“La supèrbia i prepotència de l’alcalde és el que menys agrada al poble”

Havíem estat la força més votada el 2019. Vam intentar pactar amb altres grups que pensàvem que eren prou d’esquerres per avenir-nos-hi, com ara Avancem, la CUP i el regidor de Republicans, amb el qual sempre vam tenir dificultats quan vam fer el pacte. A mitja pandèmia, ell mateix i els altres partits van fer el pacte de la vergonya i la moció. Va ser un cop. Érem un equip que ens havíem preparat i teníem molts projectes engegats sobre la taula. Va ser una decepció per a nosaltres, però més per als nostres votants, perquè ells havien votat per un canvi en les polítiques municipals i es van trobar un cop més amb Soler d’alcalde gràcies a una altra moció, la segona d’ell.

En un any i mig ja havíem fet molta feina. Vam prometre que faríem l’ascensor del CAP i en poc temps el vam instal·lar. Un tema que era rellevant per a nosaltres era el funcionament dels serveis socials. Vam aconseguir passar dels 200.000 euros que ens cedia el Consell Comarcal a tenir-ne 600.000 per millorar-los. Els partits de la moció van intentar bloquejar-ho, però no se’n van sortir, com en el tema de l’habitatge, i estem orgullosos que no ho aconseguissin. Vam iniciar el pla local d’habitatge tirant endavant la urbanització de Mas Pera, que feia molts anys que estava bloquejada. En la nostra última setmana en l’equip de govern, vam reunir els veïns per explicar-los el projecte. Vam aconseguir una reducció d’un 20% del pressupost inicial del 2013 i vam deixar totes les pautes marcades, a punt per posar a licitació. També vam fer el parc de Sant Julià, que és un punt de referència. A més, vam dinamitzar el sector esportiu i el casal d’avis, tot i el bloqueig dels altres partits. Quan ens vam quedar en minoria, Norbert Botella (regidor de Republicans) va sortir del govern i això va limitar la nostra actuació.

El record que en tinc ara és que va arribar un dia en què tots estàvem confinats. Vam tenir sort dels tècnics que es van posar a treballar des del minut zero. Vam obrir grups a les xarxes socials i vam començar a portar l’Ajuntament des de les cases particulars dels tècnics i els regidors. Hi havia dies que perdíem la noció del temps. Ja no teníem horaris. La gent es va bolcar en la crisi i la via pública va quedar descuidada durant un temps. Però molts no podien anar ni a treballar-hi. Veníem, a més, del Glòria, i estàvem esperant els permisos de Costes per arreglar el camí de ronda un altre cop. Vam mantenir el teletreball i la gent es va anar incorporant gradualment a l’ajuntament. Tots vam fer tots els possibles, tenint en compte les circumstàncies, tot i els problemes que vam tenir als carrers i a la via pública. Quan vam voler posar-hi remei, ens vam trobar altres problemes. Era difícil fer contractes i licitacions. És un dels problemes de les administracions. Va costar, però vam posar el municipi al dia tot i el Glòria i la pandèmia. Poca gent va quedar desatesa. Vam estar a l’altura i estic orgullosa de tot el nostre equip.

Per exemple, alguns projectes que nosaltres vam engegar i que ara ells han volgut continuar, però en realitat no se’ls creuen. Perquè un projecte funcioni, te l’has de creure, hi has de treballar i l’has d’acompanyar. Si no, no te’n surts. Ells amb diners compren moltes coses, però no la voluntat i les ganes de fer bé les coses.

Han anat recollint el que nosaltres ja vam anar treballant. Es van posar en marxa els serveis socials gràcies a la feina de la nostra companya Carla Rebull, que va enllestir el conveni. Salvador Miquel, en esports, i Elena Serra, en joventut, van dinamitzar el municipi. N’estem contents. Vam refer també el Sostre Cívic, un projecte que inclou lloguer social. No hi havíem estat d’acord perquè s’havien d’aportar 12.000 euros, que t’haurien tornat en marxar de la cooperativa, a banda del lloguer que pagaves cada mes. Per nosaltres, per a una persona que necessita un lloguer social, 12.000 euros és massa. Ho van rebaixar, però encara de manera insuficient. Calonge aportava 300.000 euros, però no rebia res a canvi. En altres municipis, això no passava. Vam reestructurar el conveni i vam aconseguir quatre habitatges que podíem administrar directament des de l’Ajuntament, a banda de les cases dels mestres.

Ha de ser responsable i transversal. Hauria d’englobar aspectes com el cultural, l’esportiu, allò que anomenem “producte de proximitat” i el comerç, entre altres coses. Volem un turisme que no sigui només d’estiu, sinó de tot l’any. Hi ha d’entrar tothom: els restaurants, les llibreries, les platges de Sant Antoni, les rutes turístiques, la pagesia i la cultura, per esmentar algunes àrees. No ens agrada sobretot la idea aquesta que a l’estiu tot el sector vagi al límit i que a l’hivern costi molt de tenir feina. Sempre dic que al meu poble la gent sempre està enfadada, o perquè té molta feina o perquè no en té gens. Això és el que ens agradaria canviar.

Sí. Cada any tenim llevantades i hem de treballar a correcuita. Hem de decidir si seguim portant-hi sorra per tapar aquest problema o comencem a estructurar unes platges com nosaltres voldríem tenint en compte el canvi climàtic. Si cal, hem de fer una aturada per reflexionar i, amb l’ajuda dels tècnics, veure cap on anem i el que haurem de fer. El que no podem fer és treballar contra natura.

Estem a favor de qualsevol tecnologia que ajudi a fer més fàcil la vida dels ciutadans, però en sabem poca cosa, de les actuacions que fa l’equip de govern. Sabem que hi ha unes càmeres, però no on estan col·locades exactament. No tenim un govern transparent que ens expliqui com va tot. Ho anem esbrinant pel nostre compte. Dit això, qualsevol canvi que beneficiï la gent pot ser positiu.

El problema de les escombraries l’hem tingut aquest estiu a tot arreu i el poble no s’acaba de veure net. Necessitem canviar el mètode o l’hem de millorar. Tenim un sistema desfasat, amb un contracte que no és suficient, que s’ha de refer, i l’haurem de pensar molt. El projecte actual es va fer cap al 2016, però tot ha evolucionat. El porta a porta ha estat una aposta molt forta, però quan s’ha dut a terme hem vist les mancances que té. Entenc que hem de seure tots i decidir quin és el municipi net que volem. La costa es desborda a l’estiu, tots els serveis han de funcionar i és complicat posar-ne tants per a tanta gent en dos mesos. Passem d’11.000 a 78.000 habitants, aproximadament.

El nostre implica sobretot tenir el castell obert. La idea no era que només hi hagués llibreries, sinó també artesans, i que quan la gent vingui hi trobi tots els serveis. Estem contents amb el projecte de les llibreries, però moltes tardes la gent passeja per aquí i n’hi ha d’obertes però també de tancades, igual que els bars. El projecte no només ha d’incloure el castell, sinó el comerç, i això no es fa en un mes ni en un any. Tenim un municipi amb una gran riquesa i ho hem de fer quadrar tot.

Sí, i el que convé és que vingui tot l’any.

Ha fet un pas al costat que respectem. Seré la cap de llista, però envoltada per un equip de companys i companyes amb els quals vam guanyar les eleccions. El municipi ens demana un canvi. Fa 23 anys que mana Soler, amb dues mocions incloses. L’única preocupació que tenia Soler amb la moció era recuperar el poder. Ens va fer fora, però tornarem amb més força.

Volem portar valors republicans, ètica i transparència. Quan visualitzem el futur del municipi, ho fem amb un horitzó de deu anys. Què ve ara? Les energies renovables, per exemple. S’ha d’ordenar l’urbanisme, desestacionalitzar el turisme i que totes i cadascuna de les àrees siguin importantíssimes. S’ha de trencar la bretxa salarial, fer un pla d’igualtat –no en tenim–, una oficina de transformació energètica, regular el cens dels animals i, sobretot, treballar transversalment.

D’ell, en destacaria la supèrbia i la prepotència davant del poble. Ha fet coses que poden agradar més o menys, però això d’entrar als plens i retirar punts de l’ordre del dia sense dir-ho a ningú, només “perquè ho dic jo i ja està”, costa d’assimilar.