“Nosaltres també som part de la resistència”

“Des del 7 d’octu­bre que ningú no surt de la ciu­tat. Tenim por que els colons ens ata­quin.” Ho diu Moha­med, un jove de 22 anys de Nablús. L’alto el foc que s’aplica a la Franja de Gaza no s’aplica a Cis­jordània, on les tro­pes arra­sen muni­ci­pis i camps de refu­gi­ats.

Fa uns dies va ser el torn d’en Malek, un jove resi­dent del camp de refu­gi­ats de New Ascar. “Li van dis­pa­rar per l’esquena”, diu en Salih, que ense­nya un vídeo que ho demos­tra. Abans, Malek havia llençat pedres con­tra les tro­pes, que envaïen el camp cons­truït el 1967. “El que va pas­sar a Malek li podria haver pas­sat a qual­se­vol”, lamenta Salih. “Aquí tot­hom és l’objec­tiu. Mira, qual­se­vol per­sona amb qui par­lem pel car­rer té algun fami­liar mort o empre­so­nat.” En Malek era el millor amic d’en Salih. “Però ara en Malek ja no hi és.”

Des del 7 d’octu­bre, la violència dels sol­dats i dels colons isra­e­li­ans ha pro­vo­cat més de 230 morts a Cis­jordània. El dolor que l’ocu­pació mili­tar infrin­geix a la població del ter­ri­tori fa que el con­junt de la soci­e­tat civil pales­tina senti que és part de la resistència con­tra l’ocu­pació. Jenín, Nablús i els camps de refu­gi­ats que els envol­ten són bas­ti­ons de la nova gene­ració de grups armats pales­tins. “Nosal­tres no en som part”, diu Moham­mad, un jove de New Ascar, com Salih. “Però tant Salih com jo vam deci­dir estu­diar infer­me­ria per socórrer les vícti­mes de l’ocu­pació”, con­clou con­vençut. Ho diu en un dels car­re­rons de New Ascar, men­tre l’envol­ten car­tells amb les cares de joves cai­guts en com­bat con­tra sol­dats. “Nosal­tres també som part de la resistència.”