El president solitari

El president de la Generalitat, Quim Torra, és el cap de l’executiu català legítimament elegit en una investidura i el president del govern, Pedro Sánchez, és el cap de l’executiu espanyol legítimament elegit després d’una moció de censura al Congrés dels Diputats tot i haver perdut les eleccions generals. Tot molt legítim, encara que ambdós estan mancats de l’escalfor popular que dona haver guanyat un diumenge unes eleccions després d’una campanya en què les enquestes i l’ambient són favorables, que dona seguretat per governar durant quatre anys.

Aquesta mancança de l’escalfor popular es nota dia a dia. Sánchez, malgrat la manca de l’escalf popular, té un partit fort –el PSOE–. Aquest fet li permet una certa tranquil·litat i expressar voluntats impossibles com ara que d’aquí a uns anys només hi hagi vehicles elèctrics. Quim Torra no té el suport d’un partit potent al darrere. Ni el d’un Parlament. Ara mateix, només té un grup parlamentari sense força suficient per cobrir-li les espatlles.

Heus aquí l’allau de crítiques públiques i privades quan dissabte passat va apel·lar a la via eslovena per a la independència. Ha estat qualificat d’il·luminat, irresponsable o perill públic per dir: “Els catalans hem perdut la por. No hi ha marxa enrere en el camí cap a la llibertat.” “Fem com ells i estem disposats a tot per viure lliures.” Això és el que va dir concretament el president Torra a Eslovènia, estat de la UE de ple dret, i després d’haver visitat el seu president, Borut Pahor. Tret de context, ha servit per evidenciar que Quim Torra té pocs amics de viatge en la política. Ningú ha sabut o no ha volgut explicar que el president Torra és un pacifista que la darrera tasca que ha fet és anar a passar un parell de dies de dejuni al monestir de Montserrat. Aquesta setmana, malgrat la seva solitud, tindrà l’oportunitat al Parlament de poder-ho explicar...