Biden, ferm en la retirada

Només falta una setmana per a la data límit de la retirada dels Estats Units de l’Afganistan, i no sembla que hi hagi res que pugui fer canviar de parer al president dels EUA, Joe Biden. Hores després que els talibans marquessin com a “línia vermella” el compromís nord-americà d’abandonar Kabul el 31 d’agost, el mandatari nord-americà va assegurar que el complirà. De retruc, ignorava les peticions d’aliats com el Regne Unit, Alemanya o França d’ajornar la data per assegurar una retirada segura del personal que encara queda en territori afganès.

El ritme d’evacuació s’està accelerant. Les últimes 24 hores els EUA han evacuat des de l’aeroport de Kabul més de 21.000 persones, un nivell molt més alt del previst inicialment; la Casa Blanca ha comunicat a organitzacions d’ajuda a refugiats que calcula que s’haurà d’atendre prop de 50.000 afganesos.

No obstant això, els aliats europeus i les principals potències mundials no creuen que seran capaces de retirar a tothom qui ho vulgui, i així li ho van fer saber a Biden en una trobada virtual d’urgència del G7. El president del Consell Europeu, Charles Michel, va dir que explícitament s’havia expressat al líder nord-americà la preocupació de la UE sobre l’habilitat de tenir èxit en el termini establert i que, per tant, s’ha de “protegir l’aeroport tant de temps com faci falta”.

El president dels EUA, com a resposta i sense cedir a les pressions externes i domèstiques, va dir que el pla continua com estava previst a l’inici. La retirada de tropes s’ha de completar d’aquí a una setmana, i tot indica que podria ser així. De fet, el Pentàgon ja ha començat a repatriar les primeres tropes, enviant el missatge que la missió definitivament arriba a la seva fi.

Tot i això, Biden s’ha guardat una carta a la màniga per si ha de canviar d’opinió a última hora, una petita escletxa per si ha de fer marxa enrere i no quedar malament: tot dependrà del risc i “l’increment d’amenaces” de grups terroristes com Estat Islàmic (EI), així com de l’èxit de la “coordinació continuada” amb els talibans, que podrien modificar les decisions.

Un dels punts que farien capgirar les decisions de la Casa Blanca podria ser, per exemple, que els talibans no permetin abandonar l’Afganistan als afganesos amb permisos i visats per sortir. Una preocupació creixent després que el portaveu talibà, Zabiullah Mujahid, anunciés que tanquen l’accés a l’aeroport de Kabul als afganesos. “No haurien d’animar el poble afganès a abandonar l’Afganistan”, es va queixar el portaveu talibà, dient explícitament que “no estan a favor de deixar que els afganesos marxin” perquè el seu règim necessita gent qualificada; de retruc, pressionava perquè les tasques d’evacuació s’aturin ben aviat, tot i que es calcula que encara hi ha milers de persones que volen abandonar el país.

La Casa Blanca continua fent malabarismes per no reconèixer oficialment els talibans com a governants de l’Afganistan, però els gestos de les últimes hores no fan res més que donar-los els galons de nous líders del país. Ahir es va saber que dilluns el director de la CIA, William Burns, va reunir-se en secret a Kabul amb el líder talibà, Abdul Ghani, en la trobada de més alt nivell entre l’administració de Biden i els talibans. Tota la situació està fent créixer la crítica contra Biden, de qui es queixen que hagi legitimat indirectament els talibans i de no haver tingut resposta adequada a un desgavell caòtic. Ahir, per exemple, es va filtrar que fruit de la poca preparació per manegar-ho tot, una de les bases militars nord-americanes que acull vols d’evacuats afganesos estava en condicions insalubres, definides pels mateixos nord-americans com un “infern”.

Per la seva banda, l’alta comissionada de l’ONU per als Drets Humans, la xilena Michelle Bachelet, va assegurar que té informació prou veraç de les violacions de drets humans que ja estarien cometent els talibans, incloent-hi “execucions sumàries” de civils i militars de les forces de seguretat afganeses que es rendeixen. Per Bachelet, el respecte dels drets de dones i nenes és una “línia roja fonamental” que no permetran que se sobrepassi.