“Interessa més el preu dels aliments que la democràcia”

No. La Casa Blanca no va fer una bona feina expli­cant els seus asso­li­ments. El mateix Biden no va ser un comu­ni­ca­dor eficaç, espe­ci­al­ment els últims dos anys, i els demòcra­tes no són tan hàbils com els repu­bli­cans a l’hora de trans­me­tre el seu mis­satge, en part perquè estan man­cats d’una infra­es­truc­tura mediàtica potent.

Crec que la raó prin­ci­pal va ser la inflació. La gent de classe tre­ba­lla­dora de totes les races i ètnies ha patit pels alts preus, espe­ci­al­ment pels béns de pri­mera neces­si­tat com el men­jar i l’habi­tatge, i han cas­ti­gat elec­to­ral­ment el par­tit al poder. A més, els lla­tins s’han tor­nat més con­ser­va­dors els últims anys i són un seg­ment de població de ràpid crei­xe­ment que ha tin­gut un gran impacte en les elec­ci­ons.

Em va sor­pren­dre que els demòcra­tes no tin­gues­sin més èxit apel·lant a les dones sobre la qüestió dels drets repro­duc­tius. Pot­ser les dones no es van pren­dre seri­o­sa­ment el perill que afron­ten ara mateix, però aviat ho faran amb l’admi­nis­tració Trump. Fins a cert punt, la comu­ni­tat LGBTI s’ha tor­nat com­pla­ent perquè en els últims anys aquests col·lec­tius han avançat molt. Si els pre­nen drets com el matri­moni igua­li­tari, per exem­ple, tin­dran més incen­tius per ser més actius política­ment.

Jo crec que no. El Par­tit Demòcrata té molts polítics amb talent i ambi­ci­o­sos i la veu­ran vul­ne­ra­ble per a les pròximes elec­ci­ons. També pot haver-hi la sen­sació que una dona can­di­data no és la millor opció, ja que tant Kamala Har­ris com Hillary Clin­ton han per­dut les pre­si­den­ci­als.

El sec­tor cen­trista està més ben situat ara que el pro­gres­sista. El poder al Par­tit Demòcrata l’assu­mi­ran fun­ci­o­na­ris ele­gits a nivell esta­tal –els gover­na­dors esta­tals, per exem­ple– més que no pas els mem­bres del Congrés a Was­hing­ton.

Els demòcra­tes han de mobi­lit­zar una àmplia coa­lició que inclo­gui pro­gres­sis­tes i votants amb una agenda d’esquer­res. No es pot menys­te­nir aquest seg­ment de votants. El par­tit té un repte difícil, espe­ci­al­ment en un país tan gran i divers com els Estats Units. El que interessa als demòcra­tes de Mas­sac­hu­setts, per exem­ple, no són les matei­xes coses que impor­ten als demòcra­tes de Caro­lina del Nord o Geòrgia.

Gover­na­dors d’estats fron­tissa com Josh Sha­piro, de Penn­silvània; Gretc­hen Whit­mer, de Mic­hi­gan, i Andy Bas­hear, de Ken­tucky. Aquests polítics saben com apel·lar a una àmplia gamma de votants, no només als tra­di­ci­o­nals demòcra­tes d’esquer­res.

És evi­dent que els demòcra­tes no tenen poder a nivell naci­o­nal. Tot i això, a nivell esta­tal són molt més forts. Els demòcra­tes han de tre­ba­llar més per gua­nyar elec­ci­ons a gover­na­dors esta­tals, a les cam­bres esta­tals, així com en admi­nis­tra­ci­ons locals com els alcal­des, con­sells d’edu­cació, etc. Els demòcra­tes també tenen una gran opor­tu­ni­tat de recu­pe­rar almenys una mica de poder en les elec­ci­ons del 2026, quan es renovi tota la Cam­bra de Repre­sen­tants dels Estats Units i un terç del Senat dels Estats Units. Si Trump és impo­pu­lar i no se’n surt prou bé els dos pri­mers anys del seu nou man­dat, és pro­ba­ble que la com­po­sició del Congrés canviï a favor dels demòcra­tes.

Trump va gua­nyar per només una petita majo­ria de vots –en rea­li­tat, gai­rebé en una pro­porció 50-50–. Això vol dir que la mei­tat del país el va rebut­jar. Els nord-ame­ri­cans, malau­ra­da­ment, tenen una memòria curta: els esde­ve­ni­ments pas­sen molt de pressa en aquest país, de manera que una cosa que va pas­sar el 2020 aviat s’oblida o se subs­ti­tu­eix per esde­ve­ni­ments més recents. A més, crec que als votants els interes­sen més qüesti­ons que els afec­ten direc­ta­ment, com ara el preu dels ali­ments, i menys abs­trac­ci­ons com ara el futur de la democràcia.

Abso­lu­ta­ment. El Par­tit Repu­blicà s’ha con­ver­tit en un culte a la per­so­na­li­tat del líder i sense Trump és una closca buida. No és cap jove i no hi serà sem­pre, i sense ell com a líder no hi ha gaire res que man­tin­gui el par­tit unit. A més, l’ego de Trump no li per­metrà ani­mar i pro­moure polítics més joves que podrien con­ti­nuar enda­vant un cop se n’hagi anat.