El jutge del cas Tsunami pregunta a l’OTAN sobre incidències aèries durant el bloqueig de l’aeroport
García Castellón insisteix en buscar vinculacions que permetin acusar Puigdemont i Rovira per terrorisme
El magistrat torna a posar èmfasi en la via del turista francès mort, tot i que el cas està arxivat i s’atribueix a causes “naturals”
El jutge del cas Tsunami Democràtic, Manuel García Castellón, ha demanat a diversos organismes estatals i internacionals, entre els quals hi ha l’OTAN, dades sobre les incidències que hi va haver en el trànsit aeri durant el bloqueig de l’aeroport del Prat durant les protestes per la sentència de l’1-O el 2019. El jutge torna a fer un nou moviment per intentar determinar si Tsunami Democràtic es pot considerar una organització terrorista i per tant poder investigar l’expresident Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
En una interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe, el titular del jutjat d’Instrucció 6 de l’Audiencia Nacional anuncia que totes les dades que reculli sobre aquesta qüestió les incidències als vols les enviarà al Tribunal Suprem, a qui ha demanat que assumeixi aquesta investigació ja que afecta aforats com l’expresident català Carles Puigdemont i el diputat del Parlament de Catalunya i secretari quart de la mesa, Rubén Wagensberg.
En concret, el jutge es dirigeix a ENAIRE, entitat pública empresarial dependent del Ministeri de Transports, a l’Agència de la Unió Europea per a la Seguretat Aèria (AESA), a AENA, i fins i tot a l’OTAN, “a través del Comandant suprem aliat a Europa (SACEUR), per demanar les incidències registrades al Centre d’Operacions Aèries Combinades de l’OTAN a Torrejón de Ardoz (CAOCT)”.
Segons es detalla en la resolució, s’entén per “delicte terrorista qualsevol dels delictes inclosos en l’àmbit d’aplicació i amb “actes il·lícits dirigits contra la seguretat de l’aviació civil” i el protocol “per a la repressió d’actes il·lícits de violència en els aeroports que prestin servei a l’aviació civil”.
La mort del turista francès
També demana reclamar del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i el 112 totes les incidències mèdiques comptabilitzades a l’aeroport aquest dia i tots els registres que tinguin d’aquell dia on es continguin les circumstàncies relatives a la mort del ciutadà francès i sobre el trasllat a l’hospital en helicòpter, a la família del qual acorda a més oferir accions penals en aquesta causa per poder exercir l’acusació.
Tot just fa uns dies la titular d’un jutjat de l’Hospitalet de Llobregat va enviar a García Castellón una resolució per la qual recorda que el 26 de novembre de 2019 ja va arxivar el cas de la mort d’un turista francès durant les mobilitzacions de Tsunami en no veure delicte i després de rebre l’informe de l’autòpsia, en què s’acreditava que la mort va ser “natural”.
Amb tot, el magistrat de l’Audiencia Nacional torna a insistir ara en reclamar més informació sobre la protesta del Tsunami amb l’objectiu de poder justificar l’acusació per terrorisme contra Puigdemont i Rovira, entre d’altres.
En aquest sentit, el jutge recull l’informe de l’autòpsia del turista francès en què es diu que es va deure a un tipus de mort natural i que va poder ser determinada per “les circumstàncies de la mort”, que García Castellón vincula “al col·lapse de l’aeroport”. També considera que cal informar a la família del turista francès sobre les accions judicials que poden fer i insta a recollir la declaració de la dona del mort, per conèixer “de primer mà” el que va passar i si es pot vincular la mort directament al col·lapse de l’aeroport.
La setmana passada García Castellón, a més de derivar al Suprem la causa oberta contra els suposats organitzadors de Tsunami, també va trametre una comissió rogatòria a Suïssa per demanar a la policia d’aquest país que localitzés la secretària general d’ERC.
La justificació de terrorisme
García Castellón desgrana la seva argumentació per vincular l’acció de Tsunami amb delictes de terrorisme. Primer considera que es va tractar d’una acció il·lícita perquè no hi va haver “convocatòria legal”; també justifica que es van utilitzar “artefactes, substàncies i armes en l’acció del bloqueig”, segons l’informe dels Mossos d’Esquadra que detalla algun dels incidents que es van produir en què es recull l’ús de “pedres, marbre i granit del terra” amb formes punxegudes; “ferros de 2 metres de les tanques de l’edifici”; “pirotècnia de gran potència, extintors buits, carros portamaletes, fustes, vidres, tanques, palés, peces metàl·liques” i una espècie de “tiraxines” des d’on es van projectar peces metàl·liques que van ferir un agent.
També justifica la dimensió d’organització i actes terroristes perquè es van causar “greus danys” a les instal·lacions i es va bloquejar el servei, fet que “va posar en perill la seguretat de l’aeroport”. Considera que es va posar en perill “la integritat física” de les persones que hi havia a l’edifici. És en aquest punt en què es treu la mort del turista francès i que considera va estar vinculada a la protesta de Tsunami.
Tot plegat, va causar una situació “de risc important per al trànsit aeri” i, per últim, es detalla la quantificació dels danys ocasionats per la marxa d’unes 8.000 persones.
