El jutjat de Westminster ha aprovat formalment l’extradició del fundador de WikiLeaks, Julian Assange, als Estats Units, en el que finalment serà una decisió de la ministra de l’Interior del Regne Unit, Priti Patel. Assange podria ser sentenciat a 175 anys de presó als Estats Units per espionatge i intromissió informàtica.

Els advocats d’Assange encara tenen fins al 18 de maig per presentar els seus arguments davant de Patel, però les possibilitats són cada vegada més reduïdes per a l’activista australià. El cofundador de Wikileaks va aparèixer per vídeotrucada des de la presó de Belmarsh, al sud-est de Londres, durant el que els seus advocats van descriure com un “moment breu però significatiu del cas”.

Les acusacions que van motivar la petició d’extradició als Estats Units – després de la fiscalia sueca acabés arxivant el cas de violació i abusos sexuals– estan motivades directament per la difusió al portal de WikiLeaks d’ “informació classificada” del Departament d’Estat i de Defensa i de presumptes crims de guerra a l’Iraq i l’Afganistan.

Desenes de manifestants han expressat avui el seu suport a Assange davant dels tribunals de Westminster. Associacions com Amnistia Internacional i Human Rights Watch han demanat a l’administració nord-americana que retiri els càrrecs.