Més de 8.000 civils morts en un any de guerra a Ucraïna
Així ho ha indicat avui dimarts l’Oficina de l’ONU per als Drets Humans, que xifra en més de 13.000 les persones ferides entre la població no militar
Les dades reals podrien ser molt més elevades, ja que no hi ha informació completa de localitats durament colpejades pel conflicte com Mariúpol o Severodonetsk
La xifra de civils morts per la invasió russa d’Ucraïna confirmats per les Nacions Unides ha superat avui la barrera dels 8.000, ha indicat l’Oficina de l’ONU per als Drets Humans, que ha assenyalat que un any de conflicte també ha causat 13.287 ferits entre la població no militar.
“Les nostres dades són només la punta de l’iceberg en una guerra el cost de la qual en els civils és insuportable”, ha destacat en un comunicat l’alt comissionat de l’ONU per als drets humans, Volker Türk.
La seva oficina, que fa un seguiment de les víctimes civils des de l’inici de la invasió russa, ha publicat avui un informe anual en què ha subratllat que almenys 487 dels civils morts en un any de guerra i 954 dels ferits eren nens i nenes.
Un 40% de les víctimes (morts i ferits) el sexe dels quals es coneix van ser dones, segons l’informe, que reconeix que el nombre real podria ser molt més alt, ja que no hi ha dades completes dels efectes de la guerra en localitats durament colpejades pel conflicte com Mariúpol, Lisitxansk, Popasna o Severodonetsk, entre d’altres.
Per regions, Donetsk és amb diferència la zona on l’ONU ha confirmat més civils morts (3.800) i ferits (6.600), seguida per la de Khàrkiv (924 morts i 2.000 ferits) i Kíiv i rodalies (955 morts i 312 ferits).
L’oficina de les Nacions Unides també comptabilitza dos morts a la zona de Polònia limítrof amb Ucraïna (víctimes d’un míssil ucraïnès que va impactar a la zona al novembre) i 30 morts i més de cent ferits en àrees de Rússia frontereres amb territori ucraïnès (regions de Belgorod, Kursk i Briansk).
El mes de març de l’any passat va ser el que més víctimes civils va deixar, amb més de 3.900 morts i 2.900 ferits confirmats, i des de llavors la xifra s’ha reduït progressivament, fins al voltant de 200 mensuals entre el novembre del 2022 i el gener del 2023.
L’informe destaca que un 90% dels morts i ferits civils han estat víctimes d’armes explosives d’ampli impacte (com ara míssils), la majoria en atacs a zones poblades, amb almenys 6.585 morts i 12.635 ferits.
Un 84% d’aquests atacs es van produir a zones controlades pel govern ucraïnès i un 15% a territori ocupat per les forces russes, segons indica l’estudi de l’oficina de les Nacions Unides.
També destaca un fort augment el 2022 de les víctimes civils (202 morts i 369 ferits) per mines antipersones, restes d’armament i explosions de dipòsits de munició, que han causat morts des de l’inici del conflicte armat entre Rússia i Ucraïna pel Donbas el 2014.
“Cada dia continuen les violacions als drets humans i a la llei internacional, i es fa cada cop més difícil trobar una sortida al creixent patiment i la destrucció, una sortida que porti a la pau”, ha destacat Türk, que va visitar Ucraïna al desembre, en comentar aquestes xifres.
L’alt comissionat ha recordat també que el conflicte ha deixat 18 milions de persones en necessitat desesperada d’assistència humanitària, mentre que uns 14 milions han deixat casa seva, bé per fugir dins del territori ucraïnès com a desplaçats interns o bé fora com a refugiats.
“La guerra ha afectat des dels més joves, l’aprenentatge dels quals ha estat afectat o ha quedat aturat pels atacs a instal·lacions educatives, però també els més grans i els discapacitats”, ha afirmat Türk.
L’alt comissionat austríac ha subratllat que molts dels que s’han quedat a zones afectades per la guerra són persones grans que no poden o no volen deixar aquestes àrees tan perilloses.
