“Usarem tots els poders”
La Comissió Europea estudia la sentència bomba del TC polonès que nega la supremacia del dret comunitari per preparar les represàlies
Berlín i París recorden a Varsòvia el deure, com a soci, de respectar la legalitat de la UE
La Unió Europea (UE) no aixeca el cap. Quan semblava que les últimes crisis anaven de baixada (Brexit, pandèmia...), una sentència bomba des de Polònia ara posa en risc els fonaments jurídics del bloc. A Brussel·les, però, encara no saben gaire bé com reaccionar al que es pot convertir en una crisi constitucional.
En espera que el govern ultraconservador del partit Llei i Justícia (PiS) decideixi si publica la sentència del Tribunal Constitucional polonès que nega la supremacia del dret de la UE, les grans capitals europees avisen Varsòvia que això suposarà un trencament amb la UE.
La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, va assegurar ahir que utilitzarà “tots els poders” al seu abast per plantar cara. En joc hi ha la “certesa legal” de les companyies per operar a Polònia i els drets dels polonesos a quedar protegits per les normes europees igual que la resta de ciutadans de la UE.
Berlín i París fan pinya amb Brussel·les i es preparen per al pitjor. El ministre d’Afers Europeus francès, Clément Beaune, veu la sentència com un “atac a la UE”. “És molt preocupant, hi ha el risc d’una sortida de facto”, va dir ahir a la televisió francesa BFMTV referint-se al que ja es coneix com a Polexit legal. En un sentit similar es va expressar ahir també el ministre d’Exteriors alemany, Heiko Maas: “Si un país decideix políticament formar part de la UE, ha d’aplicar plenament les normes acordades.”
Tothom té clar que el Polexit legal serà un malson si es materialitza, però a Brussel·les no han decidit encara com esquivar-lo o com mitigar-ne l’impacte. La CE està analitzant la sentència del TC abans de prendre mesures. “No sabem quant de temps trigarem”, va admetre ahir el portaveu de l’executiu comunitari, Eric Mamer.
La CE afronta aquest moment crític amb la caixa d’eines pràcticament esgotada. Fa sis anys que es baralla amb el PiS perquè considera que la seva reforma judicial vulnera la separació de poders. Durant tot aquest temps ha utilitzat diversos mecanismes per castigar-lo sense gaires bons resultats. El 2017 va activar un procediment sancionador activant l’article 7 dels tractats que pot acabar amb la suspensió del poder de vot de Varsòvia a la UE. És una decisió que s’hauria d’adoptar per unanimitat i que Hongria vetaria. També ha obert diversos procediments d’infracció, alguns dels quals han acabat als tribunals de la UE. Amb tot, l’executiu de Mateusz Morawiecki no ha fet marxa enrere i acumula condemnes del Tribunal de Justícia de la UE que qüestionen la independència judicial al país.
Ara Varsòvia va més enllà i la seva deriva autoritària podria repercutir en la resta de socis perquè obre un forat negre en l’ordenament jurídic comunitari que utilitzen tots els estats. No es va preveure cap clàusula als tractats fundacionals per expulsar cap membre i, per tant, aquesta opció no es preveu.
Des de l’eurocambra reclamaven ahir a la CE que congeli els fons europeus de cohesió a Polònia i obri un altre procediment d’infracció. Brussel·les fa mesos que té paralitzats els fons de recuperació i Morawiecki no s’ha immutat, aparentment.
LES FRASES
Aval a les tanques a la frontera
Natàlia Segura RaventósQuan Trump prometia aixecar un mur a la frontera amb Mèxic el 2015 per arribar a la Casa Blanca, el llavors cap de l’executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, afirmava: “Els murs i les tanques no tenen cabuda en un estat membre de la UE.” Ara que Trump ha desaparegut del mapa, la CE ho avala sense complexos. “No estic en contra que els estats membres construeixin tanques, si ho necessiten”, va assegurar ahir l’eurocomissària d’Interior, Ylva Johansson. Brussel·les dona llum verd als països amb fronteres externes de la UE per posar murs amb els veïns. Això sí, que s’ho paguin ells. Dotze països van reclamar ahir per carta a Brussel·les que financi “barreres físiques” a les fronteres. Àustria, Dinamarca, Grècia, Polònia, Hongria, Xipre, Txèquia, Bulgària, Eslovàquia, Estònia, Letònia i Lituània defensen que són “una mesura efectiva de protecció a la frontera que serveix als interessos de tota la UE”. A més, l’ala dura del bloc en matèria d’asil i migració va exigir més mesures per evitar “les greus conseqüències de la sobrecàrrega” d’arribades. Una petició que s’emmarca en la disputa amb Bielorússia, a la qual acusen d’enviar refugiats a Polònia i Lituània com a revenja per les sancions. Johansson rebutja patrocinar les tanques i es queixa als socis que van “retallar els fons” per a migració i que tenen un pressupost limitat. La CE prefereix destinar els diners a “altres coses” que no siguin tanques.