El món els mira

Les institucions de la UE tenen altes expectatives en el gir climàtic i multilateral promès per Biden. Són dos dels grans pilars de la UE en política internacional i una entesa amb la primera potència mundial en aquest terreny pot facilitar la feina. Ara que els EUA han tornat a l’Acord de París i l’Organització Mundial de la Salut, a Brussel·les també esperen la seva reincorporació a l’acord nuclear amb l’Iran. Un pas que no serà ni tan immediat ni tan fàcil pels delicats equilibris a la regió. Tampoc ho serà l’altre gran àmbit en què la UE anhela cooperar més estretament: l’econòmic. Com a encarregada de la política comercial del bloc, la CE vol redreçar l’escalada d’aranzels de l’època Trump. Alhora, buscarà un acord sobre la regulació del sector digital. Aquí pot trobar un escull pels vincles del demòcrata amb els gegants tecnològics com Amazon, Google, Facebook o Apple. Més enllà de les aspiracions polítiques concretes, les institucions europees, tan poc amigues dels estirabots i els intrusos, el que esperen de Biden és que es comporti com una figura de l’establishment i es mogui seguint un patró predictible i no a cop de piulades a Twitter.

El primer líder mundial a rebre una trucada de Biden va ser el canadenc Justin Trudeau. El segon va ser el mexicà Andrés Manuel López Obrador. El nou president va decidir privilegiar els seus “socis i aliats”, una evidència que la regió tornarà a estar entre les prioritats. L’agenda amb Mèxic estarà centrada en la qüestió migratòria. El demòcrata ja va obrir la porta a la regularització d’11 milions d’indocumentats, una antiga demanda mexicana. Biden s’ha mostrat també a favor de neutralitzar la migració des de l’origen, això és amb ajudes econòmiques a Centreamèrica. Cuba també espera canvis: l’esperança és un estovament de l’embargament (el republicà va signar 200 noves sancions econòmiques), el retorn dels viatges de turisme i la regularització dels visats. Menys optimisme hi ha a Veneçuela: la Casa Blanca ja ha advertit que continuarà reconeixent Juan Guaidó com a president interí i que Maduro és als seus ulls un “brutal dictador”. També hi ha preocupació al Brasil. Sense Trump en el poder, Jair Bolsonaro ha perdut el seu nord ideològic. El compromís de Biden amb l’agenda democràtica i la defensa del medi ambient poden precipitar el Brasil a un aïllament sense precedents.

Rússia ha estat, durant bona part del mandat de Donald Trump, en el centre del debat polític. Sobretot, per les sospites –confirmades per les agències d’intel·ligència nord-americanes– que Moscou va interferir en les eleccions presidencials del 2016 que van dur el republicà a la Casa Blanca. La victòria de Joe Biden, molt crític amb la manera de fer de Rússia, obligarà el govern de Vladímir Putin a replantejar la relació bilateral amb Washington, fet que tindrà implicacions a tot el món.

El primer afer que tenen sobre la taula és el tractat d’armes nuclears bilateral Nou Start, que limita el nombre d’armes nuclears estratègiques de les dues potències. El govern rus ha rebut amb bona disposició l’anunci del govern de Biden de prorrogar cinc anys el tractat, l’únic de desarmament nuclear encara vigent entre tots dos països i que expira el 5 de febrer. Moscou alerta, però, que l’extensió de l’acord dependrà de la proposta nord-americana.

Biden i Putin hauran de resoldre les diferències que tenen sobre la ingerència de Moscou en la política nord-americana i en afers sensibles com Crimea i de drets humans com el cas Navalni.

Hi ha un cert marge d’incertesa amb les polítiques que prendrà Biden al Pròxim Orient, però el suport a Israel serà una línia vermella sobre la qual pivotaran totes les decisions. El nou secretari d’estat, el fill de jueus Anthony Blinken, ha assegurat que els EUA només haurien de reprendre l’acord nuclear amb l’Iran –pas que s’espera que faci– després de consultar-ho amb Israel i amb els estats del Golf. També que l’ambaixada nord-americana es mantindrà a Jerusalem, fent bo el polèmic moviment que Donald Trump va fer el 2018. La defensa contínua d’Israel buida de contingut les posicions del Partit Demòcrata, que advoca oficialment per la creació d’un estat palestí a diferència del que promou qualsevol dels partits que a Israel tenen opcions de tocar poder. Les darreres hores de Trump mostren que Biden potser canviarà l’estil, però no el fons: els EUA van anunciar la venda de 50 avions militars i de 12 drons armats als EAU i Biden ha dit que revisarà el pacte, però és improbable que el cancel·li. La venda és part de la normalització de relacions acordada entre l’estat àrab i Israel amb la mediació dels EUA, i Biden hi ha expressat el seu suport.

Biden haurà de fer front a una regió de l’Àsia-Pacífic disposada a prendre el lideratge econòmic mundial i molt diferent de la que va haver de tractar com vicepresident fa més de quatre anys després del pas de Trump. Si bé podrà comptar amb els aliats tradicionals de l’òrbita de la Commonwealth com Austràlia, Nova Zelanda i la majoria de països d’Oceania, Biden haurà de respondre a la crida del seu principal rival comercial a reprendre la comunicació que ja ha fet Pequín després de la política de confrontació econòmica dels darrers mesos i en particular en temes com Xinjiang, Hong Kong, Taiwan i el mar de la Xina Meridional. Una altra de les patates calentes que té sobre la taula és la relació amb Corea del Nord: mentre que Pyongyang va marcar múscul la setmana passada recordant que té a disposició míssils nuclears capaços d’arribar a qualsevol indret dels EUA, Seül fa una crida a Biden a reprendre el diàleg amb Kim Jong-un i a aprendre dels errors de Trump. El Japó espera que el nou president continuï compromès amb una “regió indopacífica lliure i oberta”, un eufemisme diplomàtic que el que cerca és frenar la creixent influència de la Xina a la regió, especialment en l’expansió militar del gegant asiàtic.

Hi havia preocupació a Downing Street quan Joe Biden va guanyar les eleccions per saber quina seria la relació amb el primer ministre després del Brexit i de l’amistat amb Trump, que va ser un dels principals valedors del Brexit i volia un trencament total amb la UE. Els dos líders tenien gairebé tancat un acord de lliure comerç que per al Regne Unit és el més important fora de la UE. Després de guanyar les eleccions, Biden va dir que se sentia irlandès i va avisar Johnson que la condició per signar un acord era que el tractat amb Brussel·les respectés els acords de pau a Irlanda del Nord. O sigui, que no volia un Brexit dur. Johnson va arribar a un acord satisfactori amb la UE i va condemnar que Trump no reconegués la victòria de Biden i que incités l’atac del Capitoli. Des del govern de Biden han dit que volen renovar la relació especial entre els dos països i que el Regne Unit seria la primera visita que faria el president fora d’Amèrica del Nord, després del Canadà. Encara no hi ha data però serà abans del G7, que es farà a Anglaterra al juny i en què també assistirà Biden. La visita del president ajudarà Johnson a recuperar popularitat.