Guerra de xifres

Una senzilla regla de tres indica que, amb l’augment de la cistella d’impostos que preveu el nou Estatut, la Generalitat passarà a recaptar 5.230 milions d’euros més que ara. Gairebé un bilió de pessetes, que sempre impacta més. Aquesta no és la primera vegada que CiU fa pública la xifra, però ahir ho va fer al davant de totes les patums d’ara i de l’època Pujol, al Parlament, el dia abans de reunir-se amb el tripartit per preparar la negociació del nou model amb l’Estat. CiU hi va afegir que, malgrat aquest augment, l’Estat ha de continuar aportant a Catalunya els 2.900 milions que ara injecta de l’anomenat fons de suficiència per fer quadrar les suposades necessitats de despesa.
I, esclar, com que algú ha posat per primera vegada unes xifres sobre la taula que seran difícils d’aconseguir –i ho admeten els mateixos convergents–, el govern i els partits que li donen suport van respondre ahir amb unes altres xifres que obren una guerra fins ara inèdita, perquè el debat s’havia centrat en conceptes tan esotèrics com si l’anivellament ha de ser parcial, total, vertical o horitzontal.

Ras i curt, el govern va respondre a CiU, amb les xifres dels anteriors models a la mà, que ni ells es creuen que augmentant la cistella d’impostos l’Estat mantindrà l’aportació del fons de suficiència, perquè seria com si Catalunya quedés fora de la solidaritat. El gràfic adjunt demostra que cada vegada que s’ha augmentat la cistella, ha disminuït gairebé en la mateixa proporció la injecció directa de l’Estat als comptes de la Generalitat. Fins al punt que el 1997 la Generalitat no hi va guanyar ni un duro. Per tant, el govern entén que, entre els 5.230 milions de CiU i quedar-se com ara, hi ha terreny per negociar. Però no posarà cap xifra sobre la taula fins que Pedro Solbes no digui quants diners està disposat a aportar l’Estat.

Tot plegat dibuixa un escenari no gaire llunyà al de la negociació de l’Estatut. Un Antoni Castells prudent que evita posicions maximalistes. CiU posant el llistó a dalt de tot amb l’argument que no es pot limitar l’ambició a Catalunya. I un govern espanyol a l’extrem oposat.

Venedor de mantes
Enmig, ERC continua amb la seva particular batalla per desprestigiar el pacte entre Mas i Zapatero. Ahir al president espanyol li va dir “venedor de mantes” (Joan Ridao) i “encantador de serps” (Josep Huguet). Per als convergents van deixar el terme “indocumentats”. Si es busca un altre 30 de setembre, no és el millor déu vos guard per a la reunió que mantindran avui el tripartit i CiU. De moment, la resposta a la federació ha estat descafeïnar la trobada –que molesta ERC– i no hi ha previst que hi sigui Castells, com CiU va anunciar.