Urkullu se solidaritza amb ERC per la llei audiovisual, però sense suport explícit
Cap concreció en la primera reunió bilateral entre el president Aragonès i el lehendakari
Tracten la gestió dels fons europeus i el model de finançament
Poc contingut va transcendir de la primera reunió bilateral, ahir, entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, més enllà del que van expressar, i passant-hi de puntetes, sobre la necessitat de fer front comú per a la gestió dels fons europeus i de millorar el model de finançament i resoldre les relacions entre “el centre i la perifèria”. La roda de premsa conjunta que van fer a Alp tampoc va servir per visibilitzar un possible suport del lehendakari a la posició d’ERC en la negociació dels pressupostos generals de l’Estat ni en la pugna que els republicans tenen oberta per la quota de català en la llei audiovisual. Urkullu es va mostrar “solidari amb la preocupació” sobre el pes d’una llengua oficial com el basc “en l’ús de les plataformes digitals” i va dir que atenien les esmenes presentades pels republicans, però va insistir en més d’una ocasió que no li corresponia parlar en nom del PNB, tot i que des del govern basc comparteixen la reivindicació, va indicar. Urkullu espera un resultat “satisfactori” de les negociacions de les esmenes.
La trobada, d’una hora, es va produir abans de la sessió plenària de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), un consorci en què també tenen representació Nova Aquitània i Occitània/Pirineus Mediterrània, Aragó, Navarra i Andorra, i en què es va formalitzar el traspàs de la presidència de Catalunya al País Basc.
Aragonès va valorar la reunió com a positiva, perquè els dos governs comparteixen elements de “preocupació i oportunitats”, com la manera de “donar resposta a l’augment de contagis” de covid-19, els fons Next Generation i altres qüestions de l’actualitat política. El president va recollir la invitació del lehendakari per tornar-li la visita i continuar les trobades per enfortir la cooperació i va fer una crida a l’Estat espanyol i al francès per aixecar els passos transfronterers que encara estan tancats al territori.
LA FRASE
La CUP escalfa motors per al 2023
La CUP celebra aquest cap de setmana l’assemblea nacional i estratègica amb el focus posat en les eleccions municipals del 2023, l’inici del procés per renovar els membres del secretariat nacional i la creació d’una oficina internacional del referèndum per tal de fer d’altaveu del context polític a Catalunya, en un moment en què Escòcia també té previst celebrar-ne un. Quant a l’estratègia al Parlament, la CUP s’aferra al seu document polític, en què avalava el no al pressupost i reitera que ells no s’han mogut de l’acord d’investidura, mentre que Junts i ERC van ser els primers a trencar la majoria del 52% en el debat de política general el mes de setembre passat. La CUP ara mira endavant pensant en la data del 2023 i en Europa.
