Divorciat de Catalunya

La figura del rei mai ha aixecat grans simpaties en terres catalanes, si bé és cert que en els darrers temps s’ha passat de la fredor a les protestes més desinhibides. Manifestacions, xiulades, cassolades i crema de fotos de Felip VI han sovintejat durant els últims mesos en les visites del rei a terres catalanes. El discurs del 3 d’octubre de l’any passat va ser determinant per obrir un esvoranc entre bona part dels catalans i la corona.

L’escenografia en aquell discurs, amb un rei de posat sorrut amb el retrat de Carles III, el monarca que va imposar l’escolarització única en castellà a Catalunya, armat amb un bastó, no va ajudar a suavitzar unes paraules que ja d’entrada van ser poc comprensives amb el procés català i, sobretot, amb els ferits de l’1-O. La neutralitat institucional i el paper d’àrbitre del monarca que li atorga la Constitució desapareixien en una intervenció que venia precedida d’alguns moments de tensió acumulats entre la casa reial i el govern de la Generalitat. Els desaires més evidents van arribar després de les eleccions del 27 de desembre del 2015. En aquell moment, el rei declina rebre la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que li acaba comunicant per escrit la proclamació de Carles Puigdemont com a 130è president de la Generalitat. L’endemà, en la publicació al BOE del decret de cessament de l’anterior president, Artur Mas, el monarca no li agraeix els serveis prestats, una fórmula habitual fins aleshores. Tot i les tibantors, les visites del rei a Catalunya abans de l’1-O van tenir representants del més alt nivell de la Generalitat.

La presència de Felip VI en la manifestació per les víctimes de l’atemptat del 17 d’agost de l’any passat va ser qüestionada per una part dels assistents. Els tractes entre la casa reial i les monarquies saudites i el paper d’intermediari del rei en la venda d’armes van suscitar indignació entre alguns dels manifestants, que així ho van fer saber al rei. Tot i això, Felip VI i la seva dona no van desaprofitar l’ocasió per visitar l’hospital del Mar i fer-se fotos amb els ferits.

Després del discurs del 3-O, va arribar el veritable punt d’inflexió en una relació que mai havia estat d’amor incondicional. La indignació es va desfermar en la següent visita del monarca a Catalunya. Va ser al febrer, amb motiu de la inauguració del Congrés Mundial de Mòbils. El vespre anterior, el rei va presidir el sopar de gala enmig del so eixordador d’una cassolada que es va deixar sentir en molts racons del territori, i molt especialment a l’entorn del Palau de la Música, escenari de l’àpat. A l’abril, va tenir lloc una nova visita del rei, aquest cop amb motiu de l’entrega de despatxos judicials. Mentre a l’interior de l’Auditori de Barcelona Felip VI lloava els valors constitucionals de la justícia espanyola, centenars de manifestants protestaven al carrer amb estelades i llaços grocs. Al juny, coincidint amb la inauguració dels Jocs Mediterranis, el president Quim Torra va decidir fer creu i ratlla i va anunciar que no es convidaria el rei a cap acte oficial que organitzés la Generalitat.

El Parlament en demana l’abolició

Per si no n’hi havia prou, dijous es va fer encara més evident la tensió existent entre Catalunya i la reialesa. Amb els vots de JxCat, ERC i els comuns, el Parlament li va fer saber que no oblida el discurs del 3-O i va reprovar Felip VI, a més de demanar l’“abolició d’una institució caduca i antidemocràtica”. La Moncloa ho va qualificar d’“inadmissible” i va amenaçar amb accions legals. Acabi com acabi, és una mostra més de la desafecció i un nou front per a Felip VI, que s’afegeix a les sortides de to de Letícia, l’entrada del cunyat a la presó i els àudios de l’examant del pare en què explicava que Joan Carles rebia sucoses comissions econòmiques. Tot plegat forma part del relat del que ha estat un annus horribilis per a Felip VI, tant en l’àmbit domèstic com en l’institucional.