Tortosa, bipolaritzada

Les eleccions del 28-M posen en joc a Tortosa la capacitat de l’espai postconvergent per mantenir l’hegemonia dels darrers 16 anys, amb una candidatura d’un partit polític d’obediència local (Junts per Tortosa) que incorpora tant el PDeCAT com Junts per Catalunya, i alhora posen a prova les possibilitats de victòria de la suma entre Movem Tortosa –vinculat als comuns– i el PSC, una revalidació de l’anomenada “olivera tortosina” (PSC i IC) que el 1999 va poder trencar un cicle ininterromput de governs convergents i va accedir al govern de la ciutat després d’empatar a regidors amb CiU i aliar-se amb el PP.

Esta bipolarització, amb l’alcaldessa Meritxell Roigé com a cap de cartell de Junts per Tortosa i amb el diputat dels comuns Jordi Jordan com a alcaldable de la coalició Movem-PSC, marca uns comicis en què, en canvi, molt probablement, la clau la tindrà Esquerra Republicana, ja que s’entreveu complicat que cap de les dues opcions previsiblement majoritàries puguen assolir els onze regidors que donen la majoria absoluta. Una Esquerra que s’encomana per segona vegada a Xavier Faura, que s’ha mantingut fins ara equidistant i que ha estat el blanc dels missatges dels partits d’esquerres –també la CUP–, que li demanen que digui obertament si apostarà pel canvi o apuntalarà Roigé al poder.

Tant la CUP, que podria captar l’electorat de Movem que no haja aprovat un acord amb els socialistes, com Ciutadans, sobre qui pesa sobretot el desgast de la marca després d’haver-se estrenat este mandat en el ple, intentaran mantenir la representació, mentre que tres nous actors irrompen des de la dreta per intentar entrar en la política tortosina. Una tendència a la fragmentació que encarirà el preu del regidor i que podria afavorir, a través de la llei D’Hondt, la força més votada. Estes tres opcions són: Tortosins pel Monument, que no s’autodefineix ideològicament però duu com a proposta estel·lar el manteniment del monument franquista a la batalla de l’Ebre, amb l’argument que la història no es pot esborrar i que ha de ser un element destacat des dels punts de vista arquitectònic i pedagògic; la ultradreta de Vox, liderada per Montserrat Montanuy, una excap de llista de la neofeixista Coalición Nacional (Falange, Democracia Nacional i Alianza Nacional) a Barcelona el 2015, i Valents, que a Tortosa s’ha posat en mans de l’histriònic Ximo Llopis, excap de llista de Ciutadans a Roquetes, on encara és regidor no adscrit, i que recentment va presentar la seua candidatura vestit de boxejador i amb música de Rocky.

Anècdotes al marge, el mandat ha estat marcat pel govern en minoria de Junts per Tortosa, primer només amb els seus set regidors i, entre el 2020 i el 2022, de bracet amb el PSC d’Enric Roig, que finalment va fer un pas al costat per aplanar el cop de volant que ha portat finalment els socialistes a aliar-se amb Movem Tortosa. Tot i el pacte amb el PSC, el govern va continuar en minoria (10 dels 21 regidors) i això li ha impedit, per exemple, abordar projectes com l’ampliació de l’auditori Felip Pedrell.

Malgrat tot, Roigé ha sabut navegar. Durant els dos primers anys va haver de prorrogar els pressupostos municipals, però va teixir aliances puntuals amb ERC i amb Ciutadans per aprovar modificacions de crèdit prou substancials per no frenar l’acció de govern. Després, en els comptes del 2022, i en vista de la impossibilitat de tancar una entesa amb algú que no fos el PSC, Roigé va presentar la primera qüestió de confiança de la història de l’Ajuntament. Això forçava els seus rivals a entendre’s per articular una moció de censura o a permetre l’aprovació automàtica del pressupost. Movem i ERC no es van posar d’acord –a més a més, necessitaven el vot de Cs per desbancar l’alcaldessa– i el pressupost de Roigé va entrar en vigor.

L’alcaldessa i alcaldable de Junts per Tortosa ha culminat projectes que han transformat urbanísticament la ciutat, com ara la nova plaça de la Catedral, la nova plaça de l’Ajuntament per a vianants i el nou carrer Cervantes, i a la vegada ha aconseguit posar els fonaments de la reindustralització i captar, entre d’altres, una de les principals inversions privades de la història a les Terres de l’Ebre, amb la implantació de la multinacional de la fusta Kronospan al polígon Catalunya Sud. Així, Roigé sent que ha complert els seus dos principals objectius: fer una ciutat més amable i generar oportunitats.

Per la seua banda, l’oposició ha qüestionat sobretot que el govern de Junts, amb el PSC o sense, ha intentat actuar com si tingués la majoria absoluta, sense consensuar els principals projectes, i ha prioritzat les grans actuacions urbanístiques per damunt de les polítiques socials o d’un model de ciutat.

El mandat s’acaba enmig de la polèmica generada per la instrucció judicial del cas Efial. El jutge hi veu un possible frau de més d’un milió d’euros de la consultora a l’Ajuntament de Tortosa, durant l’època en què Roigé va ser presidenta de l’empresa pública municipal d’Urbanisme, però ni l’Ajuntament ni cap responsable polític ni tècnic del consistori figuren com a investigats en el cas. Movem, ERC, el PSC, la CUP i Cs van rebre explicacions de l’alcaldessa en l’última junta de portaveus i, pel que van dir després durant l’últim ple del mandat, les van trobar prou lògiques, però el conflicte no s’ha tancat, perquè ni Movem ni el PSC veuen esvaïda l’ombra del dubte i perquè tota l’oposició exigix que l’Ajuntament es persone en la causa per reclamar els diners del presumpte frau.

Amb vista a l’arrencada del proper mandat, el gran repte de la ciutat serà la incorporació a la trama urbana dels terrenys de Renfe, que Adif ha retornat a la ciutat 26 anys després que les vies que la creuaven van quedar en desús. S’hi preveuen espais verds, habitatges, comerços i equipaments. L’aprofitament de fons europeus per crear habitatge social –sobretot al nucli antic– i per a la rehabilitació d’habitatges, i també per donar un nou impuls turístic a Tortosa, són els altres dos eixos determinants de futur.

La gran incògnita de cara al dia 28 és si Movem-PSC sabrà aglutinar el vot pel canvi, si Junts per Tortosa podrà mobilitzar els seus com en les grans fites convergents i si l’aritmètica deixarà d’incomodar tothom, ja que en el mandat que s’acaba ha impedit tant un govern fort de Junts per Tortosa com una alternativa natural i consistent.