“A Badalona hi ha hagut dos alcaldes amb les idees molt clares: Blanch i jo”

Vull majoria absoluta per garantir estabilitat política durant quatre anys. El problema que té Badalona és que li ha faltat estabilitat. Es necessita un govern sòlid i fort, amb idees clares. El meu objectiu és governar sense limitacions d’altres partits.

La primera vegada l’Ajuntament estava més endreçat des del punt de vista administratiu, malgrat una greu crisi econòmica que en limitava qualsevol acció. En canvi, el 2020 em vaig trobar un consistori amb molts diners però amb la gestió administrativa totalment col·lapsada, fruit de l’obsessió d’uns partits que no governaven sinó que l’únic que feien era intentar evitar que jo ho fes. Un exemple: un mes i mig després d’arribar al govern en el segon mandat, l’empresa que subministrava les garrafes d’aigua a les oficines municipals se les enduia perquè feia un any i mig que no la pagaven. L’Ajuntament no pagava però tenia al banc 150 milions d’euros.

La situació que viu l’Ajuntament en aquests moments és conseqüència de dos factors: falta de lideratge i projecte polític, i perquè l’estructura municipal ha quedat obsoleta i acumula vicis que perjudiquen els ciutadans.

Necessites temps. En el mandat 2011-2015 no hi havia una administració deficient, només teníem un problema econòmic. El meu segon mandat va durar un any i mig, estàvem en plena pandèmia i el 90% dels treballadors feien teletreball; el marge de maniobra era limitat i feia impossible emprendre cap projecte de canvi, que era bloquejat a més pels altres partits. Per això és important tenir al maig a Badalona un govern estable i sobretot fort.

A Badalona, a Catalunya, no hi ha ningú que no sàpiga quin és el meu partit. Els badalonins saben que quan he estat al govern he esborrat les fronteres ideològiques per intentar millorar la nostra ciutat. Quan entro d’alcalde em trec el barret del PP per posar-me el d’alcalde. És un dels meus principals actius. Quan soc alcalde, les sigles passen a segon terme.

Em voten molts socialistes, però també una part important d’independentistes. Hi ha estudis que corroboren que soc molt ben rebut al districte del Centre, entre molts votants independentistes. Això vol dir que estem fent bé les coses. I li esmento un tema molt local per posar un exemple de com vull governar: sent alcalde vaig decidir invertir 800.000 euros en la urbanització del carrer Iris, al barri de Casagemes, on els votants són nacionalistes i independentistes i jo tinc molt pocs vots. No prenc les decisions en funció de si em voten o no, sinó perquè com a alcalde crec que és un carrer que ha de millorar. D’això me’n sento molt orgullós.

Un projecte i un model de ciutat. Tinc una idea molt clara de com vull que sigui Badalona: una ciutat on els veïns se sentin orgullosos de formar-ne part, i que tinguin la mateixa consideració indistintament del barri on viuen. La ciutat ha de recuperar el lloc que li correspon a l’àrea metropolitana i a Catalunya. A Badalona hi ha hagut dos alcaldes que han tingut les idees molt clares: Joan Blanch i jo. La diferència és que Blanch va tenir 16 anys per desenvolupar el seu projecte i en el meu cas l’oposició ho ha fet inviable.

És cert que el municipi no ha tingut la capacitat de desenvolupar-se com han fet altres ciutats del Llobregat. Aquesta circumstància respon al repartiment del poder entre els socialistes a l’àrea metropolitana, però fins i tot vivint aquesta situació Badalona sempre havia liderat el Barcelonès Nord. Hem de ser ambiciosos i recuperar-lo.

Si no fem una majoria suficient de 14 regidors (majoria absoluta) es tornarà a repetir el pacte de tots els partits en contra meu. Qui no em voti a mi, sap que l’alternativa serà un govern de set, de sis o de 14 partits. Aquesta vegada les cartes estan sobre la taula i els veïns votaran pensant en Badalona i no en ideologies pròpies.

En aquell moment va ser un eslògan que volia recollir diferents idees i no es va entendre o es va entendre malament. Ara no el repetiria. La neteja dels carrers és un dels principals problemes de Badalona. Els temes que hem de prioritzar són clars: l’incivisme, la inseguretat i la falta de model de ciutat. Ens volem seguir limitant a obrir la porta de l’ajuntament o volem ressituar Badalona en el mapa? Fent un símil esportiu: Badalona pot arribar a ser una ciutat de gran nivell perquè té moltes facultats. Podria estar a l’elit però no està entrenada. Hem de començar-nos a entrenar per convertir-nos en un esportista de primer nivell i per respondre a les necessitats dels veïns.

Aquesta afirmació és com a mínim “una broma”, que posa en evidència la seva mancança de lideratge i la incapacitat per estar al capdavant de Badalona. Quan entro com a alcalde, un dels contractes vençuts és el de neteja. I el que fem és redactar els plecs administratius per treure a concurs el servei. El sorprenent és que quan canvia el govern és el mateix alcalde que em substitueix qui diu que ha signat el nou contracte de la neteja. D’això fa deu mesos, on és aquest contracte?

A una part de la població potser li falta cultura cívica, però l’obligació de l’administració és vetllar perquè el servei de neteja sigui òptim. Hi ha situacions que han canviat en 12 anys, com la generació de cartró per la venda en línia. La recollida de mobles no era abans tan important. Hi ha molt a replantejar.

Una cosa són les xifres i l’altra la realitat. Jo, que trepitjo tots els barris, li puc dir que la principal inquietud que tenen els veïns és la inseguretat i la delinqüència, i és evident que cal prendre decisions i tornar a recuperar els models policials que van funcionar quan governava.

Totalment d’acord. Qui en té les competències és el govern central i estic convençut que el proper govern d’Espanya, del PP, tirarà endavant aquesta reforma, però els ajuntaments tenim capacitat de maniobra, i amb una proposta com la meva, molt treballada tècnicament, podem disposar d’un servei que doni resposta a aquesta situació, que afecta tots els barris.

Doncs perquè el 2015 es va obrir el ventall. En el meu primer mandat vaig aconseguir, d’acord amb les propietats, desocupar uns 250 habitatges conflictius. El govern de Sabater deixa d’intervenir en les ocupacions, fa treure les planxes d’acer que havíem fet posar per impedir l’accés a finques buides i no pren cap mesura. Això va crear dinàmiques que van agreujar el problema.

Si ell s’ho creu..., forma part de la realitat paral·lela on viu. M’importa poc el que diu i molt la realitat que viuen els veïns. L’alcalde s’hauria de preguntar per què quan hi ha un problema d’ocupació els veïns em truquen a mi i no pas a ell.

No crec que condicioni les inversions. Quan governava Badalona, cada dia rebia visites d’emprenedors que volien invertir, perquè nosaltres generem molta confiança. El que no faré mai és amagar el cap sota l’ala. Hi ha problemes a Badalona i s’han d’afrontar. Això pot generar una imatge que no ens agrada a tots? Sí, però precisament l’alcalde ha de donar la cara pels veïns, i no només quan hi ha eleccions... És més, estic convençut que dels resultats a Badalona al maig, se’n parlarà a tot Catalunya en positiu.