Ni cent dies?

Després de la investidura de Quim Torra, la setmana passada, s’intuïa que podia haver-hi una certa calma a la política catalana. La situació continuava essent dramàtica, amb presos i exiliats, però la presència d’un president a la plaça Sant Jaume donava perspectiva de futur per començar a resoldre una situació complicada. Quim Torra passarà a la història per haver estat el president més vilipendiat abans de començar la seva tasca. Ni els cent dies de gràcia de què disposen tots els presidents i que provenen de l’època de Napoleó. Ni unes quantes hores perquè Torra s’assabentés de quin despatx del Palau de la Generalitat havia d’ocupar. Res. Insults, vexacions contra ell i la seva família, difamacions, crítiques infundades, etc. Quim Torra no és ni un racista ni un xenòfob. Quim Torra era fins fa poc un simple ciutadà que es va engrescar en política i que d’una tria d’entre una trentena de diputats de JxCat i després que per raons jurídiques no ho van poder ser ni Puigdemont, ni Sánchez ni Turull, va ser elegit per Carles Puigdemont amb el vistiplau d’ERC i l’abstenció de la CUP perquè ocupés la màxima representació catalana. En un principi a Catalunya sempre s’han honorat els presidents de la Generalitat. Almenys quan comencen. Després hi ha temps per a la critica posterior, com ha de passar amb Torra, que l’hauríem de poder valorar pels seus fets com a president. Una majoria de catalans espera que hagi començat una legislatura de quatre anys, que hi hagi consensos bàsics que comparteixin una majoria de catalans, que s’afronti l’eix social i l’eix nacional, que hi hagi una reconciliació interna abans d’afrontar una negociació amb l’Estat espanyol... Tot això i molt més és el que s’espera del president Torra o del president efectiu que haguera estat elegit. L’hem de defensar. Ja hi haurà temps per criticar-lo. Esperem uns dies per observar com va tot plegat.