Política
Arriba la mama Obama
No se sorprenguin si qualsevol dia d'aquests apareix la candidata del PSC, Carme Chacón, fent uns peüquets de ganxet durant una roda de premsa. La ministra està embarassada, i ja se sap els efectes que tal revolució hormonal pot provocar en les mares que esperen el primer fill. Però és que l'onada d'entusiasme pel nou fitxatge de cals Barroso-Chacón s'ha escampat també per la seu del PSC. Mentre el jove fetus neda plàcidament en el líquid amniòtic ignora fins a quin punt està condicionant una campanya que, d'entrada, va escollir el Parc de la Maternitat de Barcelona per fer la foto oficial de la llista electoral.
La darrera incursió del marrec en la cursa la veuran en l'espot socialista. Per primera vegada a la història de la propaganda electoral el protagonisme inicial del vídeo -amb un pla sostingut- no recau en la cara del candidat, sinó en la seva panxa, que passeja per la cuina de casa. Això sí, enfundada en una brusa ben vermella al costat d'unes roses també vermelles.
I és que al carrer Nicaragua les criatures van guanyant terreny. Fins i tot el secretari d'organització, José Zaragoza, es va saltar l'enganxada de cartells per complir l'habitual i ineludible cita dels dijous amb la seva filla.
Ahir, a la seu del PSC, tocava sessió de cinema -sense crispetes- per presentar els quatre anuncis de campanya. L'últim és el de la candidata. Arrenca amb l'esmorzar a casa amb Chacón cantussejant Hoy puede ser un gran dia, aquella cançó de Serrat que va començar com un himne a l'optimisme i va acabar posant ritme a un anunci de compreses. Chacón segueix taral·lejant -tampoc esperin una exhibició de virtuosisme musical- mentre viatja en cotxe de reunió en reunió fins al míting final del dia.
El segon dels vídeos fa sortir en escena els líders del PP. Si Ángel Acebes i Eduardo Zaplana ja apareixen en els cartells del PSC amb posat de Reservoir dogs, ahir Zaragoza es va referir a ells com Los otros, aquells que "el PP amaga". Fins a una trentena de dirigents populars amb el no a la boca metrallen la pantalla en tot just 20 segons. ¿S'imaginen qui tanca el vídeo amb un sí brillant i optimista? Efectivament, la candidata: com un Barack Obama qualsevol, però en versió femenina, rossa, més pàl·lida i dona. "Yes, we can!", clama Chacón. És a dir: "Sí, sí que es pot!": "Depèn de nosaltres que no ens quedem a casa".
En definitiva, un matí de cinema a la seu dels socialistes catalans. L'estrena la tindran aviat i a bastament a les pantalles del menjador de casa.
La darrera incursió del marrec en la cursa la veuran en l'espot socialista. Per primera vegada a la història de la propaganda electoral el protagonisme inicial del vídeo -amb un pla sostingut- no recau en la cara del candidat, sinó en la seva panxa, que passeja per la cuina de casa. Això sí, enfundada en una brusa ben vermella al costat d'unes roses també vermelles.
I és que al carrer Nicaragua les criatures van guanyant terreny. Fins i tot el secretari d'organització, José Zaragoza, es va saltar l'enganxada de cartells per complir l'habitual i ineludible cita dels dijous amb la seva filla.
Ahir, a la seu del PSC, tocava sessió de cinema -sense crispetes- per presentar els quatre anuncis de campanya. L'últim és el de la candidata. Arrenca amb l'esmorzar a casa amb Chacón cantussejant Hoy puede ser un gran dia, aquella cançó de Serrat que va començar com un himne a l'optimisme i va acabar posant ritme a un anunci de compreses. Chacón segueix taral·lejant -tampoc esperin una exhibició de virtuosisme musical- mentre viatja en cotxe de reunió en reunió fins al míting final del dia.
El segon dels vídeos fa sortir en escena els líders del PP. Si Ángel Acebes i Eduardo Zaplana ja apareixen en els cartells del PSC amb posat de Reservoir dogs, ahir Zaragoza es va referir a ells com Los otros, aquells que "el PP amaga". Fins a una trentena de dirigents populars amb el no a la boca metrallen la pantalla en tot just 20 segons. ¿S'imaginen qui tanca el vídeo amb un sí brillant i optimista? Efectivament, la candidata: com un Barack Obama qualsevol, però en versió femenina, rossa, més pàl·lida i dona. "Yes, we can!", clama Chacón. És a dir: "Sí, sí que es pot!": "Depèn de nosaltres que no ens quedem a casa".
En definitiva, un matí de cinema a la seu dels socialistes catalans. L'estrena la tindran aviat i a bastament a les pantalles del menjador de casa.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.