irlanda del norD
Londres amplia un any el termini per formar govern a Irlanda del Nord
Desapareix així l’obligació de convocar unes eleccions anticipades
Les formacions nord-irlandeses, enfrontades pel Protocol del Brexit, han incomplert repetidament des de l’any passat les dates límit imposades per formar un executiu
El ministre britànic per a Irlanda del Nord, Chris Heaton-Harris, ha anunciat aquest dijous que ha ampliat un any el termini perquè els partits regionals formin un govern de poder compartit, que està suspès des del febrer del 2022.
Amb aquesta mesura desapareix l’obligació de Londres de convocar unes eleccions autonòmiques anticipades davant l’incompliment repetit de les dates límit imposades des de l’any passat a les formacions nord-irlandeses, enfrontades per la qüestió del Protocol de Brexit per a la província.
“Després de parlar amb els representants polítics, empresarials i comunitaris a Irlanda del Nord, he conclòs que unes altres eleccions en aquests moments no són la millor manera de facilitar la restauració de l’Executiu”, ha explicat el ministre en una carta adreçada avui a la Cambra dels Comuns.
Westminster debatrà el proper 22 de febrer aquesta mesura legislativa, que fixa el 18 de gener del 2024 com l’últim dia perquè els partits formin govern i obre, en cas que segueixi la paràlisi, la possibilitat d’uns comicis a l’abril.
Heaton-Harris presentarà aquest pla a les formacions nord-irlandeses a Belfast, a les quals també informarà sobre la marxa de les negociacions que manté el Regne Unit amb la Unió Europea (UE) sobre la reforma de l’esmentat protocol.
El ministre ha assenyalat a la carta a la Cambra dels Comuns que el seu govern “està treballant intensament” per resoldre “els problemes causats” per aquest instrument del Brexit i ha advertit que aquesta nova extensió de terminis “no té influència sobre les negociacions”.
El protocol, acordat per Londres i Brussel·les, manté Irlanda del Nord dins del mercat interior comunitari i britànic, per la qual cosa els controls al comerç entre el Regne Unit i la UE s’efectuen als punts d’entrada nord-irlandesos, cosa que n’ha portat una nova burocràcia que afecta el comerç.
Aquesta frontera comercial situada al mar d’Irlanda també és una barrera política per a la comunitat unionista protestant, que sosté que diferencia la província i posa en perill la seva relació amb la resta del Regne Unit, i més ara que els nacionalistes volen avançar cap al seu objectiu històric de reunificar l’illa d’Irlanda.
Per això, el Partit Democràtic Unionista (DUP) —segona força— va abandonar l’any passat el govern i es nega a compartir-lo amb el nacionalista Sinn Féin, primera formació, fins que el protocol “sigui reemplaçat amb arranjaments acceptables”.
