la crònica
David Portabella
Ni l’helicòpter ni el pizzer
La crònica podia arrencar amb el prec d’un helicòpter des d’un terrat de l’Eixample o podia arrencar amb el somni d’una pizza que no arribarà. A l’espera que Manuel Marchena valori si hi ha articles del Codi Penal per a tot això, aquesta és la vivència que va relatar al tribunal Montserrat del Toro, secretària judicial del 20-S, que un any i mig després dels fets va dir per primera vegada que volia un helicòpter. “Per què no ho ha dit mai?”, exigia l’advocat Jordi Pina. “És que jo vaig dir: «Si no puc sortir pel carrer, doncs que vingui un helicòpter!». Però els guàrdies civils s’ho prenien a broma, i jo ho deia seriosament”, va relatar.
El pas de Del Toro de testimoni es va veure únicament al saló de plens del Suprem, perquè ella en va vetar la imatge per televisió. Com si mostrés a la sala com li costava saltar “el mur” d’un metre del “terrat” –era la segona planta– entre Economia i el Teatre Coliseum, les sabates grogues de taló alt de Del Toro feien ahir un exagerat salt davant l’esglaó d’un pam que separa la cadira de testimoni del públic. El “salt pel terrat” del 20-S amb un mosso de genolls fent-li d’esglaó era posterior a saber que no hi hauria pizza. “El tinent em va dir «impossible», que si la gent veia arribar un pizzer sabrien que era per a nosaltres...”, va narrar. “A les 16.30 hores apareix un guàrdia civil amb cinc entrepans i pregunto d’on venen, i l’agent em diu que d’un mosso que s’apiada de nosaltres”, hi va afegir Del Toro.
Més enllà de l’helicòpter, del pizzer i de si l’amabilitat dels Mossos serà valorada pel tribunal, el que no cap en un titular ni fins i tot en una crònica és la cara de cansats que fan els presos pel ritme de Marchena. “Estem molt cansats, dormim molt poc”, admetia Rull en un recés ahir. I és que molts d’ells, després de no perdre el fil de res perquè si els afecta n’alerten l’advocat, quan ja són a la presó veuen el Canal 24 horas de TVE per saber què es diu d’ells. Així que el títol de la crònica és el que és perquè el que no hi cabia eren els ulls de cansament de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.