Laura Martínez va aterrar a la política local el 2007 com a regidora d’Educació i Cultura durant el govern de CiU amb l’exalcalde Joaquim Ferrer. Els darrers vuit anys s’ha mantingut a l’oposició i els darrers comicis va desbancar del govern ERC, amb la qual finalment ha acabat pactant per assolir la majoria absoluta. Nascuda a Mataró el 1970, és advocada especialitzada en dret de família i violència contra les dones. Ha estat presidenta de l’Institut Català de les Dones.
Aspiraven a l’alcaldia tres dones. Orgullosa de ser la primera alcaldessa?
Ja tocava. Quan trenques una barrera com a dona, és important. En política les quotes de la paritat hi han ajudat, però costa molt que la dona estigui a dalt de tot. Som un 25% d’alcaldesses, quan hem demostrat sobradament que estem tant o més preparades que els homes. S’ha de visibilitzar, i que m’aturin les nenes per dir-me que elles seran alcaldesses és un pas.
Junts va desbancar ERC, amb la qual ha acabat pactant. Com justifica l’acord després de criticar-los la gestió?
Vam començar el govern en solitari després d’uns molt bons resultats que ens van donar nou regidors. Al novembre vam acabar pactant amb ERC, amb la qual teníem un programa electoral molt similar. El fet que no fossin les mateixes persones al capdavant d’ERC va facilitar el pacte després dels retrets que els vam fer tot aquest temps. Només un dels tres regidors d’ERC havia estat uns mesos al govern. Ens entenem i ha estat fàcil encaixar.
Abans es va intentar un tripartit que no va reeixir...
Babord va dir que intentaria tenir l’alcaldia amb el suport d’ERC, però el PSC és qui no va voler. Entenem que calia temps per anar assumint tots plegats els resultats. Vam obrir converses amb tots els grups i es va oferir política de mà allargada, perquè la voluntat és que puguin participar i fer propostes. No volem que es repeteixi la situació dels mandats anteriors, en què sentíem certa opacitat.
Quines són les prioritats del govern amb majoria?
N’hi ha moltíssimes, però sobretot invertir a la via pública i en la neteja, que estava molt deixada. No s’hi va donar prou importància i és el que el ciutadà demana. Des de principis d’any la neteja viària està implantada. Es va negociar en el mandat anterior amb el nou model de recollida selectiva, que va tenir el consens de tots els grups municipals a través de la comissió de residus. Ara tenim pendent la implantació del nou model de selectiva a la tardor.
Al carrer ja hi ha els contenidors nous i els subterranis són antics. Conviuran?
S’han d’acabar de canviar les sis illes de contenidors subterranis pels nous, que també quedaran tancats, per recollir les fraccions d’orgànica i rebuig. Són els dos que ens han recomanat fer, perquè ens costa tenir bons resultats amb l’orgànica, i controlant el rebuig obligues a fer reciclatge de vidre, paper i plàstic. El reciclatge està estancat des del 2011 en un 50%. No hem volgut fer canvis a l’estiu, quan en un poble de costa la població varia, i esperem a arribar als veïns i fer campanyes quan tothom torni de vacances.
Un estiu complicat sense gaire sorra a les platges...
Hi ha una franja important on sempre n’hi havia, però ara la tenim a la Xinesca i a l’espigó de Garbí. S’ha mogut de lloc i és cert que estem esperant que el ministeri executi el projecte pendent per arranjar el litoral.
Teniu alguna informació més concreta del projecte?
El projecte ambiental va topar amb una alga, que no és la posidònia, però havien de comprovar que reviuria en cas de fer un moviment de terres. Això s’ha pogut superar. L’altre tema és que el ministeri tingui els diners per posar a licitació les obres. S’haurien d’allargar dos espigons parcialment submergits. Insistirem perquè es faci al més aviat possible, però dos anys d’espera no ens els treu ningú. Premià de Mar es va avançar perquè l’Estat tenia fons europeus.
Costes va obligar a tancar el Palomares, però les cases dels pescadors i el Club Nàutic estan afectats. Us preocupa?
Hem demanat a la Generalitat que declari bé cultural d’interès nacional (BCIN) com a zona etnològica la primera línia de la platja, que defineix el nostre municipi vinculat al mar. Tenim les cases de pescadors molt antigues al carrer Sant Francesc, les casetes de l’espigó Garbí i el Club Nàutic, el Museu de la Marina i l’Escola Nàutica. Entenem que l’única manera d’aturar les pretensions de Costes és declarar els edificis com a BCIN perquè ara mateix tot perilla. Estem treballant per aconseguir que ho aprovi la Generalitat i preservar la nostra història. Som un poble que neix vinculat al mar, des del moment en què en marxen els pirates i, després, a l’agricultura.
El Museu de la Marina fa molts anys que està tancat. S’obrirà?
Es va tancar quan era regidora de Cultura perquè una treballadora marxa i s’endú l’inventari. Hi havia moltes peces cedides per famílies del poble per ser exposades. Es va tancar per saber tot el que hi havia a dins. I això està fet. Una altra cosa són els problemes que té l’edifici, que s’ha de veure com se solucionen. Tenim la voluntat d’obrir, però no serà amb aquest pressupost, en què les inversions de cultura es destinen a reobrir l’Ateneu.
Quan serà una realitat?
Volem reobrir-lo a finals d’any. S’han ampliat partides per destinar-hi 588.000 euros i s’han posat a licitació butaques, cortinatges, insonoritzacions... L’Ateneu no donarà sortida a tot, però serà una sala d’arts escèniques que ara no tenim. La biblioteca continua sent l’equipament cultural més important, on entren 500 persones cada dia. Tenim un hotel d’entitats, la sala petita Roser Carrau i el Museu Enric Monjo, on es fan moltes exposicions.
Com heu trobat les finances municipals?
Amb un nivell d’endeutament que no està malament i no ens fa por per a les inversions. Sí que tenim problemes per quadrar amb despesa corrent. Entre les inversions, destinem 1,5 milions a instal·lacions esportives per fer nous els vestidors del camp, que volem que porti el nom d’Ona Batlle, una futbolista vilassarenca que ha aconseguit fites importants. S’ha fet una obra d’urgència al pavelló i volem actuar en tres pistes exteriors on es troben els joves i s’han de cuidar perquè donen vida als barris.
El poble ha de créixer?
No podem créixer perquè tenim gairebé un 50% del sòl agrícola que està protegit dins el pla costaner per la Generalitat. Tenim un pla general que revisarem, perquè és molt antic i s’ha d’actualitzar, però no per créixer. S’ha demanat un ajut a la Diputació per començar a fer la revisió del POUM.
I com es resol la falta d’habitatge?
És un dels problemes que tenim ara mateix amb els preus desorbitats tant de compra com de lloguer. Tenim alguns solars i estem parlant amb cooperatives perquè s’hi pugui fer habitatge social. Igualment serà insuficient, però no podem cedir si està protegit.
Quina és la relació amb el sector agrícola i el pes del Mercat de la Flor?
Ens preocupa quan es pacifiqui l’N-2 la sortida que tindran els camions que van al mercat. Estem treballant perquè a través del camí del Crist es pugui arribar fins a l’autopista per enllaçar a la rotonda de l’Illa Fantasia o al nou accés de la C-32, a tocar de Cabrils.
Veu a prop aquesta pacificació tan anunciada?
El que volem és que vagi lligat amb els enllaços de la C-32, perquè ara mateix no tenim sortida a l’autopista i seria un col·lapse. No tenim data.
Hi ha bona relació amb l’oposició?
No crec que s’hagi canviat a l’hora de donar explicacions. S’ha creat la Junta de Portaveus perquè l’oposició tingui informació i tingui accés a tots els expedients i poden venir a la Junta de Govern Local. Això ho tenen molts pocs municipis. Crec que en són conscients.