OTAN
Finlàndia i Suècia completen les negociacions d’adhesió a l’Aliança
Els dos països formalitzen la seva disposició i capacitat per complir les obligacions i compromisos que requereix l’OTAN
El procés finalitzarà un cop els trenta Estats membres de l’organització ho ratifiquin a nivell nacional
Finlàndia i Suècia han completat aquest dilluns les negociacions per convertir-se en membres de l’OTAN, un mer tràmit després que Turquia aixequés el veto a l’entrada de Hèlsinki i Estocolm a l’organització transatlàntica.
“Finlàndia i Suècia han completat les negociacions d’adhesió a la seu de l’OTAN a Brussel·les aquest dilluns [4 de juliol de 2022], tal com van acordar els líders de l’OTAN a la seva cimera a Madrid”, ha confirmat l’Aliança Atlàntic en un comunicat.
L’organització ha afegit que en aquestes converses els dos països nòrdics “han confirmat formalment la seva disposició i capacitat per complir amb les obligacions i compromisos polítics, legals i militars de l’OTAN”.
El diàleg l’han mantingut funcionaris de l’organització transatlàntica i representants de Finlàndia i Suècia. La delegació finlandesa l’han liderada els ministres d’Exteriors, Pekka Haavisto, i de Defensa, Antti Kaikkonen; la representació sueca ha estat encapçalada per la titular d’Exteriors, Anne Linde, i el de Defensa, Peter Hultqvist.
Per part de l’OTAN, les reunions per a cada país han estat presidides per la secretària general adjunta d’Afers Polítics i Política de Seguretat de l’Aliança, Bettina Cadenbach.
Les negociacions d’aquest dilluns a la seu de l’Aliança han estat un pur tràmit ja que Finlàndia i Suècia són democràcies consolidades i les seves forces armades modernes habituades a cooperar de forma estreta amb l’OTAN.
Demà mateix, els ambaixadors davant l’OTAN dels trenta països que componen en l’actualitat l’Aliança han signat els protocols d’adhesió dels dos Estats nòrdics.
Finlàndia i Suècia no han de signar aquests protocols d’adhesió, però els seus ministres d’Exteriors, el finlandès Pekka Haavisto i la sueca Ann Linde, seran presents dimarts a la seu de l’OTAN i oferiran una roda de premsa al costat del secretari general aliat, Jens Stoltenberg.
Després de la signatura dels protocols d’adhesió, els trenta membres actuals de l’organització euroatlàntica els hauran de ratificar a nivell nacional.
Els processos de ratificació dels protocols d’adhesió varien d’un país a un altre. Als Estats Units requereixen el vistiplau de dos terços del Senat i al Regne Unit no és necessari fer una votació formal al Parlament.
El principi de defensa col·lectiva de l’OTAN, segons el qual un atac contra un aliat equival a un atac contra tots ells i s’ha de donar una resposta conjunta, només s’aplicarà a Finlàndia i Suècia quan s’hagin convertit en membres plens de l’Aliança, una vegada que tot el procés d’adhesió hagi conclòs.
La guerra a Ucraïna ha provocat que Finlàndia i Suècia, dos països de tradició neutral, hagin sol·licitat l’entrada a l’OTAN, un procés que ha resultat més complex del previst pel bloqueig de Turquia, que considerava que els dos països eren laxes en el tracte a organitzacions que considera terroristes.
Finalment, Ankara, Estocolm i Hèlsinki van aconseguir dimarts passat un pacte pel qual Turquia va aixecar el seu veto i va obrir el camí perquè els dos països candidats es converteixin en membres de l’organització transatlàntica.
