De nouvinguda a referent
El seu relleu a JxCat tindrà potser menys càrregues, però alhora menys projecció
Marta Madrenas va arribar al consistori com a independent dins de la llista que va conduir Carles Puigdemont a l’alcaldia, el 2011, després de tres dècades d’hegemonia del PSC a l’Ajuntament de Girona. Llicenciada en dret per la UAB, havia presidit el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària a Girona i va debutar com a segona tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica i Ocupació. Els seus primers anys a la corporació van ser relativament tranquils, malgrat algunes friccions per l’encaix de les terrasses d’hostaleria o el format de les Fires. El 2015, dins del segon cartipàs de Puigdemont, l’exalcalde la va promocionar per dirigir l’àrea d’Urbanisme, i entre el primer mandat, com a regidora responsable de Santa Eugènia, i el segon, ja com a alcaldessa, va canalitzar la proposta veïnal de recuperar el pont del Dimoni, una de les intervencions urbanes que haurà pogut inaugurar. L’altre gran projecte seu, la reforma de la porta sud de Girona, recentment s’ha començat a visibilitzar amb l’entrada en servei de la nova Clínica Girona, i continuarà amb el nou INS Ermessenda i la Casa de la Tecnologia.
L’arribada a l’alcaldia, però, va ser un dels esculls que s’ha trobat en els sis –que a priori seran set– anys en el càrrec, després de la controvèrsia per l’ascens meteòric d’Albert Ballesta des dels darrers llocs de la llista fins a la posició de primer edil. Ballesta va retenir l’alcaldia tot just unes setmanes d’inestabilitat i tempesta política, abans que hi acabés renunciant i ella esdevingués un segon relleu amb més consens per part del PSC. Era el març del 2016, enmig d’un clima de tensió amb ERC que va afavorir un govern sociovergent fins al referèndum de l’1-O, una altra de les dates que li van donar projecció a dins i a fora de Girona, i que no la van deixar exempta del setge de la fiscalia per diversos pronunciaments, tot i que li va aplanar el camí per ser la més votada en els comicis del 2019, amb el municipi com a única capital de demarcació catalana i el municipi més poblat governat per JxCat.
Segon mandat pandèmic
Refeta del trencament amb el PSC i amb majoria simple, Madrenas va afrontar el mandat present en solitari, i va topar amb el segon gran escull de la seva singladura a la batllia: la pandèmia que han patit tota la resta de municipis del país, i que ahir recordava que ha alterat algunes de les prioritats del programa del 2019. El pacte amb ERC, el setembre del 2020, va permetre recuperar l’estabilitat institucional, abans de la normalitat al carrer, en part per Fires i la Setmana Santa, i i ja finalment durant el Temps de Flors d’enguany. L’acord amb Cs per restituir el grup alhora que es desencallava el contracte de residus municipals –amb amenaça de vaga inclosa– ha marcat les darreres setmanes. Caldrà veure qui assumeix ara el seu relleu polític a JxCat, alliberat de la tensió de la gestió o l’oposició actives. Tindrà potser menys càrregues i s’estalviarà algunes pedres en el camí, però també partirà amb el desavantatge de no exercir l’alcaldia en precampanya, un factor que honora d’entrada Madrenas i que sovint s’ha explotat a l’hora de programar renúncies o pactes de govern amb mandats partits.
La parròquia tuitaire de JxCat, ahir, ja explotava el gest de l’alcaldessa gironina d’autolimitar-se a dos mandats –una barrera mítica sovint declarada en entrevistes, però pocs cops acomplerta–, en contraposició amb l’aspiració de la barcelonina Ada Colau a un tercer mandat. Madrenas, que ja havia sonat com a cap de llista nacional quan el partit va apostar per Quim Torra, i l’any passat, ha entrat en les travesses per a les conselleries i es vol centrar plenament en el Parlament i el partit d’aquí a un any. I potser el seu pas al costat també es justifica per això.
