Nogueras fa aterrar Sánchez

Un símptoma que anticipava la síndrome de La Moncloa és el salt internacional per fugir de tristors domèstiques i fins ara era un brot de les segones legislatures dels presidents, però Pedro Sánchez, que suma sis anys en el govern però encadena ja quatre legislatures, altera els rellotges. En una compareixença al Congrés en què va barrejar la invasió de Gaza, la guerra a Ucraïna, Gibraltar, el xoc diplomàtic amb Javier Milei i el lawfare contra la dona, Begoña Gómez, Sánchez va anunciar que el 28 de maig reconeixerà Palestina com a Estat. “Espanya obre camí a Europa”, va dir. El ple, però, era la primera digestió pública del 12 de maig, amb la Generalitat en l’aire, i Míriam Nogueras (Junts) va forçar Sánchez a fer un aterratge d’emergència en les turbulències de l’aritmètica i en el mareig que el lawfare no neix amb ell. “El seu partit no té els vots per formar govern i vostè treu conclusions dels resultats electorals que se li poden girar en contra fàcilment”, va advertir.

El duel al fangar de Sánchez amb Alberto Núñez Feijóo –“Si la seva dona és institució de l’Estat, què fa firmant cartes de recomanació?”– i Santiago Abascal –“A veure, majestat”, va fer mofa el de Vox– aviat va ser catalanitzat per Gabriel Rufián (ERC) i Nogueras, que li van fer veure que ni Milei (i el crit de “Tinc en match point a Pedrito”) tapa l’atzucac domèstic. “Senyor Feijóo, vostè hauria pactat amb Junts. Ho dic obertament i m’és igual el que diguin a Catalunya, ho sap: hauria pactat amb Junts i pactarà amb Junts. Sí, ho farà”, va dir Rufián.

Nogueras va ser més pedagògica que mai amb Sánchez posant noms al lawfare –de Xavier Trias (“Li sona el crim dels comptes falsos del qual es beneficia el PSC?”) a professors de Canet assenyalats passant per Carles Puigdemont i condemnats del procés– abans de fer memòria: “I mai vostè i el PSOE no han trobat, no cinc dies, ni cinc minuts per reflexionar sobre la greu anomalia democràtica de tot; i Illa, Iceta i Borrell es manifestaven amb la ultradreta demanant duresa.” Nogueras li va explicar a Sánchez un altre conte del llop, el d’un avi que relata al net que tothom té la batalla interna de dos llops: l’un és malvat i envejós i egòlatra, i l’altre, benèvol i humil i empàtic, i en la qual –resol l’avi– guanya el que és alimentat. “Si fos vostè més intel·ligent que astut, senyor Sánchez, seria molt més responsable i molt més prudent i alimentaria el llop bo”, va dir. “Tenen el 31% del vot al Parlament i el 34% al Congrés i aquí li va anar d’un pèl, ho tenen pitjor allà”, va reblar. Sánchez diu que el president serà Illa i “ho decidirà el Parlament”, però la faula dels llops ressona com el conte de por del final de la legislatura en funció del nus al Parlament.