“L’exposició és una manera diferent de reivindicar de la vista fins ara”

Va ser amb el grup Els Volem a Casa, que em van proposar fer una exposició sobre tot el que estava passant. En aquell moment teníem quatre empresonats i es va buscar el lloc, el Fossar de les Moreres, gràcies a la col·laboració de l’entitat Memorial 1714, i la data del 22 de juny. Llavors ja van començar més empresonaments, els exiliats, i això ha provocat que el gruix més important de l’exposició siguin retrats, tot i que jo tenia la idea inicial de dibuixar altres coses. Tot i això també hi haurà imatges de l’1-O, el 27-S i de totes les coses que han passat més importants dels últims mesos.

Vint-i-un, ordenats cronològicament. Els quadres dels exiliats no són individuals i estan fets per grups segons el lloc on estan. A l’acte està previst que hi hagi parlaments de familiars dels presos, del president del Memorial 1714 i m’han demanat que digui algunes paraules.

No he parat. Tots els dies fins a les dues de la matinada dibuixant perquè vol moltes hores. En volia fer més, però no em donarà temps. Són un homenatge a certes persones com ara al major Trapero, al regidor Jordi Pesarrodona amb el nas de pallasso i estic acabant el del cordó dels bombers entre la policia i la població. N’hi ha d’altres en què hi surt la policia, que només dibuixo amb un traç de línia negra, perfilada, i que la gent interpreti el que vulgui. He anat fent fins on he arribat.

Fins a l’1 de juliol a Barcelona, però arran de posar els dibuixos a Twitter, l’alcalde de la Nou de Gaià em va enviar un missatge; una noia de Reus em va buscar un museu on poder exposar; de Vic es va posar en contacte la regidora de Cultura; la Neus Matamala està buscant un lloc a Girona, etc... Í és que això no és només una exposició, sinó que és un clam per la llibertat dels presos polítics. És una manera diferent de reivindicar de la vista fins ara, que es basava en sopars grocs, els llaços...

Exacte. Volem arribar al màxim de llocs que no siguin Barcelona. En tenim fins al desembre, també a Mollerussa i Molins de Rei. Vull escampar-ho perquè l’objectiu és recaptar diners per a l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC).

Se’m va ocórrer fer una rifa, comprant unes butlletes per deu euros, i que estarà molt ben fet perquè és un cartronet amb el retrat de tots els presos polítics, un llaç groc per posar a la solapa i el número, que posarà dins una de les urnes que es van utilitzar l’1-O. Cada 100 butlletes venudes es farà la rifa d’un retrat que hauré de fer jo sobre el que triï el guanyador. Els diners aniran per a familiars dels presos, però a més a més hi ha un dibuix del Guardiola, que li va fer arribar la seva germana perquè el firmés, que se subhastarà a àmbit mundial a través de www.todocoleccion.net . Allà també hi haurà la paradeta de merchandising de l’entitat Els Volem a Casa amb les xapes dels presos polítics, entre altres...

No. Alguna gent m’ha demanat algun retrat, però m’és impossible ara. De moment els dic que vagin a veure l’exposició i que provin sort a la rifa. Després ja en parlarem, però segons els números que es venguin puc continuar tenint feina dibuixant durant temps [riu].

No, tenen unes quotes de visita per anar-hi la família, amics, periodistes, i jo encara no soc prou important [riu]. Sí que m’ha escrit en Cuixart i tinc contacte amb els familiars...

Havia pensat també la possibilitat de fer un catàleg amb els dibuixos dels presos per vendre’ls, però ara tot just estem acabant tots els preparatius de l’exposició.

De moment l’únic que veig que pot millorar és el tema de l’acostament dels presos, però és complicat perquè la por que tenen és que si ho fan davant de les presons vindrà moltíssima gent a protestar. I per això crec que és una pena i no ho faran. No veig que millori ni que canviï res... La voluntat de la gent és treure’ls de la presó perquè és una vergonya i no estan ni jutjats. I saben que quan vagin a judici es demostrarà que no han fet res.