La primera ministra de Suècia, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, ha rebutjat aquest dijous convocar un referèndum sobre el possible ingrés del seu país en l’OTAN. Andersson ha defensat que aquesta decisió, que s’ha posat en relleu arran de la invasió russa d’Ucraïna, serà política.

“Penso que és una mala idea per diferents motius. És una qüestió que no crec que sigui adequada per a una consulta popular”, ha opinat Andersson en una roda de premsa. La primera ministra ha argumentat que hi ha qüestions confidencials que no poden ser debatudes públicament.

La ministra d’Exteriors sueca, Ann Linde, ha assenyalat que és el govern el qui marca la política de seguretat, amb el suport del Parlament. Per aquest motiu, considera que és una qüestió “inoportuna” per a un referèndum.

La idea d’una consulta popular ha estat proposada hores abans pel Partit d’Esquerra Socialista, la cinquena força parlamentària i que dona suport extern de l’executiu socialdemòcrata en minoria i d’entrada contrari a l’ingrés en l’Aliança.

Linde ha recordat que el proper 13 de maig presentarà al Parlament un informe parlamentari sobre la nova política de seguretat per la guerra a Ucraïna, i que el seu partit manté en paral·lel una discussió sobre el possible ingrés en l’OTAN.

Tal com la veïna Finlàndia, Suècia manté l’estatus de país associat a l’OTAN, però no és membre de l’organització.

El gir favorable a l’Aliança a Finlàndia, tant en l’opinió pública com en els partits, ha arrossegat a Suècia, on fa a penes un mes Andersson va afirmar públicament que entrar en l’OTAN “desestabilitzaria” encara més la situació.

Andersson ha obert la porta a un canvi de postura i ha impulsat una discussió interna, malgrat que al novembre el seu congrés general va aprovar rebutjar l’ingrés en l’OTAN.

L’ultradretà Demòcrates de Suècia (SD), tercera força parlamentària i contrari inicialment a l’entrada, ha anunciat recentment que donarà suport a l’ingrés si així ho decideix també Finlàndia.

El gir de l’SD donaria majoria als partidaris de l’ingrés en la Cambra i augmentaria encara més la pressió sobre els socialdemòcrates.

A Finlàndia la decisió es prendrà “molt aviat”
La primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, ha assenyalat aquest dijous durant una visita a Atenes que el seu país prendrà “molt aviat” la decisió sobre l’ingrés en l’OTAN, una possibilitat que els mitjans finlandesos donen com a probable.

En una compareixença conjunta amb el seu homòleg grec, Kiriakos Mitsotakis, Marin ha assegurat que la invasió russa d’Ucraïna ha canviat totalment la situació de seguretat a Finlàndia i que “el Parlament i el govern, juntament amb el president, estan avaluant tots els canvis”.

En aquest sentit, ha apuntat que “molt aviat” hi haurà una decisió sobre la possibilitat d’entrar a l’Aliança.

“Tenim un exèrcit modern i podem treballar amb l’OTAN, com hem fet durant dècades en exercicis conjunts”, ha recordat Marin. La política finesa ha afegit que “si ens unim contribuirem a la seguretat de tota l’Aliança”.

El Parlament finlandès va iniciar la setmana passada un debat històric que, segons tots els indicis, culminarà amb la sol·licitud de l’ingrés del país nòrdic a l’OTAN, que posarà fi a gairebé vuit dècades de no alineament.

Marin va avançar la setmana passada que l’objectiu és prendre una decisió abans de la cimera de l’organització que se celebrarà a Madrid a finals de juny, i a la que Finlàndia està convidada.

La guerra a Ucraïna ha provocat un canvi radical en l’opinió pública sobre l’OTAN, i també en les posicions dels partits i diputats finesos. Molts consideren ara que l’adhesió a l’Aliança ofereix millors garanties de seguretat per prevenir un eventual atac de la veïna Rússia.

No obstant, ni el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, ni Marin han volgut fins ara expressar la seva opinió personal per no “interferir” en el debat parlamentari.

L’OTAN rebrà els dos països Finlàndia i Suècia amb els “braços oberts”
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat que l’Aliança Atlàntica rebrà Finlàndia i Suècia amb els “braços oberts” si finalment demanen entrar-hi.

Stoltenberg ha recordat que treballen amb els dos països fa molts anys i “sabem que les seves Forces Armades compleixen els estàndards i són interoperables amb les forces de l’OTAN”. “Entrenem junts, fem exercicis junts, i també hem treballat en moltes missions i operacions diferents”, ha assenyalat.

El polític noruec ha promès que trobaran alguna solució per garantir la seguretat de tots dos països fins que es ratifiqui la seva adhesió als parlaments dels trenta estats membre que actualment integren l’organització. “Esperem que el procés sigui ràpid”, ha afegit el noruec en una roda de premsa a l’Eurocambra.

Stoltenberg es reuneix aquest dijous amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i els líders dels grups parlamentaris per abordar la seguretat d’Europa i el conflicte a Ucraïna.