària judi­cial i poli­cial que ja hem vist com la fa fun­ci­o­nar, sense escrúpols. Però a l’altre cos­tat hi ha els drets fona­men­tals dels ciu­ta­dans i no hem de renun­ciar a exer­cir-los. Tenim el dret a la lliure expressió, a deci­dir què volem ser, i també tenim l’auto­or­ga­nit­zació, amb fenòmens, per exem­ple, com els Comitès de Defensa de la República (CDR). El Par­la­ment ha de fer encara una madu­ració del resul­tat de l’1 d’octu­bre. Però, real­ment, la soci­e­tat cata­lana ja l’ha fet. La política cata­lana ha d’assu­mir el que la soci­e­tat li està dema­nant.
Es va assu­mir amb una decla­ració d’inde­pendència, però no es va defen­sar des de les ins­ti­tu­ci­ons.
Per mi, el moment històric va ser el dia 10 d’octu­bre. Aquell dia s’havia d’haver pro­cla­mat de manera clara el man­dat sor­git del referèndum. Però es va deci­dir sus­pen­dre-ho bus­cant un diàleg que no hi era i que no va arri­bar.
Es va per­dre força, amb aque­lla sus­pensió?
Només cal com­pa­rar la foto de la gent que hi havia el 10 d’octu­bre als car­rers seguint la votació del Par­la­ment i la que hi havia el 27 d’octu­bre. El dia 10 d’octu­bre hi havia tota mena de gent, expec­tant i il·lusi­o­nada, de totes les clas­ses soci­als. Era el moment. Després va venir el 155, apa­dri­nat per par­tits com ara el PSOE i Cs, per desac­ti­var tot allò i dei­xar la gent sense decisió. Cal recor­dar que, quan anun­ci­a­ven el 155, no era per con­vo­car elec­ci­ons sinó per bui­dar de poder el Par­la­ment i repri­mir i desa­llot­jar les ins­ti­tu­ci­ons. I ho aplau­dien! Accep­ten que Espa­nya resol­gui els pro­ble­mes polítics amb por­res, mul­tes i judi­cis, com a Gamo­nal o a Múrcia. Ara hem de recu­pe­rar aquell poder de la gent, el que va fer pos­si­ble l’1 d’octu­bre, i que era tota una soci­e­tat tre­ba­llant amb men­ta­li­tat de xarxa i de coo­pe­ració. Està en mans de la gent tor­nar-ho a tenir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia