El Partit Demòcrata busca el rumb després del fracàs
Els demòcrates afronten la seva pitjor crisi des de fa dècades i debaten sobre lideratges i estratègies per reconnectar amb els votants
La derrota electoral obre un període de reflexió i redefinició per a una formació que vol reinventar-se en un país cada cop més polaritzat
El Partit Demòcrata està en una cruïlla històrica. La derrota en les darreres eleccions presidencials, sumada a pèrdues clau a la Cambra de Representants i al Senat, ha desencadenat una onada de qüestionaments interns. Activistes, estrategs i líders del partit debaten intensament sobre com afrontar els reptes d’un país dividit i un electorat que sembla que els ha girat l’esquena.
Antoni Belchi, periodista especialitzat en política establert a Miami, reflexiona en una entrevista amb El Punt Avui sobre l’actual situació política als Estats Units. Segons Belchi, el Partit Demòcrata ha tingut un problema greu de comunicació durant els darrers quatre anys. “No han sabut explicar els èxits del govern de Joe Biden”, assegura, i subratlla que aquesta manca d’estratègia ha estat clau per perdre el suport d’alguns sectors importants de l’electorat. Mentrestant, Donald Trump ha fet “campanya contínua” durant tot aquest període, criticant sense pausa les accions de l’administració de Biden i consolidant la seva base de seguidors.
Un exemple clau d’aquesta desconnexió comunicativa es pot veure en temes econòmics. Tot i la creació de tretze milions de llocs de treball durant l’administració de Biden, segons dades del Departament de Treball, aquesta fita no ha estat percebuda com un èxit per gran part de l’electorat. Els republicans han capitalitzat l’impacte de la inflació i han presentat els demòcrates com a responsables directes de les dificultats econòmiques de les famílies treballadores.
Una de les grans preocupacions per als demòcrates és la pèrdua de suports entre les minories llatines i afroamericanes, així com entre una part de l’electorat femení. Segons dades del Pew Research Center, el suport al Partit Demòcrata entre els votants llatins ha caigut del 63% al 56% en els darrers cicles electorals, mentre que el suport afroamericà ha mostrat indicis d’estancament, amb un 86% de suport, en comparació amb xifres més altes en èpoques anteriors.
Aquestes pèrdues han estat atribuïdes a una combinació de factors: una comunicació desconnectada de les preocupacions reals d’aquestes comunitats i la capacitat dels republicans de construir una narrativa atractiva basada en valors culturals i econòmics. En estats clau com Florida, on els republicans han guanyat terreny entre els votants cubans i veneçolans, els demòcrates necessiten estratègies específiques per recuperar la confiança perduda. Aquesta tendència reflecteix una desconnexió entre el partit i comunitats que tradicionalment havien estat fidels als demòcrates. “L’esperit del Yes, we can que va inspirar tants votants durant l’època d’Obama sembla haver-se esvaït. Ha de tornar, però des de zero”, lamenta Belchi.
Els republicans, en canvi, han sabut simplificar el seu missatge i apropar-lo a les preocupacions de la classe treballadora. Amb promeses de control sobre la inflació, seguretat i ocupació, han captat una part del vot rural i industrial que, en altres temps, havia estat un bastió demòcrata. Estats com Michigan, Wisconsin i Carolina del Nord, on el missatge demòcrata no ha sabut connectar amb les prioritats dels votants, són exemples clars d’aquesta pèrdua d’influència.
La nit electoral no només va ser una decepció, sinó també un toc d’alerta. Les divisions internes, que feia temps que s’intuïen, han quedat al descobert. El sector moderat i el progressista del partit s’acusen mútuament de la desfeta: uns creuen que s’han fet massa concessions, mentre que els altres consideren que s’ha espantat el vot de centre.
Aquesta disputa ha fet evident la necessitat d’un nou lideratge capaç de reconciliar les diferents sensibilitats i projectar una imatge d’unitat. Figures com Gavin Newsom, governador de Califòrnia, han guanyat protagonisme en aquest debat. Tot i això, Belchi adverteix dels riscos que suposa: “A quin preu? El partit està destrossat; això seria gairebé immolar-se políticament.” Altres noms com Pete Buttigieg, actual secretari de Transport i un dels precandidats a les eleccions del 2020, també es perfilen com a possibles alternatives, encara que falta veure quin paper tindran en el futur polític del país.
Dins del partit, algunes veus aposten per un canvi generacional. La congressista llatina Alexandria Ocasio-Cortez, amb la seva visió progressista i el seu estil carismàtic, s’ha convertit en una figura clau per a les bases més joves del partit. Alhora, perfils més moderats, com Gretchen Whitmer, governadora de Michigan, són vistos com a opcions per atraure el vot de centre i els independents. Una font del partit, que ha preferit mantenir-se en l’anonimat, assegura que aquesta disputa reflecteix no només la divisió ideològica, sinó també un desacord profund sobre quina és la millor estratègia per reconnectar amb l’electorat. En aquest context, un nom que ja no apareix a les travesses és Kamala Harris, la vicepresidenta en funcions, que sembla que ha perdut el suport del seu propi partit després de la derrota electoral.
El partit ha de trobar també respostes al que molts consideren el seu fracàs estratègic. En estats com Michigan, Wisconsin o Carolina del Nord, el missatge demòcrata no va saber connectar amb les prioritats dels votants. Els republicans, en canvi, han sabut simplificar el seu discurs i transmetre solucions concretes, especialment en temes com l’economia i la seguretat. Aquest contrast ha evidenciat la necessitat de redefinir no només les propostes polítiques, sinó també la manera com es comuniquen.
El repte més gran per als demòcrates serà trobar una narrativa que torni a connectar amb els valors i les inquietuds de la majoria dels nord-americans. Alguns estrategs aposten per un retorn a les arrels populistes del partit, amb un discurs centrat en els drets laborals, la igualtat econòmica i la protecció social. D’altres defensen un enfocament més pragmàtic, basat en resultats concrets, sobretot en temes com l’economia i la seguretat.
En aquest sentit, el partit haurà de superar les seves divisions internes i redefinir les seves prioritats. La classe treballadora, un segment que ha estat clau en les victòries demòcrates del passat, necessita sentir que el partit entén les seves preocupacions i té solucions concretes per abordar-les. Això inclou polítiques que reforcin la creació de llocs de treball de qualitat, la protecció dels drets laborals i l’accés a serveis bàsics com la sanitat i l’educació.
Un altre àmbit clau és l’augment de la presència del partit en comunitats rurals i industrials. Segons un informe de la CNN, el 63% de la població rural va votar pels republicans en les darreres eleccions, cosa que indica una desconnexió significativa entre el Partit Demòcrata i aquestes zones. Per revertir aquesta tendència, el partit ha d’estendre la seva presència en aquestes àrees, escoltant les seves inquietuds i desenvolupant polítiques adaptades a les seves necessitats.
El futur del Partit Demòcrata depèn de la seva capacitat per superar aquestes dificultats i presentar una proposta coherent i atractiva. Sense això, el risc de quedar relegats a un paper secundari en el panorama polític és real i imminent. Un bon segon mandat de Trump podria significar l’ascens del seu vicepresident, J.D. Vance, una figura molt popular entre els conservadors i amb una agenda que podria consolidar la influència republicana a llarg termini.
El Partit Demòcrata està, sens dubte, davant d’una cruïlla històrica. El seu futur dependrà de la seva capacitat per adaptar-se a un electorat canviant i presentar-se com una alternativa viable i il·lusionant en un país cada cop més polaritzat. No serà un camí senzill, però tampoc és insuperable.
La política nord-americana és cíclica, i els moments de crisi han portat sovint a grans transformacions. El desafiament actual és veure si el partit serà capaç de convertir aquest moment crític en una oportunitat per renéixer. Si ho aconsegueixen, els demòcrates podrien no només recuperar el poder polític, sinó també liderar un nou capítol en la història dels Estats Units, un que ofereixi esperança i solucions a una nació que les necessita desesperadament.