Política

Hong Kong

Carrie Lam renuncia a presentar-se a la reelecció

La cap del govern de Hong Kong justifica la decisió de no optar a un segon mandat per motius familiars

Durant el seu govern, el territori autònom ha retrocedit en drets i llibertats i també en l’àmbit econòmic

La cap de l’exe­cu­tiu autònom de Hong Kong, Carri Lam, ha con­fir­mat aquest dilluns que no optarà a la ree­lecció als comi­cis del pro­per mes de maig.

Lam ha anun­ciat la seva decisió durant la roda de premsa diària on informa de la situ­ació de la pandèmia de Covid-19, en la qual ha expli­cat que l’ha pres per motius fami­li­ars.

“Hi ha un únic motiu per a la meva decisió: La meva família és la meva prin­ci­pal pri­o­ri­tat i cre­uen que ja és l’hora que torni a casa”, ha dit Lam, lleu­ge­ra­ment emo­ci­o­nada.

Ha afe­git que Pequín “entén i res­pecta” la seva elecció i ha agraït el suport de les auto­ri­tats xine­ses durant el seu man­dat, que ha estat mar­cat per les pro­tes­tes polítiques i la incer­tesa econòmica al cen­tre finan­cer d’Àsia.

La vete­rana política, de 64 anys i amb una car­rera de 42 anys tre­ba­llant per al govern, es va con­ver­tir el 2017 en la pri­mera dona al cap­da­vant de l’exe­cu­tiu autònom en obte­nir 777 dels 1.194 vots del comitè elec­to­ral. Lam, però, ha arri­bat al final del seu man­dat de cinc anys com la gover­nant pit­jor valo­rada d’ençà que el 1997 el Regne Unit va retor­nar a la Xina la sobi­ra­nia de la fins ales­ho­res colònia britànica. Durant el seu govern, Hong Kong ha retro­ce­dit en matèria de lli­ber­tats civils en favor d’un apro­pa­ment al govern cen­tral xinès.

El 2019 Lam va pre­sen­tar una con­tro­ver­tida llei per a l’extra­dició de pròfugs de Hong Kong a la Xina que va des­en­ca­de­nar una onada de pro­tes­tes de gran inten­si­tat, que es va pro­lon­gar durant sis mesos. Pequín hi va res­pon­dre amb el dis­seny d’una Llei de Segu­re­tat Naci­o­nal que en la pràctica ha eli­mi­nat qual­se­vol pos­si­bi­li­tat de dis­sensió política i lli­ber­tat d’expressió.

L’apli­cació de la nova llei, impo­sada a mit­jan 2020, ha produït una onada de deten­ci­ons i greus retro­ces­sos en el res­pecte dels drets humans, segons ha denun­ciat Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal (AI) en el seu últim informe anual.

La popu­la­ri­tat de Lam ha con­ti­nuat en declivi en els últims mesos pels rebrots de Covid-19, que han con­ver­tit l’excolònia britànica en el ter­ri­tori del món desen­vo­lu­pat amb les taxes de mor­ta­li­tat més altes, mal­grat les seve­res mesu­res de pre­venció que havien acon­se­guit man­te­nir sota con­trol la pandèmia.

Aquesta política, però, ha tin­gut uns efec­tes molt durs sobre l’eco­no­mia del ter­ri­tori i ha pro­vo­cat el tan­ca­ment o la sor­tida de nom­bro­ses empre­ses, així com la de 70.000 dels seus resi­dents.

Possibles relleus

Hong Kong ha tancat aquest diumenge el període de presentació de candidatures per a les eleccions del proper 8 de maig, les sisenes per triar el cap del govern autònom.

Fina ara sis candidats han fet pública la seva intenció de concórrer als comicis, entre els quals dos empresaris afins a Pequín i un vigilant de seguretat, que no han despertat gaire interès.

Mitjans locals han apuntat aquest dilluns a la possibilitat que el número 2 de Lam i del govern local, John Lee, es presenti al càrrec. De confirmar-se aquesta informació, Lee seria un dels aspirants amb més probabilitats de victòria.

Les eleccions s’havien de celebrar el passat 27 de març, però es van ajornar al 8 de maig arran del principal rebrot de la Covid-19 a Hong Kong des de l’inici de la pandèmia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.