El PIB alemany es contrau i deixa el país a un pas de la recessió econòmica
El motor europeu pateix les conseqüències de la guerra comercial entre els EUA i la Xina i del ‘Brexit’
Merkel manté l’objectiu pressupostari del dèficit zero
“Tard o d’hora havia de passar” era el comentari general ahir a Alemanya quan es parlava d’economia. El producte interior brut (PIB) de la primera economia europea no només ha deixat de créixer, sinó que en el segon trimestre de l’any va encongir-se del 0,1%. Si es repeteix una contracció del PIB en el trimestre següent s’haurà entrat tècnicament en recessió. Era la notícia del dia, no només a Alemanya, sinó també a la resta d’Europa, encomanada per la feblesa d’un país on manen les exportacions. Si la indústria alemanya ven als seus socis comercials tot va bé. Si s’encalla el comerç exterior, tot s’atura.
“El sector exterior ha frenat l’evolució del creixement econòmic. Les exportacions han retrocedit més que les importacions”, resumia el comunicat de l’Oficina Federal d’Estadística (Destatis), organisme encarregat de comunicar els principals indicadors econòmics.
Alemanya està identificada amb el creixement econòmic, cosa que no vol dir que la situació negativa actual sigui del tot anòmala. El tercer trimestre de l’any passat el PIB ja es va encongir del 0,2%. Es va evitar, però, entrar en una recessió tècnica al trimestre següent per un pèl. Ara mateix, en canvi, hi ha poques esperances que es repeteixi aquest salvament.
La guerra comercial entre els EUA i la Xina fa témer que la situació s’accentuï. Les possibilitats d’una sortida del Regne Unit de la UE sense acord s’amplien setmana a setmana, vista l’evolució política a Londres. No fa ni una setmana, la mateixa Destatis ja havia enviat un primer avís sobre el desgastament del motor exportador: el mes de juny passat les exportacions alemanyes havien caigut del 8 % a escala interanual.
“Som en una fase d’afebliment, però no hem entrat en recessió”, va respondre el ministre d’Economia, Peter Altmaier, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera, Angela Merkel. La notícia s’esperava, les borses ja havien començat a caure la vigília.
La mateixa Merkel, que ja és a Berlín des de dilluns després d’un parell de setmanes de descans, havia descartat el dia abans, en un debat públic amb lectors d’un mitjà regional, l’Ostsee Zeitung, el diari del Bàltic, que calgui impulsar un programa estructural per empènyer la conjuntura econòmica.
Dos dies abans, enmig del foc encreuat de propostes contra la crisi climàtica llançades per uns quants ministres, la cancellera havia deixar clar també que pensa mantenir-se en l’objectiu pressupostari del dèficit zero. És a dir, el dogma absolut dels seus titulars de Finances, tant en les anteriors legislatures –aleshores amb l’apòstol de l’austeritat, el conservador Wolfgang Schäuble al capdavant del departament– com ara, en què hi té el socialdemòcrata Olaf Scholz.
La zona euro pateix
Si l’economia alemanya s’encalla, la zona euro es frena. En paral·lel a les xifres de Destatis, la seva equivalent comunitària, Eurostat, va emetre el seu diagnòstic trimestral, menys alarmant, però simptomàtic: el PIB de la zona euro va créixer el segon trimestre del 0,2%, la meitat del que ho havia fet en el primer de l’any. I tampoc aquí no es pronostica un alleujament: al sotrac alemany s’hi afegeix la preocupació per Itàlia, l’altre país que tampoc no creix. En aquest cas, l’alarma no es limita al pla econòmic, sinó a una crisi política continuada, enmig de la trencadissa entre els dos socis del govern de coalició.