Sánchez, o tot o res el 23-J
El president entona el ‘mea culpa’ per l’auge del PP i avança les estatals a l’estiu per frenar el desgast de tenir ERC i Bildu de socis
Díaz té deu dies per fer coalició amb Podem
Rufián repetirà, Nogueras és favorita tot i que Giró s’hi ofereix, i la CUP ho debat
Ni llei ELA, ni de famílies ni comissió de l’operació Catalunya
L’home que va plorar a la sala de premsa del Congrés el 29 d’octubre del 2016 i va sortir amb ulls vidriosos al volant del seu Peugeot 407 per renéixer de les cendres i ser president el 2018 tot desafiant l’establishment va tornar a demostrar ahir que s’envalenteix en el càstig i va desafiar les inclemències com si el seu Manual de resistencia necessités una constant actualització per no perdre emoció. Quan el PP es preparava per al banquet de paladejar sis mesos la victòria del 28-M i macerar lentament la candidatura d’Alberto Núñez Feijóo per fer-lo presidenciable per decantació natural, Sánchez sorprenia interrompent la ressaca del PP i obrint la caixa de Pandora dels girs de guió amb escenes de risc per dissoldre les Corts i avançar al 23 de juliol les eleccions estatals previstes per al desembre. “Assumeixo el resultat en primera persona. És necessària una clarificació de la voluntat dels espanyols sobre les polítiques del govern i sobre les forces polítiques que han de liderar la nova fase”, va dir Sánchez tot esbossant l’eix de campanya: ell o el PP i Vox. Mentre que Yolanda Díaz té deu dies per fer coalició entre Sumar i Podem, Gabriel Rufián (ERC) repetirà, Míriam Nogueras és la favorita a Junts, i la CUP debat si hi torna o no.
Una declaració sense preguntes a les onze del matí va convertir els bots de Feijóó i Isabel Díaz Ayuso al balcó de Gènova, les pancartes d’Ayuso, te ha votado hasta Txapote i els crits d’Oa, oa, oa, Feijóo a La Moncloa en estampes d’un passat remot quan no havien passat ni dotze hores de l’escrutini.
Gir per conjurar l’agonia
Fidel a si mateix, Sánchez va meditar el cop d’efecte de matinada i només el va compartir amb un nucli de col·laboradors tan estret que no hi entraven alguns ministres i membres de la direcció del PSOE. Va ser en un Consell de Ministres extraordinari a la tarda que Sánchez va compartir la jugada de risc. I així és com, amb la mateixa rotunditat amb què deia fins al 26 de maig que esgotaria la legislatura, Sánchez vol ara evitar el desgast i una agonia de sis mesos. La conjura: jugar-s’hi el tot pel tot a la casella del 23-J.
El 28-M no és La Moncloa
El PP ha arrasat a Madrid i recupera el País Valencià, les Balears, Extremadura i Aragó, i tota la dreta suma gairebé 9 milions de vots (8.957.000 vots el 28-M, 1,3 milions més que en les municipals del 2019). Una extrapolació dels vots a les estatals, però, deixaria el PP amb 143 escons i Vox, amb 15: lluny dels 176 que delimiten la majoria absoluta al Congrés. I aquí Sánchez juga amb l’avantatge que ERC, el PNB, EH Bildu i marques regionals de l’Espanya buida són un dic de contenció a Vox i computen en el bloc d’esquerres. “Magnífics presidents i presidentes autonòmics i alcaldes i alcaldesses socialistes es veuran desplaçats tot i una gestió impecable”, va dir Sánchez en forma de mea culpa. “Només hi ha un mètode infal·lible: la democràcia”, va reblar. “Com més aviat, millor. La gent ha dit prou”, recollia el guant Feijóo. La foto de partida és un PP amb més de 7 milions de vots (2 milions més que el 2019) i un PSOE amb 6.288.907 vots (400.000 vots menys que el 2019).
Fi al guió de revifar ETA
Si el guió del PP de revifar ETA dotze anys després de l’adeu a les armes ha funcionat a la dreta en ple 2023, perquè ha posat el focus en Bildu com a aliat –amb el regal de llistes amb etarres amb crims de sang– i no en l’alça del salari mínim a 1.080 euros o de les pensions al 8,5% o la llei d’habitatge, perquè al sud de l’Ebre el qui pesa més que el què, des d’avui el Congrés està dissolt i ja no hi haurà més exhibició d’aliança amb Bildu i amb ERC, que va dictar el Codi Penal sense sedició. Serà la Diputació Permanent del Congrés, la versió reduïda i amb menys focus que el ple, la que aprovi els decrets pendents amb els anuncis socials de la campanya del 28-M. El que no hi haurà és la llei ELA, ni de famílies ni la comissió d’investigació de l’operació Catalunya: tot decau.
Centrar el focus en Vox
Com que entre juny i juliol el PP i Vox es casaran en governs autonòmics i locals –amb casos polèmics com ara que el futur president valencià, Carlos Mazón (PP), tingui de vicepresident un condemnat per violència masclista, Carlos Flores (Vox)–, els gurus de La Moncloa confien que el guió electoral del 23-J ja no serà la promiscuïtat amb l’independentisme, sinó la distorsió de la ultradreta. I això, amb el focus internacional de la presidència espanyola de la UE des de l’1 de juliol.
Fer rimar Sumar i Podem
El cop d’efecte de Sánchez té la virtut de posar pressa a la vicepresidenta Yolanda Díaz per abandonar la divisió i fer coalició entre Sumar i Podem, perquè la llei electoral (Loreg) dona deu dies per posar fi a l’oda al gag de La vida de Brian sobre el Front de Judea que ha fet que la majoria dels vots a Podem vagin a la paperera per no arribar al 5%. “Cal fer les coses d’una altra manera. Sense distraccions. Des d’ara treballem per guanyar el 23 de juliol. Assumeixo el repte”, afirma Díaz, que no capitalitza el resultat d’Ada Colau. “Treballem des d’ara perquè l’espai es presenti unit”, oferia la ministra de Drets Socials i líder de Podem, Ione Belarra, l’endemà d’haver desaparegut a Madrid.
Procés de debat a la CUP
L’independentisme es mou també amb agilitat. Si bé Gabriel Rufián no s’ha llepat les ferides de la derrota infligida per Núria Parlon a Santa Coloma, Oriol Junqueras el ratificava com a cap de llista i presentava ERC com “el millor antídot contra el PP i Vox”. Qui és favorita per repetir també és Míriam Nogueras per Junts. “Eleccions? Cap problema, nosaltres estem preparats”, piulava a Twitter Carles Puigdemont amb una fotografia de la portaveu de Junts des del 2021. En l’executiva d’ahir, però, l’exconseller Jaume Giró s’hi va oferir, així que hi podria haver un duel en les primàries. Més obert és el futur de Mireia Vehí i Albert Botran: la CUP tenia pendent el debat intern de si tornar a presentar-se al Congrés després del debut en aquesta legislatura i ara l’ha d’accelerar. La CUP ha vist com la vida dels catalans es canvia més al Congrés que al Parlament, però tot és obert. Com votar a l’estiu. Mai s’ha votat al juliol. Mai, però, La Moncloa ha tingut un inquilí amb la biografia tan lligada al més difícil encara.
