Qui diu què?

La majoria d’interpretacions que es van fer dimarts del discurs de José Montilla en el debat de política general van apuntar que el president havia fet un discurs pujolià, en referir-se durant la part final del seu discurs al valor de l’esforç, pregonat durant 23 anys de govern i també en l’actualitat per Jordi Pujol. En la rèplica, el líder convergent Artur Mas va retreure als socialistes que ara parlin del valor de l’esforç quan han pregonat històricament la transgressió. És veritat això? Són més laxes les anomenades esquerres que les dretes pel que fa, per exemple, al principi d’autoritat? S’inspira Montilla en Pujol? Vegem-ho.

José Zaragoza és el secretari d’organització del PSC i, juntament amb el portaveu parlamentari Miquel Iceta, forma el pinyol del també primer secretari del PSC. Zaragoza va arribar al socialisme inspirat en les idees del líder de l’esquerra italiana Carlo Rosselli, assassinat per Mussolini el 1937. Rosselli, com Anthony Giddens, el pare de la tercera via del laborisme britànic de Tony Blair, defensava el valor d’una igualitarisme de la mà de la responsabilitat individual. És a dir, no igualar per baix, sinó generar una societat d’oportunitats. Socialisme liberal.

Però lluny de la teoria, Iceta recorda que, d’entrada, el socialisme és una emanació del món del treball i que en el cas personal de Montilla, la cultura de l’esforç té molt a veure amb la biografia d’algú nascut a Iznájar (Còrdova), que va arribar a Catalunya als 16 anys –dimecres va dir que treballava 12 hores al dia– i que ha arribat a presidir la Generalitat. Un selfmade man, vaja. El viceprimer secretari del PSC defensa que el valor de l’esforç no és patrimoni de ningú i, obrint el focus, interpreta que la “caricatura” que CiU fa de la part final del discurs del president deixa entreveure la incomoditat que els genera quan Montilla no fa de buròcrata gris. “La figura del president de la Generalitat és una mica especial, perquè no és només el cap d’un govern, és un símbol en si mateix i hi pot jugar o no. I quan CiU veu que hi juga, els genera incomoditat”, argumenta Iceta. El fill de Jordi Pujol, l’actual portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol, va veure en el discurs el diccionari pujolià i va respondre que el valor que li falta a Montilla és el del lideratge. I això és el que exerceix Montilla a parer d’Iceta quan introdueix discurs polític després de llegir el llistat telefònic. “En Pujol hi havia una certa reflexió del país, aquella visió des del Tagamanent, una mica mítica. Montilla és diferent, però transmet que el país l’aixeca la gent que treballa”, reflexiona. Però és més laxa l’esquerra en qüestió de valors que sovint porten l’etiqueta de conservadors o tradicionals? Iceta ho nega, i recorda que hi ha hagut esquerra autoritària. Però tal com va apuntar en el debat de dimecres en resposta a Mas, apunta que “sense transgressió, no hi ha innovació”.

Sigui com sigui, la realitat és que Montilla i Pujol estan dient coses similars respecte a la crisi i a l’estat d’ànim dels catalans davant els reptes de la globalització, la immigració o les relacions amb l’Estat. El famós català perplex. La diferència és que del discurs de Montilla se’n desprèn un malestar amb la insistència del català perplex, segurament perquè CiU fa servir aquesta figura contra el govern i ERC l’agafa com a símbol que amb Espanya no es va enlloc. En canvi, Pujol, que no té ara responsabilitats de govern, admet sense complexos que la perplexitat “es palpa al carrer”. Ho diu en un editorial de la web del seu Centre d’Estudis titulat Perplexitat? Sí, però amb molts actius, sobre el que CiU ha arribat a dir que s’ha inspirat l’equip de Montilla. I què hi diu, sobre aquests actius? Doncs que en lloc de buscar la confrontació amb Madrid –Montilla en diu no donar la culpa a l’àrbitre–, cal el reforçament intern... “enfortint els nostres valors”. Valors que per Pujol no són els líquids que descriu el sociòleg Bauman, sinó els sòlids, els de la disciplina i, atenció, també els de les administracions públiques eficients i l’educació rigorosa que descriu el periodista Francesco Alberoni. És on s’agafa CiU per contraposar el discurs de Montilla –contra la perplexitat, treball, tenacitat, rigor, creativitat i ambició– als fets del govern.