Gaza, el fantasma d’una segona Nakba

“Creu-me, jo no viuria enlloc més. Jo vull viure a Gaza per sempre. Gaza abans de París. Perquè Gaza és la meva pàtria i el meu amor.” A en Mahmoud, les paraules d’admiració cap a la seva terra li surten sense fer escarafalls ni aixecar el modest to de veu. Aquest home de més de 50 anys i de Gaza segueix les notícies com pot mentre malviu a Betlem, a la Cisjordània ocupada. Uns voluntaris de la ciutat s’han mobilitzat per acollir treballadors de Gaza que no han pogut tornar a casa. L’esclat de la guerra els va agafar treballant a territori israelià. Però la Gaza que habita, en què somia i a la qual dedica paraules d’amor potser no existirà mai més. El viatge protagonitzat per Isaac Herzog, president d’Israel a qui es considera moderat, dibuixa una trajectòria perillosa pels palestins de Gaza. Després que el ministre de Defensa, Yoav Gallant, justifiqués el bloqueig contra la Franja pel fet d’estar enfrontant-se a “animals humans”, Herzog va sorprendre: “Tota la població de Gaza és responsable del que ha passat”, deia Herzog en referència a l’atac de Hamàs. Herzog feia la declaració divendres passat, mentre Israel deixava caure un miler de bombes. “Això que els civils no hi estan implicats [en les activitats de Hamàs] és fals. Els civils es podien haver aixecat contra aquest règim diabòlic [de Hamàs].” Davant l’acceptació o l’absència de rebuig frontal dels grans poders del món a l’operació d’Israel dels darrers dies, la idea de la neteja ètnica apareix en l’imaginari de certs sectors de l’elit política israeliana. Alguns líders actuals ho deixen caure entre línies. Però alguns alts càrrecs retirats no se n’amaguen: “Al desert del Sinaí, a l’Egipte, l’espai és interminable”, deia a Al Jazeera l’antic número dos del Ministeri d’Exteriors israelià, Danny Ayalon: “La idea és que [la població de Gaza] marxi cap a aquests espais oberts i que la comunitat internacional els construeixi ciutats.” La neteja ètnica de la Franja no seria únicament una creació d’Israel. El portal egipci Mada Msr avisa que “Egipte ha rebutjat un desplaçament massiu”, però hi afegeix que hi ha qui treballa per fer-ho possible: “Malgrat això, les autoritats del país es troben sota pressió de governs occidentals, que els estan oferint incentius econòmics per arribar a un acord.” El fantasma d’una segona Nakba espanta centenars de milers de palestins.