Política

Fortalesa cultural?

La majoria dels representants aposten per reforçar el lligam entre educació i cultura

Proposen invertir en fàbriques de creació

Hi ha un conte de Char­les Bukowski en què l’escrip­tor pro­ta­go­nista veu un anunci d’una mena de fàbrica de cre­ació on et paguen per escriure. Ani­mat, es tras­llada de Los Ange­les a Nova York i des­criu l’infern dels hora­ris, la boge­ria del silenci i les nor­mes. Veient la majo­ria dels repre­sen­tants cul­tu­rals dels par­tits que aspi­ren a l’alcal­dia del cap i casal, les pors de Bukowski se’m van con­ta­giar. M’expli­caré: un debat a l’Ate­neu Bar­ce­lonès, amb el títol Quin model cul­tu­ral neces­sita Bar­ce­lona? Bé, aquesta abs­tracció no és la que espanta, sinó el diri­gisme que hi van exhi­bir. Mode­rat per Merit­xell Pauné, sub­di­rec­tora del digi­tal Tot Bar­ce­lona i orga­nit­zat amb l’Asso­ci­ació de Pro­fes­si­o­nals de la Gestió Cul­tu­ral, va reu­nir Joan Subi­rats (comuns), Fer­ran Mas­ca­rell (JxCat), Gemma Sen­dra (ERC), Xavier Marcé (PSC), Manuel Valls (Cs), Eva Higue­ras (PP), Marc Cerdà (CUP) i Jordi Grau­pera (BCap). Entre les gene­ra­li­tats cal dir que qua­tre pro­ce­dien d’anti­gues llis­tes de la soci­al­de­mocràcia, tres d’ells amb impor­tants res­pon­sa­bi­li­tats en el govern cul­tu­ral de la ciu­tat. Només dos van man­te­nir imma­cu­lats el temps fixat per la mode­ra­dora. Curi­o­sa­ment van ser els únics caps de llista, Valls i Grau­pera. Tots van inci­dir en la pro­blemàtica i la incidència entre edu­cació i cul­tura, un divorci ben sonat des del punt de vista tra­di­ci­o­nal.

Mal­grat el dina­misme de la pre­sen­ta­dora i de dues de les seves col·labo­ra­do­res –que repar­tien tar­ge­tes gro­gues i ver­me­lles als ponents–, el debat no va tenir res de debat i la rei­te­ració va ser una de les cons­tants. Sense esmen­tar tòpics, espe­cu­la­ci­ons i manual d’ins­truc­ci­ons, he d’agrair la frase que va diri­gir Higue­ras: “Volem recu­pe­rar el cas­tell de Montjuïc com una for­ta­lesa.” Mal­grat la meva faci­li­tat per cap­tar metàfores, li vaig haver de pre­gun­tar al veí si real­ment havia dit el que havia dit. En fi, la seva inter­venció també va ser valu­osa quan va fer la pro­posta d’obrir una dele­gació del Prado al Banc d’Espa­nya i una altra del Prin­cesa Sofia a Cor­reus! El de la CUP va fer de llu­me­nera quan va par­lar de reforçar l’escol­tisme. La majo­ria van repe­tir els con­cep­tes estratègia, capi­ta­li­tat cul­tu­ral i fàbrica de cre­ació. Bukowski hau­ria dema­nat un altre whisky.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia