Torrent repta el TC i Sánchez
La mesa del Parlament accepta a tràmit una proposta que, si s’aprova, reitera la reprovació del rei, la defensa de l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania
El debat i l’aprovació del text, passat el 10-N
El PSC el frena
Dels quinze punts que conté la proposta de resolució acordada per Junts per Catalunya, ERC i la CUP, només n’hi ha un en qüestió, l’11, que, en cas d’aprovar-se, suposa tot un repte jurídic i polític per als membres de la mesa del Parlament, però també per al Tribunal Constitucional i el govern espanyol, sobretot el que surti de les eleccions del 10-N.
El punt en qüestió forma part d’un text que finalment va ser consensuat ahir pels tres partits independentistes com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem, tot i que els tres grups han evitat tramitar-lo per via d’urgència, malgrat l’actual situació política, i han optat perquè el debat i l’aprovació arribi a l’hemicicle un cop celebrades les eleccions al Congrés dels Diputats. Això serà en una sessió fixada a priori per als dies 12 i 13 de novembre.
La importància del punt radica en el seu contingut, ja que en cas d’aprovar-se implicaria una declaració política i institucional amb la qual el Parlament reitera la reprovació del rei, la defensa del dret d’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble català. Es tracta dels acords aprovats el juliol pel ple i que van ser suspesos pel Tribunal Constitucional i comunicats als membres de la mesa amb la incorporació d’advertiments personals a tots ells i al secretari general de la cambra sobre el risc de querelles si no impedeixen o paralitzen tota iniciativa que ignori aquesta suspensió. Així, el TC limitava el debat o l’aprovació de textos relatius a la reprovació del rei, l’autodeterminació i la independència de Catalunya. Els lletrats del Parlament van advertir ahir d’aquest risc els membres de la mesa del Parlament, que es van trobar sobre la taula un text acordat poques hores abans de la reunió malgrat el temps que han disposat per travar la resposta a la sentència, que encara no és efectiva.
Torrent assumeix el risc
No obstant això, el pas d’ahir obeïa a la decisió del president de la cambra catalana, Roger Torrent, d’evitar que la mesa actuï d’òrgan censor i coarti la llibertat d’expressió dels diputats. “Si aquest és el cost, l’assumiré”, assegurava Torrent, conscient de l’advertiment del Constitucional, però determinat a defensar els drets dels diputats. “Admetre la censura significaria limitar el parlamentarisme” i “emmordassar” la cambra, hi afegia. Torrent i la resta de grups independentistes, i també el grup de Catalunya en Comú, es mostren convençuts que la sentència del Suprem suposa una retallada dels drets polítics, que encotilla únicament la cambra catalana, els debats parlamentaris, per la qual cosa amb aquesta actuació Torrent també intenta posar en evidència la decisió del mateix Tribunal Constitucional i el govern de Sánchez. Per això les paraules de Torrent també anaven adreçades al president espanyol en funcions: “Que tingui en compte que és impropi d’un país democràtic perseguir judicialment un president de Parlament just per haver permès el debat en el temple de la paraula”, va indicar Torrent, tot recordant-li que, si emprèn accions penals contra ell per no haver volgut censurar els diputats, “no farà que els temes que no li agraden desapareguin de l’agenda política, ja que els ciutadans volen que els seus representants parlin i acordin sobre aquests temes”. “És incomprensible que en una democràcia un president de Parlament rebi conseqüències penals per haver permès un debat parlamentari”, assegurava tot recordant la situació de l’expresidenta Carme Forcadell.
La CUP, tot i haver signat el text, va voler marcar un paper diferent dins d’aquest tripartit que expirava en un dia. “Arriba tard i és de mínims”, encara que per “solidaritat antirepressiva” els seus diputats la votaran favorablement, explicava la diputada Natàlia Sánchez, que considerava que al text “li falta concreció” i, en qualsevol cas, la resolució “hauria d’haver-se votat la setmana passada”, de manera que “ara ja no és urgent”. També vol evitar que la resolució acabi servint “per rentar la cara a un govern que és corresponsable de la repressió” perquè “col·labora en el disseny dels dispositius policials” i a sobre “no ha fet cap investigació ni depuració de responsabilitats per les actuacions dels Mossos d’Esquadra”.
I tot i que la proposta de resolució, en cas de ser aprovada, reiterem, només fa que defensar el dret d’autodeterminació, un acord que ja ha estat aprovat diverses vegades al Parlament, l’oposició s’hi mostra molt contrària.
Reconsideració del PSC
El PSC i el PP van anunciar ahir que presentarien una petició de reconsideració a la mesa perquè retiri la tramitació d’aquest text. En cas que la mesa ho rebutgi, podrien fer un pas més i presentar recurs d’inconstitucionalitat al TC. Cal recordar que, amb l’advertiment personal als membres de la mesa, la fiscalia també podria actuar si considera vulnerades les sentències del TC. Més complicada es presenta la reprovació del rei, que ja ha estat suspesa pel TC. A hores d’ara els lletrats de la cambra també enllesteixen les al·legacions a les suspensions ordenades pel Constitucional.
La Moncloa espera al ple
La Moncloa, però, ja va avançar ahir que actuarà “quan hi hagi decisions adoptades en el ple”, però no sobre “anuncis, propostes o declaracions d’intencions”, explicava en resposta als grups de Cs i el PP, que li reclamaven actuacions contra Torrent. Amb tot, fonts del govern espanyol també apuntaven a la petició de reconsideració que presentaria aquest matí el PSC. “Caldrà veure quina decisió pren llavors la mesa”, hi va afegir, tot i que també fiava la seva actuació a després del 10-N.
La proposta de resolució pactada per les tres formacions no ha rebut de moment el suport dels comuns, que ahir deien que la situació política que es viu a Catalunya “no s’arreglarà pas a través d’aquest text”, segons la diputada Susanna Segovia. Per la diputada, aquesta resolució “no és res més que l’últim intent de l’independentisme de fer veure que està unit davant les eleccions, quan és evident que no ho està”, remarcava. En la mateixa línia, el diputat del PSC Ferran Pedret retreia als independentistes que amb aquesta proposta “volen fer veure el que no és, una reconstrucció de la unitat estratègica de discurs i d’aproximació que no s’ha produït”. A més, considera que tampoc és una resposta institucional a la sentència. Finalment, des de les files del PP, el diputat Santi Rodríguez denunciava que la proposta pretén ser un recurs a la sentència del Suprem”, ignorant la “divisió de poders”. El lider de Ciutadans, Albert Rivera, també assegurava ahir que impedirien la votació i demanarien la suspensió de la tramitació.
JxCat es reuneix amb Torrent
Els portaveus de JxCat van fer ahir dimarts una reunió amb el president del Parlament, Roger Torrent, per aclarir per què no va ser convocada la seva formació a la reunió celebrada dissabte passat amb l’alcaldessa Ada Colau i els representants de diverses entitats.
A la reunió, que va durar una hora i mitja i es va fer al despatx del president del Parlament, hi van participar per JxCat els seus principals portaveus: Albert Batet, Eduard Pujol i Gemma Geis. La trobada va tenir lloc després que JxCat expressés el seu malestar per no haver estat convidada a una reunió celebrada dissabte passat i convocada pel president del Parlament, Roger Torrent, i a la qual tampoc va assistir cap membre del govern de Quim Torra.