Política

Recuperar la memòria també fent recerca a batxillerat

Des de fa set anys, el Memorial Democràtic n’incentiva l’estudi amb un premi, en el qual han concorregut onze treballs de recerca de les comarques gironines

Reclamen una assignatura sobre memòria democràtica

A l’institut Josep Brugulat de Banyoles, de la vuitantena de treballs de recerca (TdR) que s’hi presenten aquest curs, cinc estan relacionats amb la memòria històrica. Des del Departament de Ciències Socials del centre, han notat un increment del nombre de treballs vinculats amb la República, la Guerra Civil i les seves conseqüències. Una alumna del centre, Clara Jordà Pinatella , va ser la guanyadora del VI Premi de Recerca en Memòria Democràtica, impulsat pel Memorial Democràtic i adreçat a estudiants de batxillerat, amb l’objectiu de fomentar la memòria democràtica en el període 1931-1980. La investigació de Jordà abordava l’estudi de les restes dels búnquers alemanys i franquistes a banda i banda de la frontera. Aquest curs, un dels alumnes del Brugulat de Banyoles treballa la simbologia franquista a les comarques de Girona.

Gemma Simón Muntané, del servei educatiu del Memorial Democràtic , destaca el paper del professorat a l’hora d’enfocar el TdR: “Hi ha molta recerca feta, però encara falten moltes coses per investigar, i és molt important que el professorat pugui acompanyar els alumnes.” En aquest sentit, l’accés als recursos, als arxius, és molt important. El Memorial Democràtic disposa de base de dades en línia, com la dels deportats als camps de concentració i el Banc Audiovisual de Testimonis. Simón hi afegeix que aquestes eines de recerca són el primer pas i molts dels alumnes accedeixen a altres arxius. Des del Memorial Democràtic reivindiquen la mirada nova dels batxillers en determinades temàtiques i menciona el cas del TdR de la banyolina Clara Jordà. Simón assenyala que molts dels TdR “fan un pas més enllà d’abordar la Guerra Civil al seu poble”. En aquest sentit, remarca que la Guerra Civil és una qüestió que queda molt lluny als adolescents, i és per això que és tan important abordar-ho en l’àmbit curricular, amb especial èmfasi en el paper del professorat en aquesta motivació de l’alumnat.

El professor d’història de l’institut Sobrequés de Girona i exdiputat d’ICV-EU Joan Boada –es va retirar de la política activa el 2012– aposta per una mirada llarga, no només de la Guerra Civil, i considera que el franquisme i la resistència dels anys seixanta és un període poc “treballat”. “Es podria reconstruir la lluita clandestina obrera”, indica. També té la impressió que ha augmentat l’interès dels batxillers per les qüestions de memòria. Boada, però, reclama la necessitat d’una assignatura de memòria en els programes d’estudi: “És imprescindible una assignatura sobre memòria democràtica. Fa molta falta i potenciaria aquest interès.” Boada posa en relleu la importància de fer recerca als arxius, però sobretot que es potenciï des dels centres educatius.

LES FRASES

Hi ha molta recerca feta, però també molta per fer; és important que el professorat els pugui acompanyar
Gemma Simón
servei educatiu del memorial democràtic
És imprescindible una assignatura sobre memòria. Fa molta falta i potenciaria aquest interès
Joan Boada
professor d’història de l’institut jaume sobrequés

Els treballs de la demarcació

Des que es va posar en marxa el guardó del Memorial Democràtic, el curs 2014/15, s’hi han presentat un total d’onze treballs de recerca (TdR) d’estudiants d’instituts de les comarques gironines, majoritàriament de centres ubicats a l’Empordà. Destaca la recerca d’històries anònimes a partir de correspondència. És el cas de Cartes entre el cel i la sorra. Una història d’amor i exili a Argelers, de Martina Pujolràs, el curs 2014/15, de l’institut Olivar Gran de Figueres. El TdR analitzava la vida de dos exiliats i contrastava les seves vivències amb els fets històrics. Els protagonistes són Julián Aguasca i María Celma.

A l’institut Cendrassos de Figueres, el curs 2019/20, l’estudiant Èlia Torrent va fer recerca sobre la primera regidora de Figueres, Remei Bosch i Salamó, que va entrar a l’Ajuntament el 1927 amb l’objectiu de recuperar de l’oblit la seva biografia a través de la seva activitat docent i política. El 2017/18, hi va participar el TdR Memòria del franquisme a Begur entre els anys 1939 i 1950, de David Pilsa, de l’institut Baix Empordà de Palafrugell, i el curs 2018/19, una investigació sobre el paper de l’hospital de s’Agaró gestionat per les Brigades Internacionals, de Mariona Regincós, de l’institut Montgrí de Torroella.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

Biden avisa Pequín

washington
política

Es manté el vet al represaliat a qui no es permet treballar al Prat

MARTA VILARET I GARCIA
PORTAVEU DE L’OPOSICIÓ A MOLLET DEL VALLÈS (ARA MOLLET-ERC-MÉS-AC)

“Mollet por ser diferent amb un Ajuntament que lideri la transformació”

MOLLET DEL VALLÈS

El govern i la CUP confirmen la solitud de Borràs al judici

BARCELONA
Política

Bolaños rebutja al Senat la cessió de la comissaria de Via Laietana

Lladó i Ordis avancen les beques menjador

FIGUERES
estats units

L’Armada dels EUA publica fotos de les restes que ha recuperat del globus xinès

Washington
estat francès

El carrer torna a exigir Macron la retirada de la reforma de les pensions

París

L’informàtic contractat per Borràs negocia amb la Fiscalia per delatar-la

Barcelona