Política

Cimera dels brics

Els països emergents fan una crida per la pau a l’Orient Mitja i Ucraïna

Els BRICS clouen la cimera a Rússia amb el compromís de treballar per “un nou ordre multipolar més just i democràtic”

Ucraïna assegura que els primers soldats nord-coreans han arribat al front

Els països del grup dels BRICS (Bra­sil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica) han tan­cat la seva XVI cimera, cele­brada a la ciu­tat russa de Kazan, amb una crida a resol­dre la guerra a Gaza i el Líban. El líders de les eco­no­mies emer­gents també han dema­nat que el con­flicte a Ucraïna acabi com més aviat millor, ha admès el pre­si­dent rus, Vladímir Putin, l’amfi­trió de la tro­bada.

En la decla­ració final de la cimera, els països s’han com­promès a tre­ba­llar en la cons­trucció “d’un nou ordre mul­ti­po­lar més equi­ta­tiu, just i democràtic”, enfront de l’hege­mo­nia dels Estats Units i Occi­dent. Els BRICS han mani­fes­tat el seu com­promís per reforçar la coo­pe­ració i, al mateix temps, afe­gir nous socis al club per afa­vo­rir “un sis­tema mul­ti­la­te­ral refor­mat i reforçat”. Per altra banda, han mani­fes­tat la seva “pre­o­cu­pació” per l’esca­lada en els con­flic­tes armats arreu del món, com el de l’Ori­ent Mitjà.

El man­da­tari rus ha adver­tit en el seu dis­curs, reco­llit per l’agència Efe, que després d’un any de con­fron­tació a Gaza, el con­flicte s’ha estès al Líban i la tensió entre Israel i l’Iran “ha aug­men­tat dràsti­ca­ment”. “Tot això recorda una reacció en cadena i col·loca l’Ori­ent Mitjà a la vora d’una guerra a gran escala”, ha adver­tit.

El seu homòleg xinès, Xi Jin­ping, ha dema­nat “un alto el foc a la Franja de Gaza al més aviat pos­si­ble, rei­ni­ciar la solució dels dos Estats i evi­tar la pro­pa­gació de la guerra al Líban”.

Cyril Ramap­hosa, el pre­si­dent sud-africà, ha expres­sat la eva pre­o­cu­pació per “l’agressió mili­tar d’Israel con­tra el poble de Gaza”, que ha qua­li­fi­cat de “geno­cidi”, i ha dema­nat una “solució dura­dora” per a l’encla­va­ment palestí.

El pre­si­dent iranià, Masud Pezeixkian, que també ha assis­tit a la cimera dels BRICS ampli­ada, ha lamen­tat que les ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals, amb l’ONU al cap­da­vant, “no són capa­ces d’apa­gar el foc d’aquesta crisi” i, en con­seqüència, han per­dut la seva eficàcia. En la mateixa línia, el pre­si­dent veneçolà, Nicolás Maduro, ha aler­tat que cada vegada que un míssil cau sobre un edi­fici d’apar­ta­ments a Gaza, Bei­rut o el sud del Líban, “aquests míssils incen­dien i des­tru­ei­xen el sis­tema de Naci­ons Uni­des”.

Enmig d’aques­tes crítiques, el secre­tari gene­ral de l’ONU, António Guter­res, ha dema­nat “un imme­diat ces­sa­ment del foc i un imme­diat i incon­di­ci­o­nal alli­be­ra­ment de tots els ostat­ges”, així com garan­tir la dis­tri­bució “efec­tiva” de l’ajuda huma­nitària. Guter­res ha apos­tat per fer pro­gres­sos “irre­ver­si­bles” per aca­bar amb “l’ocu­pació” isra­e­li­ana i tirar enda­vant la solució dels dos Estats.

Pau a Ucraïna

Guter­res també ha apel·lat a “una pau justa” a Ucraïna “en línia amb la Carta de Naci­ons Uni­des, el dret inter­na­ci­o­nal i les reso­lu­ci­ons de l’Assem­blea Gene­ral” de l’ONU.

Després d’aquesta inter­venció, Putin ha repli­cat que fins i tot a les famílies ben avin­gu­des a vega­des hi ha “bara­lles”. “L’esti­mat secre­tari gene­ral ha dit que tots nosal­tres hem de viure com una gran família. Així és com vivim. Lamen­ta­ble­ment, a les famílies sovint tenen lloc sepa­ra­ci­ons, escàndols i divisió de béns”, ha asse­nya­lat. Segons ell, els BRICS tenen com a objec­tiu crear “una atmos­fera favo­ra­ble a la llar comuna”. “A això ens dedi­quem i ens dedi­ca­rem, també en coor­di­nació amb les Naci­ons Uni­des”, ha afir­mat.

En qual­se­vol cas, Putin ha reco­ne­gut que tots els assis­tents a la cimera dels BRICS volen que el con­flicte bèl·lic a l’est Europa es resol­gui aviat. “Tos estan cen­trats en què el con­flicte acabi com més aviat millor i pre­fe­ri­ble­ment de manera pacífica”, ha dit.

El pre­si­dent rus ha agraït a tots els socis el seu interès pel con­flicte i voler “cer­car la manera de resol­dre’l”. I ha asse­gu­rat que està obert al diàleg, però ha dei­xat clar que unes even­tu­als nego­ci­a­ci­ons hau­ran de tenir en compte “la rea­li­tat sobre el ter­reny”. A més, ha insis­tit que és Ucraïna qui es nega a dia­lo­gar amb Rússia. Segons ell, “la pilota està al seu camp”.

Després de la cimera, Putin s’ha reu­nit amb Guter­res a porta tan­cada. La visita del secre­tari gene­ral

Nord-coreans a Kursk

La intel·ligència militar ucraïnesa (GUR) ha afirmat aquest dijous que els primers soldats nord-coreans van arribar ahir al front de guerra entre Ucraïna i Rússia a la regió fronterera de Kurs, on les tropes de Kíiv ocupen part del territori des de la incursió iniciada a l’agost.

Segons el GUR, el total de soldats nord-coreans desplegats a Rússia és actualment d’uns dotze mil, dels quals mig miler són oficials, inclosos tres generals. Aquests efectius es preparen a cinc camps d’entrenament situats a l’est de Rússia sota la supervisió del viceministre de Defensa, Yunus-Bek Yevkurov.

El Departament de Defensa dels Estats Units i el Servei Nacional d’Intel·ligència sud-coreà van confirmar ahir que tenien constància de la presència de tropes de Corea del Nord en territori rus, en un contingent que Seül va estimar en uns tres mil homes. Washington ha considerat que el desplegament de tropes nord-coreanes a Rússia demostra que Putin està “desesperat”. La portaveu adjunta del Pentàgon, Sabrina Singh, ha assenyala que aquest moviment revela que “Putin realment no ha aconseguit complir els seus objectius estratègics”.

El president rus, Vladímir Putin, no ha confirmat ni desmentit el desplegament dels reforços nord-coreans, No obstant, ha destacat que el Parlament rus ha ratificat el tractat d’assistència militar mútua entre Moscou i Pyongyang en cas d’agressió, signat al juny. “Mai hem dubtat que els dirigents nord-coreans es prenen seriosament els nostres acords”, ha apuntat.

L’alt representant de la Unió Europea (UE) per a Afers Exteriors, Josep Borrell, ha manifestat que els vint-i-set estan “profundament alarmats” per les informacions sobre l’enviament de soldats nord-coreans a Rússia per combatre contra Ucraïna. Borrell ha qualificat el pas donat per Pyonyang com un “acte hostil unilateral” que pot tenir “greus conseqüències per a la pau i seguretat” d’Europa i el món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia