Política des d’aquí

“Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.” Era un avís que va deixar l’escriptor Joan Fuster. Un bon consell per al moment actual de la política catalana. El calendari amenaça radicalment. Queda menys d’un mes per a un acord i evitar que el govern espanyol torni a convocar eleccions, que s’haurien de celebrar a mitjan mes de juliol. Fet que significaria més temps de 155 amb la Generalitat a mig gas i conduïda des de Madrid.

Tot dependrà de la situació judicial de Carles Puigdemont. Una extradició a Espanya per part de la justícia alemanya canviaria tot el panorama. Llavors, els plans dels partits sobiranistes podrien quedar girats de dalt a baix i haver d’inventar noves estratègies. De no haver-hi extradició, s’apunta ara mateix i abans del dia 22 de maig que hi haurà un president i un govern català a la plaça Sant Jaume i un reconeixement en format executiu al govern a l’exili presidit per Carles Puigdemont i amb seu a Brussel·les i finançat pel voluntariat privat. S’explica que caldrien al voltant de 400.000 euros l’any per mantenir la República Catalana a l’exili.

Abans de la data assenyalada, els grups de JxCat, ERC i la CUP insistiran en seu parlamentaria que el seu candidat és Carles Puigdemont, malgrat que hi ha poques esperances que la llei de la presidència –ara en mans del Consell de Garanties Estatutàries, que haurà de donar el seu veredicte aquesta setmana malgrat no ser vinculant– s’aprovi amb les suficients garanties jurídiques perquè Puigdemont, Jordi Turull o Jordi Sànchez puguin ser investits presidents a distància i telemàticament. Persones com Ferran Mascarell –no és diputat, però sí que és electe a la llista de JxCat– es podrien avenir a presidir la Generalitat i així fer política des d’aquí i evitar que la continuïn fent des de fora.