La decisió de Finlàndia sobre l’OTAN afectarà la de Suècia, segons la responsable d’Exteriors sueca

La minis­tra d’Exte­ri­ors de Suècia, Ann Linde, ha asse­gu­rat aquest diven­dres a Hèlsinki que la decisió que pren­gui Finlàndia sobre el seu pos­si­ble ingrés en l’OTAN “afec­tarà molt” en la que adopti el seu país sobre la seva pròpia adhesió a l’aliança.

Totes dues naci­ons, les úniques nòrdi­ques no ali­ne­a­des mili­tar­ment, estan con­si­de­rant sol·lici­tar la seva entrada en l’OTAN a con­seqüència de la invasió russa d’Ucraïna, encara que a Finlàndia el procés està més avançat.

Segons diver­sos mit­jans locals, el govern fin­landès té intenció de fer pública a mit­jan maig la seva decisió de sol·lici­tar l’ingrés en l’OTAN, mal­grat les rei­te­ra­des ame­na­ces del Krem­lin per a impe­dir-ho.

Men­tres­tant, a Suècia els par­tits polítics encara estan deli­be­rant sobre la pos­si­ble adhesió en el Par­la­ment i pre­sen­ta­ran un informe sobre la nova política de segu­re­tat el 13 de maig, just un mes després que Finlàndia fes el mateix.

Esto­colm i Hèlsinki han incre­men­tat con­si­de­ra­ble­ment la coo­pe­ració i els con­tac­tes bila­te­rals en les últi­mes set­ma­nes per a inten­tar con­sen­suar una postura con­junta res­pecte a l’OTAN i, even­tu­al­ment, sol·lici­tar el seu ingrés alhora.

“No hi ha altres països que tin­guin una coo­pe­ració tan forta entre ells fora de l’OTAN com Finlàndia i Suècia”, va afir­mar Linde en una roda de premsa al cos­tat del seu homòleg fin­landès, Pekka Haa­visto.

Tots dos minis­tres han coin­ci­dit que aquesta coo­pe­ració, que inclou la pla­ni­fi­cació d’ope­ra­ci­ons en situ­a­ci­ons de cri­sis i con­flic­tes, podria estrènyer-se encara més si fos neces­sari per a afron­tar les ame­na­ces de Mos­cou. “Si el nos­tre entorn de segu­re­tat es torna més des­a­fi­a­dora, per des­comp­tat podem aug­men­tar aquesta pla­ni­fi­cació bila­te­ral, que inclou tots els sec­tors de la coo­pe­ració mili­tar”, ha dit Haa­visto.

Ni Haa­visto ni Linde han vol­gut acla­rir si han arri­bat a acords amb algun país mem­bre de l’OTAN perquè els presti assistència mili­tar, en cas d’una even­tual agressió russa, durant el període que va entre la sol·lici­tud d’ingrés i la rati­fi­cació de tots els països ali­ats. “Això és una cosa que cor­res­pon anun­ciar-ho a aquests països quan cre­guin que és el moment ade­quat”, ha expli­cat Haa­visto, qui ha asse­gu­rat que la mateixa OTAN té interès a defen­sar la seva política de por­tes ober­tes de pos­si­bles inter­ferències de ter­cers.