Política
El primer ministre belga presenta la seva dimissió al rei
És la tercera vegada que presenta la seva dimissió i ara ho ha fet arran de l'anunci dels liberals flamencs d'abandonar el govern
El primer ministre belga, Yves Leterme, ha presentat aquest dijous la seva dimissió al rei Albert II, segons ha confirmat la ministra de sanitat, Laurette Onkelinx, després de la reunió d'emergència del gabinet arran l'escissió dels liberals flamencs de l'executiu. Onkelinx ha dit als periodistes que Leterme no tenia cap altra opció que dimitir després de l'anunci dels liberals flamencs d'abandonar el govern.
El col·lapse de l'executiu arriba després de la incapacitat de francòfons i flamencs per posar-se d'acord sobre el futur de la circumscripció electoral i judicial bilingüe del districte Brussel·les-Hal-Vilvorde (BHV), que agrupa Brussel·les de majoria francòfona i una part situada a Flandes.
Leterman, llicenciat en Dret i Polítiques, va convertir-se en el líder del grup dels democratacristians el 2001, i el 2004 va ser nomenat primer ministre de Flandes de parla neerlandesa. Està casat i té tres fills. El març de 2008, el rei Albert II el va nomenar primer ministre després de mesos de disputes de coalicions arran els resultats de les eleccions de 2007. Leterme, de 49 anys, va reemplaçar el líder interí Guy Verhofstadt.
Sent primer ministre, Leterme ja va presentar la seva dimissió el juliol de 2008, quatre mesos després de la seva designació al capdavant de l'executiu belga, després de veure's incapaç d'aturar la lluita de poders entre les regions de Bèlgica, que va revifar els rumors de la possible divisió del país. En aquell moment, el rei va denegar la seva dimissió.
Mesos més tard, Leterman va tornar a presentar la seva dimissió el desembre de 2008, la qual va ser acceptada, després que la Cort Suprema dictaminés que hi havia indicis d'influències polítiques en el cas del rescat del grup Fortis durant l'epicentre de la crisi econòmica mundial.
Després, Leterme va ser designat ministre d'Afers Exteriors en el govern de Herman Van Rompu el juliol de 2009, reemplaçant Karel De Gucht, que va marxar a la CE. El Parlament va aprovar el seu retorn com a primer ministre el novembre passat quan Van Rompuy va ser designat president de la Unió Europea.
Leterme polèmic
El primer ministre belga es defineix a si mateix com un noi del "costat oest" de Bèlgica, una àrea coneguda pel seu suport a la independència de Flandes. Malgrat això, Leterme navega entre dues aigües en la qüestió lingüística en tenir mare flamenca i pare való. A més, el primer ministre és seguidor de l'Standard Liege, un equip de futbol de parla francesa.
Alguns dels seus comentaris durant la seva estada en el poder van ofendre els francòfons. En declaracions al diari Libération, va dir que els francòfons de Bèlgica eren 'massa mandrosos' o no 'prou intel·ligents' com per aprendre el neerlandès. També va patinar quan se li va demanar que cantés una estrofa de l'himne nacional belga, Brabançonne, en el dia nacional del país, i ell va cantar una interpretació de La Marseillaise, l'himne nacional francès.
El col·lapse de l'executiu arriba després de la incapacitat de francòfons i flamencs per posar-se d'acord sobre el futur de la circumscripció electoral i judicial bilingüe del districte Brussel·les-Hal-Vilvorde (BHV), que agrupa Brussel·les de majoria francòfona i una part situada a Flandes.
Leterman, llicenciat en Dret i Polítiques, va convertir-se en el líder del grup dels democratacristians el 2001, i el 2004 va ser nomenat primer ministre de Flandes de parla neerlandesa. Està casat i té tres fills. El març de 2008, el rei Albert II el va nomenar primer ministre després de mesos de disputes de coalicions arran els resultats de les eleccions de 2007. Leterme, de 49 anys, va reemplaçar el líder interí Guy Verhofstadt.
Sent primer ministre, Leterme ja va presentar la seva dimissió el juliol de 2008, quatre mesos després de la seva designació al capdavant de l'executiu belga, després de veure's incapaç d'aturar la lluita de poders entre les regions de Bèlgica, que va revifar els rumors de la possible divisió del país. En aquell moment, el rei va denegar la seva dimissió.
Mesos més tard, Leterman va tornar a presentar la seva dimissió el desembre de 2008, la qual va ser acceptada, després que la Cort Suprema dictaminés que hi havia indicis d'influències polítiques en el cas del rescat del grup Fortis durant l'epicentre de la crisi econòmica mundial.
Després, Leterme va ser designat ministre d'Afers Exteriors en el govern de Herman Van Rompu el juliol de 2009, reemplaçant Karel De Gucht, que va marxar a la CE. El Parlament va aprovar el seu retorn com a primer ministre el novembre passat quan Van Rompuy va ser designat president de la Unió Europea.
Leterme polèmic
El primer ministre belga es defineix a si mateix com un noi del "costat oest" de Bèlgica, una àrea coneguda pel seu suport a la independència de Flandes. Malgrat això, Leterme navega entre dues aigües en la qüestió lingüística en tenir mare flamenca i pare való. A més, el primer ministre és seguidor de l'Standard Liege, un equip de futbol de parla francesa.
Alguns dels seus comentaris durant la seva estada en el poder van ofendre els francòfons. En declaracions al diari Libération, va dir que els francòfons de Bèlgica eren 'massa mandrosos' o no 'prou intel·ligents' com per aprendre el neerlandès. També va patinar quan se li va demanar que cantés una estrofa de l'himne nacional belga, Brabançonne, en el dia nacional del país, i ell va cantar una interpretació de La Marseillaise, l'himne nacional francès.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.