Política
Decebedor final per a la cimera de la FAO que havia d'afrontar la fam
Cimera FAO
Se n'esperava molt més. Els tres dies de reunions per solucionar la fam al món no han canviat gran cosa. Ni cap mesura immediata ni grans idees a llarg termini. Avui, com ahir, hi ha un nen al món que mor de gana cada 30 segons.
La cimera de la FAO, l'organisme de l'ONU per a l'Agricultura i l'Alimentació, va començar dimarts amb representants de més de 180 països. L'objectiu era assolir un gran acord internacional que invertís la tendència a l'alça del preu dels aliments. Els mandataris van reconèixer que calien canvis estructurals a més d'injeccions de diners. Però ningú vol canvis que puguin fer mal a l'economia del seu país.
Els Estats es van comprometre a "reduir a la meitat el nombre de persones que pateixen fam d'aquí al 2015", segons la declaració de la cimera, considerada de mínims per molts participants. La reunió ha permès recollir més de 6.500 milions de dòlars per lluitar contra la fam i la pobresa.
La divisió final entre els Estats va arribar dels llatinoamericans. El text que proposava la resta del món no els agradava. L'Argentina va fer objecció de vot, mentre que països com Cuba, Veneçuela, Equador, Nicaragua i Bolívia van accedir a donar un sí amb reserves. És a dir, van votar a favor del document i el van continuar criticant.
Dures crítiques
Europa, els Estats Units, Àsia, Àfrica i el Pròxim Orient estaven d'acord en el document. Però els llatinoamericans hi volien incloure una crítica més dura contra les ajudes econòmiques que els països rics donen als seus agricultors i que alteren la lliure competència.
L'Argentina, un dels principals productors de blat del món, volia eliminar del text un punt que limita les exportacions agrícoles, mentre que Cuba deia que "el menjar no es pot utilitzar com un instrument de pressió política i econòmica" i demanava la fi de l'embargament nord-americà.
Bolívia i Veneçuela volien una crítica al bilateralisme comercial, les relacions de favor entre dos països que n'exclouen la resta. Defensaven, al cap i a la fi, el lliure comerç. Però els països rics no van cedir.
La cimera ha servit per posar sobre la taula el repte del biocombustible. Per a alguns països és el culpable de l'alça del preu dels aliments, mentre que d'altres el defensen perquè és més ecològic i el creen ells, com el Brasil i els EUA. Des de l'ONU es va demanar una investigació per conèixer les conseqüències veritables dels biocarburants.
La cimera de la FAO, l'organisme de l'ONU per a l'Agricultura i l'Alimentació, va començar dimarts amb representants de més de 180 països. L'objectiu era assolir un gran acord internacional que invertís la tendència a l'alça del preu dels aliments. Els mandataris van reconèixer que calien canvis estructurals a més d'injeccions de diners. Però ningú vol canvis que puguin fer mal a l'economia del seu país.
Els Estats es van comprometre a "reduir a la meitat el nombre de persones que pateixen fam d'aquí al 2015", segons la declaració de la cimera, considerada de mínims per molts participants. La reunió ha permès recollir més de 6.500 milions de dòlars per lluitar contra la fam i la pobresa.
La divisió final entre els Estats va arribar dels llatinoamericans. El text que proposava la resta del món no els agradava. L'Argentina va fer objecció de vot, mentre que països com Cuba, Veneçuela, Equador, Nicaragua i Bolívia van accedir a donar un sí amb reserves. És a dir, van votar a favor del document i el van continuar criticant.
Dures crítiques
Europa, els Estats Units, Àsia, Àfrica i el Pròxim Orient estaven d'acord en el document. Però els llatinoamericans hi volien incloure una crítica més dura contra les ajudes econòmiques que els països rics donen als seus agricultors i que alteren la lliure competència.
L'Argentina, un dels principals productors de blat del món, volia eliminar del text un punt que limita les exportacions agrícoles, mentre que Cuba deia que "el menjar no es pot utilitzar com un instrument de pressió política i econòmica" i demanava la fi de l'embargament nord-americà.
Bolívia i Veneçuela volien una crítica al bilateralisme comercial, les relacions de favor entre dos països que n'exclouen la resta. Defensaven, al cap i a la fi, el lliure comerç. Però els països rics no van cedir.
La cimera ha servit per posar sobre la taula el repte del biocombustible. Per a alguns països és el culpable de l'alça del preu dels aliments, mentre que d'altres el defensen perquè és més ecològic i el creen ells, com el Brasil i els EUA. Des de l'ONU es va demanar una investigació per conèixer les conseqüències veritables dels biocarburants.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.