Política

rússia

Rússia convoca eleccions presidencials per al 17 de març de 2024

Putin encara no ha oficialment la seva candidatura a la reelecció

Hi ha previst que les quatre regions d’Ucraïna participin en els comicis

El Consell de la Federació de Rússia, la cambra alta del parlament rus, ha aprovat aquest dijous al matí una resolució per la qual convoca per al 17 de març del 2024 les pròximes eleccions presidencials, a les quals probablement tindrà de nou com a candidat Vladímir Putin, que després de les últimes reformes legals podria continuar en el poder fins al 2036. S’espera que les quatre regions ocupades d’Ucraïna que van ser annexionades de manera il·legal per la Federació de Rússia a final del 2022 participen en els comicis. Ella Pamfilova, cap de la Comissió Electoral Central de la Federació de Rússia, ha dit que abans del pròxim 12 de desembre prendrà una decisió sobre si els territoris ocupats Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson participaran en els comicis. Els quatre territoris ucraïnesos ocupats ja van participar en les regionals russes de 2023.

A més d’anunciar la data dels comicis, la presidenta del Senat rus, Valentina Matvienko, ha donat també per iniciada la campanya electoral, a l’espera ara que Putin confirmi el que tothom dona per fet i e faci oficial la seva candidatura a la reelecció, informa l’agència de notícies russa Interfax.

Putin, de 71 anys, compleix actualment el seu quart mandat al capdavant de Rússia, si bé des de la caiguda de Boris Ieltsin ha ocupat sempre alguna posició de poder, ja sigui com a primer ministre –de 2008 a 2012 o com a president –des del 2000, fins al 2008 i des del 2012 fins a l’actualitat–. Entre el 2008 i el 2012, Putin va cedir la presidència al seu aliat Dimitri i Medvédev, ja que la llei establia un límit màxim de dos mandats consecutius. Una reforma constitucional ad hoc impulsada el 2020 pel mandatari rus va posar el comptador a zero i va obrir la porta a poder optar a dos mandats més de sis anys.

De presentar-se a la reelecció, després d’haver establert un estricte control sobre el sistema polític rus, una hipotètica victòria de Putin a les eleccions del pròxim mes de març està pràcticament assegurada. A més, els crítics que podrien plantar-li cara estan a la presó o es troben a l’exili, i la majoria dels mitjans independents han estat prohibits.

Ni la costosa i llarga guerra a Ucraïna, ni la fallida rebel·lió protagonitzada pel líder del grup de mercenaris Wagner, Ievgueni Prigojin, informa el diari britànic The Guardian, semblen haver afectat els índexs de popularitat del mandatari rus, segons els últims sondejos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona