El Quart Cinturó estreny el 28-M
L’allargament de l’autovia orbital polaritza la precampanya a la capital vallesana després que el govern de la Generalitat pactés amb el PSC desbloquejar la infraestructura
El llegat de l’alcalde Antoni Farrés, en eterna disputa
El 28-M servirà per llegir com haurà influït la polèmica sobre el Quart Cinturó en el resultat electoral a Sabadell, principal afectat per l’acord entre el govern de la Generalitat i el PSC per tirar endavant el pressupost del 2023, que inclou el desbloqueig del tram Terrassa-Castellar del Vallès de la polèmica infraestructura. Els socialistes de l’alcaldessa Marta Farrés hi aposten sense fissures, mentre que el republicà Gabriel Fernàndez lidera el rebuig a la mesura –juntament amb la Crida per Sabadell–, malgrat que la Generalitat li va torpedinar la campanya sacrificant més de 30 anys de lluita d’ERC contra la B-40.
En qualsevol cas, l’escàndol podria haver donat visibilitat a l’alcaldable republicà, que relleva l’actual conseller de Territori, Juli Fernàndez, com a cap de cartell. L’exalcalde tanca ara la llista. El candidat planteja el 28-M com una tria entre Farrés i Fernàndez, entre el PSC i ERC. El seu equip està farcit d’independents i de noms procedents d’altres formacions. No en va, Fernàndez va tancar un acord amb EUiA i amb Ara Sabadell, tot i que Ara Catalunya s’ha alligat amb el Partit Demòcrata al conjunt del país. A més, la número dos és un fitxatge que prové de l’entorn convergent, Sílvia Renom, que va ser regidora en el mandat 2015-2019. “Fa anys que defenso per a Sabadell una via àmplia, un front on tothom pugui sumar per tenir una alternativa a la ciutat basada a configurar grans majories”, diu Fernàndez.
L’alcaldessa Farrés es podria beneficiar de l’auge generalitzat del PSC que hi pugui haver al conjunt de l’àrea metropolitana, alimentat per la desfeta de Ciutadans, si és que aquests vots no acaben al PP, però continua sota l’ombra allargassada de Manuel Bustos, amb qui va créixer políticament i amb qui va compartir una dècada al govern. Farrés creu que el PSC de la ciutat ja ha girat full, però l’oposició no ho veu de la mateixa manera, pensa que Farrés mirava cap a una altra banda i recorda que l’executiu local està empeltat d’aquella manera de fer despòtica. Sigui com vulgui, Farrés, que va arribar a l’alcaldia el 2019 en un moment complicat per la pandèmia, destacava, en una entrevista el febrer passat a aquest diari, projectes estratègics com ara el Parc Taulí i la reordenació viària del Portal Sud –l’enllaç amb la C-58– com a fites del seu mandat, a més de la gestió del dia a dia. A banda del Quart Cinturó, el PSC també aposta pel polèmic macroprojecte del SurfCity, una piscina d’onades per fer surf al bell mig del riu Ripoll. “Soc de les que creuen que s’ha de partir del sí. Quan la gent té ganes d’invertir a la nostra ciutat, sempre m’assec i pregunto què volen fer i com, això és el que vaig fer amb el grup inversor”, deia Farrés.
El PSC va obtenir deu regidors fa quatre anys, però ha acabat el mandat amb nou. El mes passat Farrés va fulminar el tinent d’alcalde Jesús Rodríguez per amenaces i coacció quan li va comunicar que no formaria part de la candidatura socialista. El partit va iniciar els tràmits per suspendre’l de militància.
Per la seva banda, la Crida per Sabadell, suma de l’Entesa i la CUP, que va compartir l’alcaldia amb ERC el mandat anterior amb Maties Serracant, aposta ara per l’activista Nani Valero com a cap de cartell, fent tàndem amb la també regidora Anna Lara. Tanca la llista l’exdirigent de la CUP David Fernàndez, en una candidatura que inclou l’exfutbolista Oleguer Presas, el membre del govern del Consell per la República Guillem Fuster, el fotògraf Lluís Brunet i els presidents de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció i de l’Associació de Veïns de la Creu Alta. La Crida aposta per revalidar el govern d’esquerres independentista anterior a Farrés.
Els comuns no tenen representació a l’Ajuntament sabadellenc. Fa quatre anys, del garbuix de sigles divorciades que representava aquest espai a la ciutat, només Podem va obtenir un regidor, Marta Morell, que va tenir la clau perquè el PSC accedís a l’alcaldia. Malgrat haver negat durant la campanya que faria alcaldessa Farrés, a l’hora de la veritat se’n va desdir. Actualment és regidora no adscrita, després que el seu partit l’expulsés el juliol del 2021 pel seu procés d’elecció com a cap de llista el 2019. Farrés va premiar Morell amb la segona tinència d’alcaldia. Aquesta vegada, la sopa de sigles de l’espai dels comuns trobarà, després de molts anys, un candidat que les aglutinarà en la candidatura Sabadell en Comú Podem: Joan Mena. El diputat al Congrés i portaveu nacional de la formació aspira a tornar a formar part del ple de l’Ajuntament, on ja va ser regidor amb EUiA en l’època de Carme Garcia (2007-2015). Al març els comuns van arribar a un acord amb Podem i amb Guanyem per confegir una sola llista i posar tots els ous al mateix cistell amb l’objectiu de tornar a ser presents al consistori.
Farrés ha fet ús de dues crosses per tirar endavant el mandat. La primera, la regidora Morell. La segona, Junts per Catalunya, que ha permès al PSC, des de fora de l’executiu, veure prosperar tots els seus pressupostos anuals, ja des que l’exconsellera Lourdes Ciuró era regidora. També amb el seu substitut, avui cap de llista del partit, Lluís Matas. Exmilitant de Convergència –s’hi va afiliar amb l’arribada dels governs tripartits a la Generalitat–, va ser cap de campanya de Ciuró en les municipals del 2019. Figurava en el número 4 de la llista i va quedar a les portes d’entrar. No va ser fins que Ciuró va renunciar a l’acta per anar a la Generalitat, el maig del 2021, que Matas va accedir al ple i es va convertir en el portaveu del grup municipal. “Sense l’alcaldessa no hauríem pogut tirar endavant propostes que portàvem en el programa electoral, de les quals ens sentim molt orgullosos i en les quals hem treballat molt. Hem volgut ser útils des dels tres regidors que tenim a l’oposició”, defensava Ciuró en el seu comiat. El febrer passat Matas es va reunir a Brussel·les amb el president a l’exili, Carles Puigdemont.
Els votants –i els drets electorals– de Junts se’ls disputarà també Amadeu Papiol, del Partit Demòcrata. És exmilitant de CDC i de Junts. “Venen uns anys intensos fins que t’adones que el bullici ja ha passat i que ens hem de posar a la casella de sortida. He après dels errors, així que retorno a un projecte polític que no viu de la puntada de peu cap endavant”, afirma.
Igual que els comuns, Ciutadans aposta per un pes pesant del partit a escala nacional per encapçalar la candidatura, Joan García, tot un exvicepresident segon del Parlament, que ja va ser regidor a Sabadell. Ciutadans té molt mal pronòstic en les enquestes i és previsible que desaparegui. I allà hi ha el PP, amatent, amb Cuca Santos, per intentar tornar al consistori. Mentrestant, se les heuen a Twitter per l’ús del color taronja. “És clar que el PP de Sabadell ha perdut tota la identitat, tant que fins i tot ha oblidat el seu color”, ironitzava García. El PP li va replicar que aquesta campanya serà l’última que farà Cs.
Al marge de l’anecdotari, el llegat del mític alcalde del PSUC Antoni Farrés continua en disputa. El reivindiquen almenys des de la Crida en tant que Entesa, successora natural, però també el reclama ERC per mitjà de l’acord amb EUiA, i els comuns, que han fitxat un exregidor d’Educació amb l’alcalde Farrés, Fermí Vallbé (1995-99).
Els fitxatges més destacats són un bon termòmetre per escrutar quin electorat volen queixalar els partits. Així, ERC ha fitxat una exconvergent i ha pactat amb els comunistes; el PSC ha incorporat l’anterior cap de llista de Ciutadans, Adrián Hernández, i els comuns, a part de Vallbé, també han convençut la que va ser regidora d’Educació d’ICV amb Manuel Bustos, Magda Balaguer (1999-03).