Meloni, forta amb els dèbils i suau amb els poderosos

El primer mes del govern d’extrema dreta liderat per Giorgia Meloni ha servit per deixar clares les seves prioritats: ser forts amb els dèbils i suaus amb els poderosos. En això Mussolini, a qui l’actual mandatària d’Itàlia va definir com el millor polític que ha tingut mai el país, va ser un gran mestre. Què va ser el feixisme històric si no un pervers sistema criminal i corrupte que, embolcallat en una retòrica d’agitació populista, servia per garantir la subjugació de les classes populars?

Una de les primeres mesures econòmiques del govern dels hereus del partit feixista ha estat desmantellar la renda de ciutadania. O almenys, intentar-ho. En un país on la pandèmia ha colpit de manera ferotge les capes més desfavorides de la societat, la renda de ciutadania –un subsidi de desocupació– ha estat en molts casos l’únic ingrés que ha salvat famílies treballadores de la mendicitat. Meloni havia promès que un cop en el poder eliminaria de manera immediata la renda de ciutadania, però després d’adonar-se dels estralls socials que comportaria s’ha hagut d’acontentar a desmantellar-la progressivament.

Des del mes de gener, es reduirà de 18 a vuit mesos la durada del subsidi i el 2024 s’eliminarà completament. A partir de l’agost de l’any que ve, qui sigui considerat “hàbil” per treballar deixarà de rebre el suport econòmic, excepte si té familiars amb discapacitat, menors o gent gran al seu càrrec o dones embarassades. L’assistència a cursos de formació serà obligatòria i qui no accepti la primera oferta laboral perdrà la prestació. Aquest 2022, més de tres milions i mig d’italians han rebut la renda de ciutadania. Una mitjana de 552 euros al mes per família. Amb la reforma de l’executiu d’extrema dreta, es preveu que quatre nuclis familiars de cada 10 es quedaran sense l’ajuda econòmica l’estiu que ve.

Tot això, el govern de Meloni ho ha inserit en la primera llei de pressupost, que, com ja havia avançat la postfeixista en campanya, segueix en substància la línia econòmica marcada per l’anterior primer ministre, l’exbanquer Mario Draghi.

Amb un deute públic proper al 150% del producte interior brut (PIB) i en espera de repartir-se els fons europeus, no és el moment de desobeir Brussel·les. “Meloni practica més austeritat que Draghi”, ha dit al digital Fanpage Carlo Cottarelli, economista i elegit senador en les llistes del Partit Demòcrata com a independent.

Per a Cottarelli, el més preocupant del pressupost de Meloni és que no té en compte la inflació, i per això és insuficient en inversions i, en particular, desatén la sanitat i l’educació. En el discurs que va fer Meloni al Parlament italià per demanar el vot al pressupost, ni tan sols va fer menció a la sanitat ni a l’educació.

Un altre punt calent del pressupost és el tema fiscal. A Itàlia l’evasió fiscal és un enorme problema estructural: ronda els 90.000 milions d’euros l’any. I, amb tot, entre les primeres mesures econòmiques del govern de Meloni, hi ha una amnistia fiscal encoberta sota el nom de “treva fiscal”. Entre altres coses, beneficiarà qui ja ha comès frau fiscal.

“Són unes mesures que desincentiven pagar, augmentaran l’evasió i acabaran traduint-se en un augment d’impostos”, ha declarat a Il Fatto Quotidiano Vincenzo Visco, exministre d’Economia i de Finances en els governs de Carlo Azeglio Ciampi, Massimo d’Alema i Romano Prodi.