L’OTAN es blinda a l’est
Els líders aliats aprovaran avui desplegar quatre batallons multinacionals més en països fronterers amb Ucraïna
Acordaran assistir Ucraïna en ciberseguretat i subministrar-li equips per protegir-se d’atacs químics o nuclears
Els líders de l’OTAN tenen previst aprovar avui en una cimera extraordinària el desplegament de quatre batallons multinacionals addicionals en estats fronterers amb Ucraïna –Eslovàquia, Hongria, Polònia i Bulgària–, davant l’amenaça que suposa Rússia després de la invasió del seu país veí, de la qual es compleix avui el primer mes. També acordaran subministrar a Ucraïna assistència per a la ciberseguretat, així com equips per protegir-se de possibles atacs químics, biològics o nuclears.
Les noves unitats militars s’afegiran a les que els aliats ja van situar en els tres països bàltics i Polònia després de l’annexió russa de Crimea, el 2014. “Això vol dir que tindrem vuit batallons multinacionals en el flanc oriental, del mar Bàltic al mar Negre”, va explicar Stoltenberg.
Els caps d’estat i de govern dels 30 membres de l’Aliança Atlàntica –inclòs el president nord-americà, Joe Biden– es reuniran avui a Brussel·les per avaluar la resposta a la crisi a Ucraïna. El president d’aquest país, Volodímir Zelenski, ha d’intervenir per videoconferència durant la sessió de treball.
El cap aliat va explicar que aquests nous batallons, que “estaran desplegats tant temps com calgui”, ja tenen la major part dels seus integrants sobre el terreny. També va reconèixer que l’Aliança està “preocupada” pel possible ús d’armes químiques o biològiques, després de les “afirmacions falses” de Moscou que Kíiv estava produint armament químic. Segons l’ex primer ministre noruec, aquestes declaracions poden servir per fabricar “un pretext” perquè Rússia utilitzi armes químiques a Ucraïna, com ja va fer a Síria. Durant la cimera d’avui, també s’espera que els líders aliats acordin el seu suport a països “en risc per la pressió russa” com ara Geòrgia i Bòsnia i Hercegovina.
Durant la roda de premsa prèvia a la cimera extraordinària d’avui, Stoltenberg es va referir a la Xina acusant-la d’haver donat “suport polític” a Rússia amb la difusió de mentides i desinformació. “Als aliats els preocupa que pugui proporcionar suport material [a Moscou]”, hi va afegir. Finalment, Stoltenberg va subratllar que les decisions que es prenguin avui a Brussel·les “tindran implicacions de gran abast” i que els grans reforços de seguretat previstos “requeriran grans inversions en defensa”.
Sobre el terreny, l’exèrcit ucraïnès contraataca en algunes àrees de l’oest i el sud del país. Així, les autoritats locals de Makàriv, a l’oest de Kíiv, asseguraven ahir que les banderes ucraïneses tornen a onejar a la població.
Atac mortal a Kíiv
Per contra, a la capital almenys una persona hauria mort ahir i dues més haurien estat ferides de gravetat per un atac al pàrquing d’un centre comercial. A Kherson, la primera ciutat que va caure ens mans dels russos, situada prop de la península de Crimea, les forces ucraïneses també estan intentant recuperar territori. Amb tot, segons assegurava ahir la BBC citant fonts de Defensa britàniques, les tropes russes avancen des del nord i el sud amb l’objectiu d’“encerclar les forces ucraïneses a l’est del país”. Segons aquestes mateixes fonts, “les forces russes probablement es reorganitzaran abans de reprendre operacions ofensives a gran escala”.
Mariúpol, la gran ciutat del mar d’Azov assetjada des de fa més de dues setmanes, va tornar a ser bombardejada ahir per les forces russes, que controlen ja part de la localitat. Amb tot, l’àrea del port no va resultar excessivament danyada.
LA FRASE
LA XIFRA
Notícies relacionades
