Política

europa central

Polònia tanca l’era ultraconservadora i dona pas a l’europeista Donald Tusk

L’ultraconservador primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, va enfonsar-se ahir en un vot de confiança nascut per fracassar i que col·loca l’europeisme representat pel liberal Donald Tusk al front del poder. El cap del govern sortint, al càrrec des del 2017, va obtenir el vot favorable de només 190 diputats, contra els 266 que hi van votar en contra. Poc després, en una segona votació, el Parlament va nomenar formalment Tusk per liderar el pròxim govern, amb 248 vots a favor i 201 en contra. Amb això va quedar sentenciat el retorn al poder de l’aspirant Tusk, que de fet ja té llest i presentat en públic el que serà el seu equip de govern. Haurà de passar encara per una sèrie de tràmits i un nou vot de confiança al Parlament, el Sejm. Però ell sí que té la majoria garantida: entre la seva Plataforma Cívica (PO) i els seus aliats, la centrista Tercera Via i l’esquerra moderada de Lewica, sumen aquests 248 vots de la segona votació.

Tot feia pensar en aquest relleu europeista des de la mateixa nit electoral, el passat dia 15 d’octubre. La transició, però, ha estat més complicada que no semblava. Als comicis, l’ultraconservador partit Llei i Justícia (PiS) de Morawiecki havia defensat el títol de força més votada, però sense la majoria necessària. Un altre partit ultradretà, l’anomenada Confederació, va quedar per sota de les seves expectatives i sense possibilitats de donar-li suport. L’endemà de les eleccions, Tusk tenia ja pràcticament assegurada la ratificació dels socis potencials. Hi havia una clara voluntat d’impulsar un relleu liderat pel liberal Tusk, que ja havia estat cap del govern polonès entre el 2007 i el 2014. Però el president del país, Andrzej Duda, vinculat al PiS, va encarregar la formació del nou govern a Morawiecki. Des de feia dues setmanes, a Varsòvia hi havia treballant un teòric equip governamental sense possibilitats de continuïtat.

A la sessió parlamentària d’aquest dilluns seguirà dimecres vinent la presa de possessió de Tusk. Hi serà a temps encara d’assistir l’endemà a la cimera de la UE com a nou líder polonès. Els grans socis comunitaris, i especialment Alemanya, esperen amb candeletes el seu retorn. En els vuit anys de l’era PiS Berlín ha topat amb Varsòvia gairebé tant com ho ha fet Brussel·les, que ha acumulat sancions i expedients contra les reformes ultranacionalistes del PiS i els seus intents per controlar el poder judicial i els mitjans de comunicació. Són moltes les esperances dipositades en Tusk com a nou líder d’aquest país membre de l’OTAN i la UE, un soci estratègic entre els que formen part de la frontera est del bloc comunitari. Amb el PiS al poder ha representat, com el conjunt dels bàltics i de Finlàndia, la reclamació constant de reforçar la seva defensa davant Rússia, així com les inversions militars i el reforçament de l’exèrcit. No es preveuen girs dràstics en aquesta línia.

El més destacat, pel que fa les correlacions de forces europees, és l’afebliment de la família ultradretana, que queda fora del poder en la cinquena economia de la UE. L’hongarès Viktor Orban perd un aliat representant de la duresa contra la immigració, un factor que unia el seu govern ultranacionalista amb el de Varsòvia, malgrat les diferències de parer pel que fa a les relacions amb Moscou –que el govern de Budapest cuida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia