Teranyina ultra sobre Berlín

Bork és un poblet de només 70 habitants, segons el cens local, que es troba a una hora i mitja en cotxe de Berlín. Un lloc idíl·lic i silenciós, a la vora del Borker See, un dels molts llacs envoltats de boscos que hi ha repartits per Brandenburg. Els caps de setmana hi ha una mica de vida, quan hi són les famílies de berlinesos que hi tenen la caseta de vacances. Diumenge a les set o les vuit del vespre el poblet queda de nou en silenci, fins al divendres següent.

No hi ha ni un forn, ni una botiga ni un quiosc de begudes. No sembla que hi hagi tants votants a qui demanar el vot. Però a l’entorn del mateix carrer que fa d’entrada i de sortida del poble, amb la seva església al mig, hi ha quatre cartells electorals. Tots quatre són d’Alternativa per a Alemanya (AfD), el partit ultradretà que en les últimes eleccions europees va ser el més votat al land de Brandenburg (19,9%). El partit aspira a repetir sort en les regionals de l’1 de setembre, en què podria arribar fins al 21% dels vots.

És l’estratègia de “marcar territori”, no tant de cara a aquest elector local tan escàs, sinó com a advertència al berlinès visitant. A la capital alemanya, hi governa una coalició entre l’alcalde socialdemòcrata, Michael Müller, i Els Verds i Die Linke (L’Esquerra) com a socis. Els Verds van ser els més votats en les europees de maig i són també els primers en els sondejos quant a intenció de vot. Però aquest panorama polític canvia totalment quan se surt de la capital i es posa el focus en el Brandenburg més rural i despoblat.

L’est alemany viu un despoblament progressiu des de principis del 1900, fruit de successives onades migratòries, la darrera de les quals arran de la caiguda del mur de Berlín, el 1989, i la migració interna cap a l’oest. Actualment, a l’est alemany viuen 13,9 milions d’habitants, dels 16 milions que tenia l’Alemanya comunista. El pes demogràfic és petit, en un país de 82 milions d’habitants. Però AfD aprofitarà qualsevol victòria local per estendre la seva teranyina.

La ultradreta practica una mena de “campanya d’arrelament nacional”, adverteixen Andrea Röpke i Andreas Speit, dos experts en el creixement ultra i autors del llibre Völkische Landnahme (‘conquesta popular’). És una mena d’accionisme discret, en zones poc habitades i una mica oblidades per les grans formacions. Es presenten com a partit proper, preocupat per la “invasió forana”, ja sigui de gent de la capital, visitants de cap de setmana o immigrants. Persones, al seu parer, sense sensibilitat pel seu entorn natural, els llacs i boscos, i la preservació del món rural.

Bork no té districte electoral propi, sinó que està adscrit al de Kyritz, una bonica ciutat amb un centre històric hanseàtic ben restaurat, on sí que hi ha cartells de tots els partits, quan falten dues setmanes per a les regionals de Brandenburg. Els sondejos donen poques possibilitats de reelecció al primer ministre regional, el socialdemòcrata Dietmar Woidke. No per errors propis, sinó per la situació de feblesa del Partit Socialdemòcrata (SPD), a escala federal, regional i municipal, que arrossega els seus candidats de desfeta en desfeta.

El candidat ultra brandenburguès és Andreas Kalbitz, representant de la branca més radical d’AfD i propera al neonazisme. Els sondejos pronostiquen que serà el més votat, amb tres partits lluitant per ser segons: l’SPD de Woidke, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i Els Verds, tots tres al voltant del 17% dels vots, tres punts per sota dels radicals.

La CDU de Merkel es podria endur un premi de consolació –el seu líder local, Ingo Senftleben, podria esdevenir el nou primer ministre regional si queda per damunt de Woidke–. Però, òbviament, la notícia i el toc d’alerta general vindran amb el resultat d’AfD si es confirma que és la més votada.

“El nostre lloc és l’oposició, sigui quin sigui el resultat”, deia amb orgull Kalbitz aquesta setmana, en una trobada amb mitjans estrangers. AfD se sap exclosa com a soci per la resta dels partits parlamentaris. En presumeix i no sembla que tingui cap interès en un desbloqueig. El conservador Senftleben representa l’ala menys dretana de la CDU i fins i tot no descarta el que fins ara ha mantingut el partit de Merkel: un acostament a l’esquerra. “Només descarto com a soci AfD”, afirma el candidat conservador.

Mentre que a Brandenburg, el land que envolta Berlín, es vol mantenir com sigui el bloqueig polític sobre AfD, a Saxònia, on també hi ha eleccions regionals el primer diumenge de setembre, la cosa no és tan clara. Hi governa una coalició entre la CDU i l’SPD, com la de Merkel a escala nacional. Però la CDU saxona no és tan “centrista” com la brandenburguesa. Hi ha un fort corrent intern que busca el “diàleg” amb AfD. Fins quan es mantindrà la consigna estricta de l’arraconament polític als ultres és una de les qüestions que planen sobre les regionals del setembre, sobretot pel que fa a Saxònia. Un altre land de l’est alemany on AfD va ser el partit més votat en les europees.